El ministeri fiscal interpreta que l’actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, hauria comès un delicte de prevaricació i de falsedat documental amb l’agreujant de ser un càrrec públic. Tot per la fragmentació de 18 contractes menors de webs i aplicacions, menys de 18.000 euros sense IVA, quan era presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes. Per tot plegat li demana 6 anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. Per Isaías Herrero, el beneficiari dels contractes, en demana la mateixa condemna, però li rebaixa la multa a la meitat. A Andreu Pujo, el tercer implicat, demana 3 anys de presó i 10 anys d’inhabilitació així com una multa de 30.000 euros.
La qualificació provisional de la fiscalia arriba en una setmana on tota la pressió política apunta Borràs, en si ha de continuar al càrrec de la segona sindicatura de Catalunya, o bé s’ha de mantenir fins l’obertura del judici oral. Ara resta pendent l’escrit de defensa i la resolució dels recursos interposats pels seus advocats així com la qüestió de constitucionalitat plantejada per tal de decidir si ha de ser jutjada per un Tribunal Popular.
Dos delictes
La fiscalia superior de Catalunya ha reduït a tres delictes el comportament administratiu de contractació de Borràs al front de l’Institut de les Lletres Catalanes. En concret la prevaricació amb els delictes continuats de falsedat documental i falsedat documental en destí. De fet, les dues fiscals que signen l’escrit d’acusació remarquen que en cap cas la instrucció ha pogut demostrar que els treballs encomanats i adjudicats per Borràs tinguessin un cost inferior al que finalment van costar. Així descarten, contràriament al que apuntava el jutge instructor, que hi hagi indicis de frau administratiu i malversació de fons públics.
Ara bé, el ministeri públic remarca que sí hi havia una “aparença fingida de respecte als principis de publicitat i pública concurrència” en la tramitació de les adjudicacions. De fet, ambdues fiscals estan convençudes que actuaven així a consciència de la seva “actuació il·lícita”. A més, l’escrit detalla amb tota la concreció cadascuna de les adjudicacions, el seu historial i els referencia amb les comunicacions intervingudes i la prova documental que consta en el sumari. Així conclouen que tots els implicats actuaven sabent que “infringien obertament el compliment de la normativa en matèria de contractació pública”.
6 
7 