Segurament t’has trobat més d’una vegada intentant aguantar el tipus en una classe de tonificació, mirant el cronòmetre del mòbil i maleint el moment en què vas decidir posar-te en forma. Quan arriben certes etapes de la vida, mantenir la zona central del cos ferma sembla una missió impossible (sí, ens agrada complicar-nos la vida amb postures impossibles), però la realitat és que el nostre organisme demana una altra mena d’atenció. De vegades, l’error més freqüent és pensar que si no patim al màxim, no serveix per a res, oblidant que la constància guanya sempre a la intensitat mal gestionada.
Hi ha un secret del qual no tothom parla obertament, i és que adaptar els moviments no significa fer trampa. Donar suport als genolls en la plança lateral és un recurs pensat exactament per a això, facilitant que l’exercici costi menys sense perdre la seva essència principal. De fet, Sergio López, entrenador, recorda que en la planxa lateral a partir de cinquanta amb els genolls donant suport, els músculs laterals continuen treballant de manera eficient. (Ens passàvem la vida pensant que així no fèiem res de profit, quin alleujament).
La clau per treballar l’abdomen sense frustracions
Quan parlem d’entrenament, el nostre bolsillo no pateix perquè no cal gastar en gimnàs ni en màquines estranyes, però el nostre esforç sí que necessita seny. Sergio López aconsella fer dos o tres intents de deu a vint segons per costat quan optem per aquesta modalitat amb suport. Aquesta pauta permet mantenir la concentració i la postura sense arribar a un esgotament innecessari que només porta a lesionar-nos o a abandonar l’hàbit a la primera de canvi.
No fa falta prolongar la sèrie quan la postura s’ha perdut, recorda Sergio López, fisioterapeuta i doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. En fer una planxa, solem empeñarnos a aguantar uns segons més, encara que la cadera ja estigui caient o haguem perdut l’alineació correcta. I és aquí on apareix el perill real: la fatiga muscular mal entesa ens fa descuidar la tècnica, convertint un truco de salut en una molèstia innecessària per a les nostres articulacions.
El secret no està a aguantar fins a veure estrelles, sinó a parar just abans de perdre la postura.
Aquest enfocament canvia completament la perspectiva que tenim del nostre entrenament diari. Si ens fixem en el que opinen altres professionals, veurem que el panorama és ampli i divers. Per exemple, Marcos Flórez, entrenador, assenyala que si arribes al minut en plança abdominal pots afegir dificultat retirant un suport o amb moviments de cames, braços o tronc en sèries de quinze segons. (Una opció fantàstica per quan notem que el cos ens demana un punt més de desafiament).
Alternatives per a un core d’acer
El treball de la zona mitjana del cos va molt més enllà del clàssic exercici estàtic que tothom coneix i practica als parcs o a casa. De fet, hi ha una solució que sovint passa desapercebuda per a la gran majoria dels aficionats al fitness. José Ruiz, entrenador, adverteix que es sobrevalora la plança com a únic exercici d’abdomen, i afirma que abans d’això posaria el passeig del granjero, un dels més complets per a la nostra estabilitat global.
Aquesta visió global ens recorda que el nostre cos funciona com un tot interconnectat, on la funció de cada múscul depèn de com ens movem en el dia a dia. Integrar diferents estímuls ens protegeix de la monotonia i assegura un aprofitament molt més alt del temps que dediquem a cuidar-nos. Al final, es tracta de trobar allò que s’adapta millor a la nostra realitat actual sense caure en comparacions absurdes amb etapes anteriors.
Així doncs, la pròxima vegada que estiguis sobre la catoreta de casa, recorda que adaptar l’esforç no és un senyal de debilitat, sinó d’intel·ligència pràctica. Val més fer pocs segons amb una tècnica impecable i els genolls ben recolzats, que lluitar contra la gravetat perdent la forma i posant en risc la nostra esquena. T’animes a revisar com fas les teues planxes a partir d’avui mateix?
