El manifest difós entre la militància de Junts dimarts a la tarda ha provocat un efecte bumerang que complica encara més la possibilitat que Laura Borràs i Jordi Turull acabin pactant per presentar candidatures compatibles i repartir-se els papers en la nova direcció del partit. La fórmula que busquen Turull i el secretari general sortint, Jordi Sànchez –que va apostar per ell quan va decidir que deixava el càrrec– és que la presidenta del Parlament sigui la candidata a la presidència de Junts i que deixi la secretaria general a l’ex vicepresident i ex pres polític. Però Borràs no està disposada a ocupar un càrrec simbòlic, sinó que vol un lideratge real. I això passa per ocupar la secretaria general o bé per una presidència reforçada mitjançant una reforma dels estatuts per omplir de contingut una plaça que no ha necessitat grans atribucions mentre l’ha ocupat Carles Puigdemont. Tal com estan redactats ara, tot el pes de la maquinària del partit –tot el poder– és per a la secretaria general.
El liderat del president a l’exili és tan indiscutit a Junts –l’única cosa indiscutida en un partit que no troba l’estabilitat– que no calia definir la seva presidència, basada en una gran autoritat moral. Ell mateix, però, en la carta a la militància en què anunciava que deixarà el càrrec en el congrés del 4 de juny, reconeixia que a partir d’ara cal “una presidència més implicada”. Aquesta frase ha fet saltar molts ressorts.
La reacció al manifest
La primera reacció a la carta de Carles Puigdemont a la militància de Junts va ser el manifest que començava a circular hores més tard, amb 175 noms que de càrrecs orgànics i institucionals, que havien rebut trucades per demanar-los l’adhesió de figures rellevants i que, en molts casos, no havien pogut llegir el text abans que es fes públic per decidir si signaven. L’objectiu era arrossegar Borràs pel camí que els impulsors consideren més pacífic, sense rivalitat a les urnes per triar la nova direcció. I l’efecte que han aconseguit és un increment de la tensió, almenys de moment.
Les posicions s’estan polaritzant perquè els sectors més pròxims a la presidenta del Parlament –com Reagrupament– consideren que se l’està intentant manipular, quan Puigdemont li ha aplanat el camí cap a una reforma dels estatuts per a una presidència forta i executiva. Per arribar a un pacte, Borràs hauria de tenir garantida aquesta revisió de la normativa interna i una representació a l’executiva en la proporció que consideri que li pertoca al seu sector.
I si no hi ha pacte, per al sector de Borràs no és cap problema que hi hagi una votació amb dos candidats que competeixin per la secretaria general. Perquè estan convençuts que la presidenta del Parlament guanyaria amb claredat davant d’un Turull que creuen que té amb ell els quadres però no la militància. En poc temps, Turull ha passat de ser l’amença permanent per a Jordi Sànchez a ser vist com una opció continuista, en part pel suport explícit de l’encara secretari general. I els borrasistes no estan disposats a permetre que el càrrec institucional més alt que té Junts –la presidenta del Parlament és la segona autoritat del país, després del president de la Generalitat– no tingui un paper decisiu en la formació. Una cosa que “no passa en cap partit”, asseguren.
Amb tot, el discurs de l’entorn de Borràs és que el càrrec ha de ser per tirar endavant un determinat full de ruta. No volen que es vegi el procés obert com una simple batalla pel poder. Aquest relat topa amb una dificultat: el calendari obliga primer a triar els càrrecs, en una votació telemàtica durant els dies previs al congrés del 4 de juny. Un cop proclamada la nova executiva es treballarà la ponència política, que es votarà en una segona part del congrés, al juliol. Tot i així, insisteixen que si aspiren a liderar el partit és per poder decidir cap on s’ha d’anar, després de dos anys de moure’s en cercle que els ha portat a un pacte de Govern amb ERC que molts trencarien.
Bon moment de la relació entre Laura Borràs i Elsa Artadi
Malgrat que es va presentar com un manifest per la unitat de Junts, el document difós dimarts a la tarda es considera un recull de suports per a Jordi Turull, ja que la fórmula que s’hi defensa li permetria ser el secretari general sense plantejar cap reformulació del càrrec en favor de la presidència. Per això són tan significatius els noms dels que han signat com les absències destacades. La signatura més important és la del conseller d’Economia, Jaume Giró, considerat per molts l’opció més clara per ser candidat a la presidència de la Generalitat el dia que hi torni a haver eleccions. Giró sempre ha sigut pròxim a Jordi Sànchez i ara està alineat amb l’aposta per Jordi Turull.
I els tres noms que més criden l’atenció per l’absència són el del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, el del portaveu del partit, Josep Rius, i el d’Elsa Artadi, exportaveu de la formació, encara vicepresidenta en l’actual executiva, que s’ha de renovar. Puigneró i Rius han sigut sempre part d’un dels cercles més propers a Carles Puigdemont, i Elsa Artadi també. La presidenta del grup municipal de Junts a l’Ajuntament de Barcelona –i candidata per a les municipals de l’any que ve– ha passat diverses etapes en la seva relació amb Borràs, inclosa una època de distanciament durant la qual es va acostar més a Jordi Sànchez, que no s’ha entès mai amb la presidenta del Parlament. A partir del pacte de Govern amb ERC, que Sànchez va tancar en solitari amb Pere Aragonès en un cap de setmana en dues masies, Artadi es va distanciar del secretari general, va renunciar a formar part de l’executiu i es va refugiar a l’Ajuntament a esperar que passés la tempesta que intuïa.
Efectivament la tempesta s’ha produït i ha provocat una torrentada que s’ha endut per davant Sànchez. Però el secretari general sortint, veterà i hàbil, s’ha agafat a un tronc sòlid com és Jordi Turull. Enfront tenen, però, Borràs i Artadi, que han refet ponts. La regidora barcelonina avalua ara la situació, encara amb cautela però amb perspectives favorables si la presidenta del Parlament se’n surt.
El paper de Jaume Alonso-Cuevillas
En l’entorn de Borràs encara hi ha un altre personatge disposat a presentar batalla i que està jugant les seves cartes en aquesta guerra. Es tracta de Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i advocat que ha participat en la defensa de Puigdemont i de la resta de l’exili de Junts. Obertament enfrontat a Jordi Sànchez i amb una proximitat que ell mateix defineix com a “crítica” amb la presidenta del Parlament, no amaga que també aspira a formar part de l’executiva. Si Borràs es presentés finalment com a candidata a la presidència del partit, estaria disposat a presentar-se ell per a la secretaria general, de manera que Turull no s’estalviaria una rivalitat que li pot complicar la vida. I, si Borràs aspira a la secretaria general, s’integraria al seu equip. Les decisions s’han de prendre abans de dimarts de la setmana que ve.
3 
3 