Segon calbot del Tribunal Constitucional a la sala penal del Tribunal Suprem, després de l’esborrany de ponència que ha preparat el magistrat José María Macías –obligat per la majoria del TC, a la qual no pertany ell– amb què renya la sala penal per no aplicar l’amnistia a l’exconseller de Presidència, Jordi Turull. Aquest dilluns, s’ha conegut la ponència del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, de resposta el recurs d’empara de l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa. Un text que es votarà al ple del 6 d’octubre del TC i que demana aplicar-li l’amnistia de manera “preferent i urgent” pel delicte de malversació, pel qual continua inhabilitada.
Un document que no s’està per brocs i proposa aplicar “per lògica i sentit comú” l’amnistia a l’exconsellera i retreu al Suprem que vulnerés els seus drets amb una interpretació “clarament expansiva, oposada a la finalitat de la norma i contrària al reu” de la llei. El text s’ha de debatre el pròxim plenari del 6 d’octubre, el mateix dia que el de Turull. Un debat que està més que aclarit a la vista del darrer plenari del passat 22 de setembre. Dues resolucions que faran caure com fitxes de dominó la resta de recursos d’empara interposats, entre els quals hi ha els de l’exili: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.
Una interpretació massa expansiva
“Aquest tribunal conclou que les resolucions judicials recorregudes no només han incorregut en una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables, sinó que, a més, en apartar-se de la finalitat de la llei d’amnistia, no han mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i les finalitats que justifiquen la institució de l’amnistia”, indica la ponència, segons les fonts consultades del TC.
El document fa una especial menció al delicte de malversació, l’excusa per no aplicar l’amnistia entre els condemnats i els encara processats. En aquest sentit, el ponent remarca que la llei de l’oblit penal per a l’independentisme determina que l’enriquiment que quedaria exclòs de l’amnistia és el que correspon al desviament de fons públics amb finalitats de corrupció personal, i no és el cas dels destinats a impulsar el referèndum sobre la independència. El Suprem considerava enriquiment haver destinat diners públics al que considera un projecte personal independentista dels condemnats i els processats.
El TC creu que el Suprem havia d’arribar a la conclusió que ha d’aplicar l’amnistia “per lògica i sentit comú”. En aquesta línia, retreu als magistrats del TS que confonguin desitjos amb realitats. Així, conclou que ha exclòs de l’amnistia determinats supòsits de malversació “no pel que diu la norma, sinó pel que la Sala entén que hauria d’haver dit”. “Amb aquesta manera de procedir” segons Conde-Pumpido, “el Suprem va anar més enllà dels límits de la pretesa interpretació estricta de la llei”.
