Més de dos mesos després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb què avalava la llei d’amnistia, l’Audiència Nacional ha bellugat fitxa. La secció Tercera de la Sala Penal ha acordat donar un termini de deu dies al ministeri fiscal i a la resta de parts personades en el procediment de l’operació Judes, contra membres integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) perquè es pronunciïn sobre l’abast i els efectes que sobre aquesta causa pugui tenir la sentència del TJUE sobre l’amnistia.
De fet, la mateixa sala va presentar les qüestions prejudicials sobre si la llei topava amb la normativa europea antiterrorista. En concret, en una diligència de dues pàgines i a la que ha tingut accés El Món, la Sala demana aquests informes abans de resoldre l’article de pronunciament previ sobre l’aplicació de l’amnistia i a fi de garantir la contradicció entre els acusats i les acusacions. La sentència del TJUE va respondre a l’Audiència Nacional que els termes de la llei de l’oblit penal per l’independentisme eren conformes a les directives europees de política antiterrorista.
Un cas que havia de ser un avís
L’operació Judes és un dels casos més paradigmàtics de la repressió contra el moviment independentista. De fet, la data que va esclatar es va interpretar com un avís a navegants just abans de la sentència del Procés quan s’albiraven protestes al llarg del país. La ràtzia es va dur a terme el 23 de setembre de 2019 i la sentència del Tribunal Suprem es va dictar el 14 d’octubre. La Guàrdia Civil va irrompre en diverses poblacions de Catalunya, on detenia i s’emportava cap a l’Audiència Nacional diversos membres de Comitès de Defensa de la República (CDR) que l’institut armat relacionava amb unes entitats batejades com Equips de Reacció Tàctica (ERT).
La instrucció, comandada pel magistrat Manuel Garcia Castellon, que dirigia el Jutjat Central d’Instrucció 6, va allargar la investigació per terrorisme amb l’ajuda de la fiscalia especialitzada, en mans de Miguel Ángel Carballo. Però, finalment, les acusacions es van rebaixar llevat de les acusacions particulars després de diversos calbots de la sala penal a ‘isntructor per vulneracions de les garanties processals. Un cop es va aprovar la llei d’amnistia, es va demanar la seva aplicació, però el Tribunal va decidir formular les qüestions prejudicials al TJUE que ja van ser resoltes favorablement pels processats.
