La derogació del delicte de sedició i l’ampliació del delicte de desordres públics per substituir-lo tornarà els condemnats pel judici del Procés al Tribunal Suprem. Tant fonts jurídiques de les defenses com dels impulsors de la decisió anunciada asseguren a El Món que la reforma del Codi Penal permetrà que el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, torni a tenir la clau del cas i, de retruc, de la política espanyola. Serà la sala penal, com a tribunal sentenciador, la que haurà de revisar les condemnes, a la vista de la desaparició de l’article sobre la sedició del Codi Penal. Tot en el marc que els condemnats ja han estat indultats de la pena de presó i només els resta la pena d’inhabilitació. En tot cas, hi ha advocats que consideren que “avui és millor que ahir perquè democratitza una mica més el Codi Penal, més enllà de com apliquin els jutges la reforma”.
La situació pot derivar en tres possibilitats. En primer lloc, que el tribunal faci una correspondència del vell delicte amb el nou de desordres públics agreujats, i recalculi la pena que corresponia a sedició. La segona alternativa és que els jutges interpretin la relació del nou delicte de desordres públics agreujats amb el vell delicte de la sedició, derogat, i recalculin les penes però donant protagonisme aleshores a la malversació, que passaria a ser el més greu. I la tercera opció és que la sala revoqui les penes de manera absoluta, per la desaparició del delicte mes greu de la sentència.
Primera hipòtesi: la condemna queda liquidada
Una primera hipòtesi és que Marchena faci una interpretació extensiva del nou article 577.1 i 577.2. En aquest sentit, que doni per feta la desaparició del delicte de sedició però interpreti que es pot aplicar als fets el nou delicte de desordres agreujat, que contempla penes de tres a cinc anys de presó, més una condemna de fins a vuit anys d’inhabilitació si l’autor és autoritat pública. Aquesta assumpció estaria argumentada per la voluntat del legislador, en el benentès que les declaracions polítiques i l’exposició de motius de la proposició de llei per fer la reforma així ho remarquen.
La correspondència amb el nou tipus penal implicaria una rebaixa substancial de la condemna de presó i inhabilitació per sedició. És a dir, que els condemnats només per sedició, com la presidenta Carme Forcadell o els líders civils Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, veurien rebaixada la pena de manera radical. Fins al punt, que Cuixart i Sànchez ja haurien complert les seves penes el passat mes de juliol i que Forcadell podria tenir una forquilla d’entre sis i set anys, i no d’onze anys com té ara.
Fins i tot, algun dels advocats del Procés, com Benet Salellas, apunta la possibilitat que el Suprem constati la correspondència entre els dos delictes i com que la pena del nou delicte de desordres agreujat –tres a cinc anys– és molt menor al de la sedició –fins a quinze anys– i els condemnats quedin ja expressament alliberats, perquè la condemna es consideri complerta. Marta Rovira se’n podria beneficiar si, pel fet de no haver estat al Govern, no se l’imputa malversació de cabals públics destinats al referèndum. De fet, el delicte de desordres públics podria haver prescrit i tot.
Segona hipòtesi: la malversació és la clau
La segona hipòtesi passa per una idea que comparteixen Jaume Asens, negociador de la iniciativa, i Gonzalo Boye, advocat dels exiliats a Bèlgica. I és que la clau, en realitat, és el delicte de malversació. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Josep Rull van ser condemnats per sedició amb concurs medial per malversació, on la malversació té una funció de complement, com a mitjà per arribar a la sedició. És una acusació que també recau sobre el president a l’exili, Carles Puigdemont. Des d’aquest punt de vista, hi ha la possibilitat que es rebaixi la pena per sedició en correspondència amb el nou delicte de desordres agreujat, però que aleshores s’apugi la pena que comporta la malversació. És a dir, que els magistrats considerin que el delicte major ara és malversació, que pot comportar fins a 12 anys de presó, més del doble dels cinc de la pena màxima del nou delicte. Per tant, la condemna, que inicialment pivotava sobre la pena per sedició perquè en això consisteix el sistema de concurs medial, es recalcularia reduint la pena per una banda però incrementant-la per la part de la malversació.
El cas d’Oriol Junqueras seria paradigmàtic. L’exvicepresident del Govern té ara una pena conformada per 12 anys de sedició i un i mig de malversació. I es podrien girar les tornes. Una fórmula que es podria repetir en els altres condemnats, fins al punt que la inhabilitació no es redueixi gens ni mica. D’aquí que Asens insisteixi a obrir ara la batalla de la reforma del delicte de malversació, que defineix com un veritable “calaix de sastre”.
Tercera hipòtesi: Marchena posa Sánchez contra les cordes
Una tercera opció se situaria entre l’escenari projectat per Salellas i el d’Asens. Una possibilitat que dibuixa Gonzalo Boye, que recorda la intencionalitat política que ha demostrat tenir el Suprem. Aquí entraria la possibilitat que la Sala Penal entengui que el delicte pel qual van ser condemnats, la sedició, ja no existeix i que conclogui que no té correspondència amb cap més article del Codi Penal. Un analogia que planteja l’advocat Xavier Melero –defensor de Joaquim Forn– fa molt fàcil d’entendre el mecanisme jurídic: un condemnat per insubmissió al servei militar quedava automàticament exonerat de la pena quan es va derogar el delicte, i no se li podia aplicar un delicte, per exemple, de desobediència.
Aquest raonament podria fer un pas més enllà. Altres fonts consultades opinen que la desaparició de la sedició en aquest sentit també podria fer decaure la malversació. Si la malversació van ser un mecanisme per efectuar la sedició i aquesta sedició ja no existeix, tampoc van existir els altres delictes per perpetrar-la. “Si van malversar per poder fer una sedició, i aquesta sedició no existeix, tampoc es va malversar”, conclouen aquestes fonts. Així, tant els condemnats només per sedició com els condemnats per sedició amb malversació quedarien exonerats de responsabilitat penal.
Aquest escenari implicaria el retorn de Carles Puigdemont i de la resta de l’exili sense cap mena de responsabilitat penal. Una fotografia que podria fer esclatar l’actual panorama polític espanyol –que ja està encès, amb el PP esmolant els ganivets–, en el sentit que el Suprem faria responsable Pedro Sánchez de la suposada impunitat que tindrien els líders independentistes. Un fet que posaria en xafarranxo de combat la brunete mediàtica i la biosfera política més espanyolista. “Podria suposar una jugada enormement desestabilitzadora per a l’actual inquilí de la Moncloa”, subratllen les mateixes fonts, que sostenen el seu raonament en el protagonisme que ha tingut la judicatura, i en concret el Tribunal Suprem, en l’esclafament de l’independentisme. Un supòsit diametralment oposat a la interpretació que, per exemple, fa el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, que defineix la reforma com un “vestit a mida” per extradir l’exili. Sia com sia, la clau la té Marchena. Un altre cop.
14 
