Junts per Catalunya celebra aquest dissabte i diumenge la segona part del seu congrés, cita marcada pel cas de Laura Borràs i que ha de servir per definir l’estratègia del partit els propers anys, debatre l’oportunitat o no d’abandonar el Govern en coalició amb ERC o fins i tot trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Són algunes de les principals qüestions que la militància haurà de debatre i decidir. La sortida del l’executiu és un dels aspectes que pot complicar el debat perquè en el partit conviuen visions diferents sobre aquesta possibilitat. De fet, al març el partit va anunciar auditoria sobre l’acord de Govern per sotmetre-la a discussió entre la militància per decidir el futur de la coalició. Això inicialment s’havia de decidir aquest cap de setmana, però els plans al respecte han anat canviant.
La segona part del congrés se celebra després que el maig passat es renovessin els càrrecs de la cúpula en una primera part del conclave a Argelers, a la Catalunya Nord. Si aquella cita va servir per donar l’adeu a Carles Puigdemont com a president orgànic del partit –que no com a líder, que continua sent-ho–, la nova trobada, que es fa a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, servirà per exhibir que la formació tanca files amb la nova presidenta de l’organització, Laura Borràs, situada en el centre de la polèmica política pel cas judicial en el qual es troba immersa i pel qual s’enfronta a una petició de sis anys de presó per part de la Fiscalia. Aquest serà el primer congrés sota la batuta del tàndem Borràs-Turull, després de les tensions que es van produir per veure quins sectors prenien el control del partit un cop Puigdemont es retirava de la direcció.
El congrés ha de definir l’estratègia del partit pels propers dos anys
El congrés ha de definir estratègia pels propers anys sense que s’hagi aconseguit bastir el front independentista per defensar Borràs que des de Junts s’ha demanat amb insistència. Malgrat les crides reiterades a fer pinya, tant el seu soci de Govern, ERC, com l’altra sector del 52%, la CUP, han estat indicant a la presidenta —de forma més o menys explícita i recurrent les darreres setmanes— quin és el camí. La deriva del cas Borràs, amb la incògnita sobre la resposta que donaran els partits independentistes quan el Parlament hagi de plantejar-se la seva suspensió d’acord amb el que fixa el reglament de la cambra, marcarà també en part l’estratègia que haurà de definir el partit pels anys que vénen. Precisament el congrés votarà un canvi en els estatuts perquè les víctimes de lawfare no siguin expulsades del partit. Borràs sosté que és víctima de lawfare pel tema del contractes de l’ILC, però ni ERC ni la CUP li han comprat fins ara el relat.
El full de ruta que es porta a debat al congrés contempla la sortida del Govern, més encara si finalment, aferrant-se al reglament del Parlament, republicans i anticapitalistes acaben votant al costat de Vox per deixar caure la presidenta: “Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”. Això, però, dependria dels resultats de l’auditoria que es va anunciar al març i que continua sense ser presentada. La previsió és que s’enllesteixi a finals de juliol i que passi per l’executiva del partit. Al setembre els resultats es portarien al Consell Nacional, moment en el qual s’hauria de decidir sobre la continuïtat en el Govern.
Opinió dividida entre les bases sobre el futur de la coalició de Govern amb ERC
Entre el miler d’esmenes que s’han presentat, n’hi ha algunes que aborden aquesta qüestió. Només les votacions podran decidir entre les opcions: mantenir-se en el Govern, consultar els afiliats abans de fer el pas i o bé trencar el Govern aquest mateix any. Alguna esmena posa data al trencament, el 15 de setembre del 2022, mentre que una altra exigeix trencar immediatament amb els republicans: “Vist el comportament deslleial d’ER [sic], i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d’un mal govern i d’una societat fictícia que no funciona, no cal perdre ni més temps ni més força electoral. Per això, Junts sortirà del govern després d’aquest congrés”.
Aquest debat es veurà condicionat per les darreres novetats sobre la taula del diàleg, via per la qual aposta ERC per solucionar el conflicte amb l’Estat i que no ha trobat en cap moment l’acord de JxCat. Les dificultats dels republicans d’aconseguir concrecions més enllà de cites reiterades on les dues parts s’apel·len al diàleg fa també difícil que el seu soci de Govern s’avingui a participar de l’estratègia. La contradicció, però, és que la taula de diàleg és, més enllà de la gestió del dia a dia del Govern, el projecte principal del Govern en matèria política pel que fa als objectius d’autodeterminació. Precisament, si els dos partits van decidir governar junts va ser per compartir un horitzó d’independència. Un capítol que no avança perquè no hi ha acord entre les dues parts.
Els embolics judicials i entre partits deixen el full de ruta per la independència en segon pla
Els embolics judicials i el conflicte entre partits independentistes estan deixant la discussió sobre la independència a segon pla. Ara bé, la ponència política de Junts, que es discutirà aquest cap de setmana, contempla tres escenaris que podrien accelerar i canviar dinàmiques en el moviment independentista, que a partir del cinquè aniversari de l’1-O —aquesta tardor— s’hauria de preparar per a la “segona volta” del referèndum del 2017. Serien tres escenaris favorables, externs i fora de control del moviment, que podrien reactivar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). En tot cas, segons apunta el text, caldria no precipitar-se ni posar terminis de “cap tipus” perquè la prioritat és que aquest pas es culmini amb “èxit”.
El primer escenari favorable és el referèndum escocès, que està previst pel 2023. El segon escenari és el que vindrà donat pel resultat de les sentències al tribunal de drets humans d’Estrasburg i al TJUE, que precisament aquesta setmana ha estat notícia i no pas favorable als interessos de Puigdemont. Ara bé, segons la ponència no es tractaria tant del resultat d’una sentència determinada, “sinó el resultat global de totes les demandes presentades arran de les violacions de drets reiterades en els procediments” de l’estat espanyol “per empresonar els membres del govern de l’1-O”. El tercer escenari va lligat a les conseqüències de la crisi econòmica i les reformes estructurals que la UE i imposa a l’estat espanyol.
2 
