Viratge sorprenent el del ponent de la sentència del recurs d’empara de Jordi Turull que s’ha de deliberar i aprovar en el plenari del Tribunal Constitucional (TC), el pròxim 6 d’octubre. Els magistrats ja han rebut el segon esborrany que signa José Maria Macías, de l’ala més dura del sector conservador i magistrat català, que va retirar la seva primera ponència el passat 22 de setembre, que desestimava el recurs de l’exconseller de Presidència, a la vista que la majoria del Tribunal apostava per estimar-lo i aplicar-li la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
De fet, Macías va fer una maniobra poc habitual i és quedar-se la ponència del recurs, malgrat que la seva proposta no reflectia el “sentir majoritari” del tribunal. El nou text, adelantat per El Español i que ha confirmat El Món, no només avala que s’apliqui l’amnistia pel delicte de malversació a Turull -i, de retruc, als condemnats i processats per aquest delicte- sinó que fa una passa més enllà perquè raona que el Tribunal Suprem no segueix la finalitat de la llei. Fonts del TC apunten a El Món que “fonamentalment, el que defensa la sentència és que el benefici personal de caràcter patrimonial s’havia d’interpretar dins la finalitat de la llei”. “Els magistrats del Suprem, amb el seu rebuig a l’amnistia es van apartar de la finalitat de la norma de manera clara”, afegeixen les mateixes fonts i més després de reinterpretar el delicte en si.
Això és, que encara que el Suprem reinterpreti el delicte de malversació no pot esquivar l’amnistia, perquè l’objectiu de la llei és aplicar l’oblit penal per l’independentisme de manera que sigui més favorable als processats i als condemnats. La decisió del Suprem de basar la seva negativa en el guany patrimonial perquè van utilitzar fons fúblics per un objectiu polític personal, seria segons el TC, una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, al principi de legalitat i, de passada, inclou que s’haurien vulnerat els seus drets de representativitat i participació política. Una tesi que constitueix una estirada d’orelles a la sala penal del Tribunal Suprem i al jutge instructor del judici del Procés, Pablo Llarena.
Una sentència que es fa esperar
D’aquesta manera, a partir del sis d’octubre, la llei d’amnistia aplanarà el camí per l’aixecament de les inhabilitacions i de les ordres de detenció pels membres de l’exili. Tot i que, aquest escenari no és del cent per cent segur perquè el Suprem encara té algun roc a la faixa que com ara una nova qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ara bé, fonts judicials veuen cada vegada més feble aquesta opció per dos motius ben concrets.
Per una banda, per la contundència amb què s’ha expressat el TJUE respecte l’amnistia el passat 16 de juliol que ha ficat en un embolic el mateix Suprem i el Tribunal de Comptes. I, per l’altra, el rotund argument del Tribunal Constitucional que tot i evitar titllar les decisions del Suprem directament d’arbitràries, sí que fa saber que la sala penal que presideix Manuel Marchena s’ha passat de frenada ignorant l’objectiu de la norma amb maniobres que haurien vulnerat drets fonamentals.
