El president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha anunciat que ja ha començat a preparar el seu retorn a Catalunya després de la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’avalar la Llei d’Amnistia, un pas que considera un punt d’inflexió “irreversible”. A la vegada, l’expresident ha descartat assumir el paper de cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, adduint respecte institucional.
“Així com he dedicat molt de temps a preparar el meu exili, si calia crònic, ara estic preparant el meu retorn“, ha afirmat en una entrevista concedida al programa al Pla Seqüència de La2Cat. Puigdemont ha remarcat que la via judicial haurà d’acabar cedint: “És irreversible i, per tant, hauran d’acabar signant la rendició”. No obstant això, ha advertit que no es pot descartar cap moviment de la judicatura espanyola, ja que considera que els tribunals poden actuar “al marge de tota lògica jurídica” per evitar la seva tornada.
Descarta el paper de cap de l’oposició
Pel que fa a la seva activitat política immediata al Parlament, l’expresident ha descartat exercir de cap de l’oposició malgrat mantenir l’acta i percebre únicament el sou ras com a diputat de Junts. “No podria exercir com a tal, però d’altra banda, encara que pogués, em sembla que qui ha estat president de la Generalitat i ha ocupat la presidència, que és una institució, no és correcte que vagi després a controlar el president, sigui qui sigui”, ha explicat per argumentar el seu rebuig a fiscalitzar directament el nou executiu des del faristol de l’oposició.
☕️ Puigdemont no veu correcte que un expresident de la Generalitat faci de cap de l’oposició 📺 Ho ha dit al #PlaSeqüència de @jordibaste a #La2Cat de @RTVECatalunya 📲 https://t.co/evDRSEW1bm https://t.co/ChoUBhDXcD
— Cafè d’idees (@cafedidees_rtve) October 16, 2026
L’oferta secreta d’un indult i el pacte d’investidura
Durant la conversa, Puigdemont ha revelat episodis inèdits de la negociació política amb el PSOE. Segons ha explicat, abans de les eleccions generals del 2023 –quan els vots de Junts encara no eren decisius–, va rebre la visita discreta d’un dirigent socialista que li va oferir “un tracte similar als indults”. Aquest oferiment va ser rebutjat immediatament pel líder de Junts, qui va exigir una amnistia com a única opció per obrir qualsevol via de diàleg, assumint el risc de romandre “tota la vida a Bèlgica”. En aquell moment, el representant socialista va tancar la porta a la mesura de gràcia, un escenari que va canviar quan el PSOE va necessitar els vots independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez.
“Mai no he anat en cap maleter”
El president a l’exili ha aprofitat l’entrevista per reiterar que ell mai va anar en el maleter d’un cotxe per sortir de Catalunya. Ha explicat que el 29 d’octubre de 2017 va sortir de Girona en cotxe vestit amb americana i corbata, perquè volia mantenir la imatge de pesident en cas de ser detingut. “No vaig anar mai en cap maleter”, ha asseverat, estenent aquesta afirmació al seu retorn llampec a Barcelona el 8 d’agost de fa dos anys i subratllant que existeixen imatges que ho demostraran.
Sobre aquell episodi d’agost de 2024, ha admès que la seva voluntat era entrar al Parlament, però que era conscient que seria detingut abans de poder accedir a l’hemicicle i prendre la paraula. Tot i l’alt risc d’arrest, ha reivindicat el “coratge” de la maniobra i la complexitat de la seva situació de seguretat, la qual es manté gràcies al suport de voluntaris i finançament privat: “El lloguer de la casa de Waterloo es paga amb diners de donacions; no la paga ni directa ni indirectament ni un euro públic”.
Un compromís amb la institució
Preguntat sobre si es penedeix de les decisions preses arran de l’1-O, Puigdemont ha estat categòric a l’hora d’assegurar que no se’n penedeix, tot i les severes conseqüències personals i familiars que li ha comportat l’exili de nou anys, com la impossibilitat d’assistir als funerals dels seus pares. L’expresident ha explicat que la seva primera acció un cop resolta la situació institucional serà anar al cementiri d’Amer (Girona) per visitar les tombes dels seus pares i, posteriorment, anar a casa seva. “No puc parar. Ningú em va obligar a agafar aquesta feina. Ho vaig fer assumint totes les conseqüències i hi he de correspondre. I ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la presidència de la Generalitat i en relació amb un procés que, per a mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d’independència de Catalunya”, ha exposat.
