El magistrats instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena deixa sense efecte l’ordre de detenció de Carles Puigdemont després de conèixer la decisió del Tribunal Constitucional d’estimar el recurs de Dolors Bassa. En una interlocutòria de 4 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, el magistrat amb que retira les ordres estatals d’arrest als membres de l’exili, que a més del president afecten als exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. El jutge justifica la decisió arran de la sentència del TC però això sí assegura que la decisió no anticipa l’aplicació de l’amnistia fins no tenir la resolució íntegra que estima el recurs d’empara de Dolors Bassa.
La decisió s’adopta després que el TC hagi comunicat l’estimació del recurs d’empara de l’exconsellera de Treball a la resolució del Suprem que va denegar l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació pel qual va ser condemnada i inhabilitada. Una decisió que interpreta, encara que no tingui el text íntegre de la sentència, a tots els afectats del judici del procés perquè la “qüestió jurídica controvertida permet entendre, sense anticipar una conclusió definitiva, que el pronunciament constitucional pot incidir en el fonament jurídic de les ordres de detenció”, puix que defensava que la malversació no estava integrada en la llei d’amnistia en la forma que el delicte era interpretat per la sala penal del Suprem.
La resolució s’expressa amb rotunditat: “la retirada de les mesures de detenció no declara aplicable l’amnistia, ni extingeix la responsabilitat penal ni resol les qüestions pendents restants, i un cop conegut el text íntegre de la sentència, l’instructor decidirà sense demora sobre la confirmació o modificació de la decisió que ara s’adopta, mitjançant resolució motivada i amb observança dels tràmits legalment exigibles”.
“No implica l’execució de l’amnista”
La interlocutòria, però, deixa ben clar que una cosa és retirar les ordres de detenció i una altra cosa ben diferent és aplicar l’amnistia. Així, el magistrat ressalta que aixecar l’ordre de detenció “no és execució anticipada de la sentència constitucional ni extensió automàtica de la seva decisió als que no van ser recurrents, sinó exercici de la facultat del jutge per revisar d’ofici mesures personals tenint en compte la nova situació i el dret a la llibertat reconegut per l’article 17 de la Constitució”.
En aquest sentit, addueix que “l’execució de les ordres durant l’interval podria ocasionar una privació de llibertat que l’examen de les sentències revelés improcedent i el perjudici del qual no quedaria eliminat per la seva retirada posterior”. És a dir, que mantenir el risc de detenció quan el TC s’ha pronunciat podria generar una conseqüència de difícil reparació, com és la privació de llibertat injustificada.
Un risc que “d’acord amb el caràcter estrictament transitori de la retirada, el jutge considera proporcionat deixar provisionalment sense efecte les ordres, amb el benentès que l’assegurament de la causa no justifica, en aquestes circumstàncies, la seva execució immediata abans de comprovar la incidència del pronunciament constitucional i sense perjudici de resoldre després allò que resulti jurídicament oportú”.
Més informació ben aviat
