El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat els recursos dels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O que els va condemnar a diversos anys de presó per sedició. Aquest són els últims recursos que quedaven per resoldre després que el passat dimecres, Raül Romeva i Oriol Junqueras veiessin com els denegaven els seus. Les dues sentències de Bassa i Forn tenen tres vots particulars, del vicepresident Juan Antonio Xiol, i els magistrats María Luisa Balaguer i Ramón Sáez. Amb aquests recursos resolts, els exconsellers ja poden acudir a la justícia europea.
Els recursos d’empara de tots i cadascun dels condemnats per la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O han estat desestimats. Així ho ha decidit el Tribunal Constitucional després de rebutjar els últims que quedaven -el de Bassa i Forn-. Tot i que hi ha hagut discrepàncies en tots els tràmits, el TC ha acabat rebutjant totes les peticions, però sense unanimitat en cap dels casos. Xiol i Balaguer han opinat que el Suprem hauria d’haver postergat el dictat de la sentència en el cas de Junqueras per les qüestions prejudicials pel que fa a la seva immunitat com a eurodiputat
Igual que amb el recurs d’Oriol Junqueras, el progressista Ramón Sáez Valcárcel s’ha afegit als vots de María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol per votar a favor dels recursos dels exconsellers. Tot i això, no ha estat suficient per fer que poguessin arribar a bon port. El vot particular de Sáez Valcárcel sosté que el delicte de sedició té imprecisió i també la té el concepte que n’elabora el Suprem. Defensa que s’haurien d’haver estimat els recursos per la desproporcionalitat de les penes imposades.
La confiança posada en Estrasburg
Amb les sentències sobre Bassa i Forn, el ple del TC conclou la resolució dels deu recursos d’empara interposats contra les condemnes del Suprem i dona via lliure a tots ells per anar a la justícia europea. En declaracions a TV3, Junqueras va dir que esperava que el Tribunal Europeu de Drets Humans anés “en la mateixa línia” dels tres vots particulars del Constitucional, que segons ell “s’alineen” amb les resolucions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i el Comitè de Drets Humans de l’ONU.
