En una jornada políticament especialment densa a Barcelona, amb la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la reunió anual del Cercle d’Economia, l’independentisme s’ha vist obligat a convocar una concentració de denúncia. Els partits independentistes i les entitats s’han aplegat a les immediacions de l’hotel W de la capital catalana just en el moment en què el president del govern espanyol es disposava a dirigir-se als presents a la reunió del Cercle. Ho han fet exhibint un cartell de denúncia ‘Spain is spying on us’ (Espanya ens espia) el mateix format que es va fer servir el 2019 quan va irrompre el Tsunami Democràtic, però amb un lema diferent. Aleshores la pressió als carrers usava el lema ‘Spain, sit and talk’ (Espanya, seu i parla).
L’encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez; la diputada d’ERC, Meritxell Serret; el diputat de la CUP Carles Riera; dos representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el nou president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, entre d’altres polítics i activistes s’han concentrat per fer-se una foto de família silenciosa davant de l’hotel on es concentrava la flor i la nata del poder econòmic i polític. Mentre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, parlava escassos minuts amb Sánchez dins de l’hotel, on han coincidit, a fora les reclamacions per esclarir la veritat eren la constant.
La demanda de diàleg des del 2019
Les demandes de diàleg del 2019 s’han convertit aquest 2022 amb la constatació que el diàleg no és possible després de conèixer-se l’espionatge massiu de personalitats independentistes, del qual encara ningú n’ha sabut treure l’aigua clara. El nou president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, s’ha queixat de no tenir encara una explicació “convincent” del que ha passat i ha criticat les informacions oficials que s’han ofert fins ara per “vagues, opaques i no adequar-se als estàndards de claredat“. Per Antich Espanya se situa en aquest capítol “completament fora del dret internacional”. No valen “comissions cosmètiques”, ha dit el líder d’Òmnium, reclamant responsabilitats i transparència.
Dos representats de l’ANC han parlat en lloc d’Elisenda Paluzie, la presidenta de l’entitat que està a punt de deixar el càrrec. Aquestat entitat, en ple procés per canviar la direcció, també s’ha exigit responsabilitats perquè els activistes de l’organització volen “continuar defensant els drets fonamentals” sense el perill de ser espiats.
Els partits exigeixen responsabilitats per Pegasus
Els partits també han expressat el seu enuig màxim a les portes de la reunió del Cercle d’Economia. La diputada d’ERC Meritxell Serret ha reiterat que el Catalangate és “un atac flagrant a la democràcia” i als “drets humans”. En conseqüència, els republicans reclamen que s’aclareixin els fets i que el govern espanyol respongui davant d’un “atac greu”. “Per part d’ERC exigim respostes i que s’assumeixin responsabilitats”, ha comentat Serret. La política republicana, però, ha expressat “el compromís granític” de la formació amb “la solució política” al conflicte.
Per la seva banda, Jordi Sànchez, ha recordat que ja s’havia advertit que aquesta situació es produiria. “Allò que havíem denunciat i advertit s’ha confirmat”. El líder sortint de Junts ha assegurat que Pedro Sánchez n’és el responsable i a més ha culpat els ministres socialistes com a còmplic es de les clavegueres de l’Estat”. Sànchez ha demanat que s’assumeixin responsabilitats i que s’aporti llum i també ha afegit un prec als socis independentistes: “Estem pel diàleg, però no per la taula de diàleg que és una excusa per blanquejar; diem prou a la presa de pèl, prou a continuar tapant les vergonyes de Sánchez avalant aquest govern”.
Jordi Sànchez endureix les crítiques contra el govern espanyol
El secretari general de Junts també ha dit que “no és veritat que coneguem de fa deu dies aquest escàndol”, de manera que la taula no ha estat més que “una farsa”. Sánchez, quan li han preguntat què li semblava que Aragonès i el president del govern espanyol hagin parlat dos minuts a la reunió del Cercle, ha dit que “parlar no és el problema” sinó que el que importa és l’actitud i la “posició ferma d’exigència”. En aquest sentit, ha dit que el mínim que cal esperar és l’obertura d’una comissió d’investigació, que la Moncloa ja ha descartat.
A les reclamacions de transparència i l’obertura d’una nova investigació s’hi ha afegit el diputat de la CUP Carles Riera. “Si es confirma que m’ha espiat el CNI amb autorització judicial, reclamo la desclassificació immediata de la informació per tal de tenir dret a la meva defensa”. Riera ha denunciat que el els seus drets han estat “trepitjats i vulnerats” pel govern espanyol i un congrés que es nega a investigar. També ha denunciat la justícia espanyola perquè en lloc de defensar els seus drets “col·labora en la seva vulneració”.