L’exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa, condemnada per sedició i malversació en el judici del Tribunal Suprem pel referèndum de l’1-O, torna a ser víctima d’una grotesca persecució judicial i econòmica que li podria costar 46.025 euros. És el mateix Suprem que, amb un canviant de criteri, estima a darrera hora un recurs de fiscalia. Per això li reclama aquest import per un peritatge que va presentar el ministeri públic i que el mateix tribunal sentenciador, presidit per Manuel Marchena, va desestimar. En síntesi, el Suprem li reclama ara, a través d’una taxació de costes, la factura d’un peritatge que la mateixa sala en sentència va considerar que no era vàlid per valorar la malversació.
El cas ha arribat al Tribunal Constitucional, que aquest dilluns ha començat a analitzar el recurs d’empara que el seu advocat, Mariano Berges, ha interposat per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i a un procés equitatiu. Segons ha pogut saber El Món, aquest dilluns ja s’ha informat la sala de l’altra magistratura constitucional del gruix del cas, que té com a ponent la magistrada progressista Maria Luisa Balaguer. El cas és un altre exemple de com el sistema judicial espanyol supera límits fins ara respectats per empaitar qualsevol encausat pel Procés sobiranista.
La malversació de rerefons
El recurs es remunta a la causa especial per la qual els presos polítics van ser condemnats, en total, a gairebé a cent anys de presó per sedició i malversació. El rerefons de tot plegat és, precisament, el delicte de malversació que aquests dies ha començat a circular com el proper article del Codi Penal a ser reformat, després del retoc del delicte de sedició. En el judici del Procés, el ministeri fiscal va demanar la condemna per malversació i a Bassa li imputaven el suposat valor de l’ús dels immobles de la seva conselleria utilitzats com a locals de votació pel referèndum del Primer d’Octubre. En total, 2.259 locals de titularitat pública.
Els fiscals del Suprem va proposar com a peritatge l’examen de la Societat Estatal de Gestió Immobiliària (SEGIPSA) i d’IBERTASA. La sala penal va acceptar l’encàrrec d’aquest informe en una diligència de 28 de maig de 2018. Posteriorment, fiscalia va aportar aquest peritatge per l’ús d’aquests immobles per al referèndum, una “votació declarada il·legal pel Tribunal Constitucional”. L’import del suposat valor de l’ús aquests locals durant un dia s’enfilava a 900.906,75 euros. Una xifra exagerada que va sorprendre les defenses i, com es va veure, els mateixos magistrats.
La defensa de Dolors Bassa va replicar
La defensa de l’exconsellera no es va quedar de braços plegats en estudiar el peritatge. De fet, els advocats de tots els processats que també estaven acusats de malversació sempre van negar no només les acusacions, sinó que també van negar aquest suposat cost de més de 900 mil euros. Per desacreditar l’estudi com a mitjà de prova del delicte de malversació, els acusats van aportar una pericial tècnica signada per dos experts en la matèria de reconegut prestigi. Concretament, Jordi Duatis i Joan Güell, arquitectes col·legiats, membres de l’Agrupació d’Arquitectes, experts pericials i forenses i professors d’arquitectura legal i valoracions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.
El seu informe no va ser sobre l’hipotètic cost de l’ús dels lloguers, sinó que tenia com a objecte “l’estudi i la consideració de la metodologia utilitzada per SEGIPSA”. En detall, sobre l’hipotètic valor d’arrendament dels immobles i la manera com els calculava aquesta entitat pública. Finalment, el 23 de maig del 2019, durant el judici del Procés, es van veure les cares a la sala de vistes els tècnics de SEGIPSA i els arquitectes pèrits aportats per la defensa de Bassa. La sentència, del 14 d’octubre, recollia el moment i el descrivia com un “viu i dinàmic debat” entre les parts del ministeri fiscal i la defensa.
La sala va desestimar el peritatge que ara volen cobrar a l’exconsellera
Els magistrats, en la seva resolució, van concloure que el valor d’ús que calculava SEGIPSA (900. 906,70 euros) “havia de quedar exclòs del tipus objectiu del delicte de malversació” perquè no quedava acreditada “la determinació de l’efectiu perjudici que l’ús per al referèndum havia suposat”. “Cap funcionalitat del seu destí (dels immobles) ha quedat impedida o dificultada”, afegien els magistrats en la sentència. És a dir, que no es podia imputar a la malversació el càlcul fet per SEGIPSA perquè no era prou sòlid i no s’havia justificat que realment havia tingut aquest cost.
Per tant, tots els membres del Govern condemnats per malversació van ser absolts de la responsabilitat de la cessió dels locals de votació. De fet, si es va condemnar Dolors Bassa per malversació no va ser per l’ús dels locals, sinó que va ser per la seva responsabilitat per les despeses generades per les paperetes de votació que havien de ser utilitzades per a la consulta sobiranista. D’aquesta manera, els magistrats comandats per Manuel Marchena van rebutjar la taxació de SEGIPSA com una prova de la malversació.
La porta de les costes
El gener del 2020, seguint les directrius de la sentència, es va calcular la taxació de les costes judicials, i en aquell moment es va incloure la factura per import de 46.025 euros que SEGIPSA havia emès per fer el peritatge. Una factura que no només va posar els pèls de punta per l’import sinó per pel contingut, en el sentit que la mateixa sentència havia desestimat aquell peritatge per condemnar per malversació. Les defenses van recórrer i el Tribunal Suprem, en una interlocutòria de 7 de març del 2022 els va donar la raó. “Cap argument pot servir de base per reclamar l’abonament de la taxació de costes, sinó que s’ha d’incloure a les costes d’ofici”, va assenyalar la sala penal. Això és, que la factura d’aquest peritatge entrava dins la despesa del judici i no era imputable als condemnats.
El fiscal, però, va recórrer, i aquesta vegada li van estimar el recurs: el Suprem va canviar diametralment de parer, en perjudici de la condemnada. La defensa de Bassa va plantejar el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional reclamant la nul·litat d’aquestes costes. Així, el recurs, al qual també ha accedit El Món, remarca al TC que s’ha imposat una “càrrega econòmica per via de la taxació de costes que no va ser establerta per sentència”. “S’ha alterat la resolució contra el reu”, avisen el lletrat de l’exconsellera.
En aquest marc, el recurs recorda que topa amb el dret el fet que després de la sentència s’imputi com a part de les costes una despesa que “expressament i de forma motivada la sentència va entendre que no havia servit per fonamentar cap delicte”. “Un fet que suposa un canvi en el raonament inicial i ferm”, ressalta el recurs.
“Aquesta situació vulnera els drets de l’exconsellera, es fa una valoració de la prova diferent a la realitzada en sentència, un judici valoratiu nou i una interpretació contra el reu d’una qüestió ja valorada en sentit contrari pel propi tribunal”, es queixa la defensa. En aquest sentit, el recurs insisteix que permetre aquests canvis “obre la porta a aprofitar les costes per imputar qualsevol despesa”. “La sentència va argumentar que la prova era innecessària, i ara es contraria aquesta decisió, subratlla el recurs. “En traspassar aquest límit, entrem en el terreny de la indefensió i la inseguretat jurídica, doncs s’obre la porta a incloure en concepte de costes qualsevol despesa, excedint el que disposa la llei i desvirtuant la naturalesa de les costes”, conclou el recurs. Un exemple més que, contra el Procés, sembla que se superen tots els límits.
10 
4 