93 dies, dues masies i un acord

ERC i Junts presenten un executiu que tindrà 14 conselleries i on el pes està repartit al 50% entre els dos socis

93 dies. Aquest és el temps que ha transcorregut per tal que les dues forces majoritàries de l’independentisme al Parlament, ERC i JxCAT, hagin signat un acord d’investidura, de govern de coalició i d’estratègia. Aquest dilluns el país s’ha aixecat amb el comunicat conjunt de les dues formacions després de setmanes d’estira i arronsa, de dures negociacions, d’ultimàtums i de propostes complexes de complir per evitar una nova contesa electoral amb el risc de perdre el 52% de vots independentistes. Tot plegat, en el marc d’un acord previ entre republicans i la CUP que fins i tot va esperonar els antisistema a convocar una mesa a tres bandes la setmana passada per reconduir la situació i mirar d’evitar una trencadissa definitiva.

I aquest cap de setmana, dos dies de llargues reunions en una masia del Lluçanès i una d’Alella, el presidenciable Pere Aragonès i el secretari general de JxCAT, Jordi Sànchez, han tancat un acord que s’ha presentat aquest migdia als jardins del Palau Robert. Un pacte que acorda desdoblar l’estratègia independentista en la governabilitat i en un òrgan de coordinació a cinc bandes -els tres partits més Òmnium i ANC- mentre el Consell per la República es reformula. El negre sobre blanc del pacte s’ha acabat de polir aquest dilluns a la tarda, però l’estructura de Govern ja s’ha fet pública. Hi haurà 14 conselleries, 7 per a cadascun dels socis.

“Bé està el que bé acaba“, comenten fonts dels dos equips negociadors a El Món, que s’han mostrat del tot desestressats. El pacte deixa entreveure que Aragonès ha volgut prendre la iniciativa de les negociacions per deixar clar que liderarà el Govern i, de retruc, la formació. Sànchez, per la seva banda, ha deixat clar qui mana a Junts pressentant un bon balanç de la negociació amb les carteres que assumeix la seva formació. Tot i això, es desprèn que Elsa Artadi serà la clau de Junts al Govern. De fet, el tàndem Aragonès- Artadi no és nou. En aquest sentit, cal recordar les llarguíssimes negociacions que l’ara presidenciable -com a portaveu parlamentari d’Economia d’ERC- mantenia amb Artadi, que com a directora general de Tributs, pels pressupostos del Govern d’Artur Mas en el ja llunyà “pacte per la llibertat”.

Però la negociació ha estat llarga, amb esculls que s’han repetit constantment en les converses. El paper del Consell per la República, l’estratègia conjunta o coordinada a Madrid, el repartiment dels fons europeus de recuperació per la COVID, els detalls per l’estructura del Govern sobretot de les carteres de Salut o Eduació són algunes de les pedres de la negociació que finalment s’han esmolat. Les reunions presencials, virtuals, dues cimeres a la presó i els contactes per telegram i whatsapp han quedat aturats després de signar l’acord. Un llarg camí que ha quedat a 15 dies de la data límit de la investidura.

En qualsevol cas, fonts de les dues formacions es mostren satisfetes del resultats i del repartiment de l’estructura de Govern. De fet, la negociació dura es va encetar l’u d’abril, quan es van començar a temptejar com havia de ser l’estructura de l’executiu i el paper estratègic independentista. “Un mes i mig de negociació en cru és un termini raonavle per a bastir un Govern complex”, comenten fonts dels negociadors. “Tothom hi ha guanyat i hi ha perdut”, valoren. En aquest sentit, tot i estratègies contraposades, Aragonès ha deixat de banda la idea dels “comissionats” i Junts ha deixat estar la batalla per assolir Educació. A canvi, els junters han aconseguit Acció Exterior, Polítiques Digitals i part dels fons europeus, a més de Salut, autèntiques “línies vermelles”. A més d’una conselleria de caire social, com Drets socials. ERC imposa el seu criteri de modernor i eficàcia governamental amb un potent departament de Presidèncai que inclou relacions institucionals i funció pública així com la potestat d’Aragonès de nomenar un portaveu del Govern, que no ha aclarit si serà conseller o no.

Una llarga història

Amb els resultats del 14-F, en un principi, ERC proposava la Via àmplia amb un Govern del 3-O, on els independentistes sumessin els sobiranistes, que ERC situava també en la defensa del referèndum i l’amnistia. Progressivament, però, els Comuns, després d’alguns contactes amb ERC i la CUP, van deixar clar que no formarien part d’un executiu amb presència de Junts per Catalunya. Així, els 8 escons liles sortien de la suma aritmètica de 81 escons i es tornava a l’aritmètica purament independentista. I alhora que els Comuns desapareixien, Junts per Catalunya quedava en un segon pla i ERC iniciava una estratègia de pressió als junters, buscar un pacte bilateral amb la CUP que forcés Junts a accelerar els acords. Al tram final de la negociació, els Comuns i ERC van mantenir dues reunions i van crear grups de treballs, però els de Jessica Albiach van donar les relacions per trencades el passat dijous en ensumar que ERC i Junts recuperaven la sintonia.

L’acord ERC-CUP, el #pressingJunts i dues investidures fallides

La nit de diumenge 21 de març, i després que s’haguessin produït diverses reunions bilaterals entre ERC i Junts, Junts-CUP i CUP-ERC, republicans i anticapitalistes anunciaven un principi d’acord que garantiria la investidura de Pere Aragonès i les línies mestres d’un govern independentista. Entre les qüestions més rellevants, l’acord comprometia la CUP a donar suport a l’estratègia d’ERC de dialogar amb Madrid, però amb una data límit i amb un control a mitja legislatura. També incloïa un pacte social i acords que marcaven una línia clarament d’esquerres. Junts per Catalunya va interpretar aquell acord, que després ratificarien les bases de la CUP, com una pressió en tota regla. A partir d’aquell dia, Junts va posar el fre de mà. Tant, que en les dues votacions del debat d’investidura va fer una mena d’abstenció tranquil·la, demanant als republicans “uns dies o setmanes” per negociar amb calma i poder tancar un executiu fort que superés les dificultats de relació que havien patit els socis de govern en l’anterior legislatura. A més, els junters reclamaven a ERC tenir per escrit fins al darrer detall del pacte.

Una Mesa amb majoria independentista, i amb problemes

El 7 d’abril, el secretari segon de la Mesa, Jaume Alonso Cuevillas (JxCAT) renunciava al seu càrrec després d’expressar disconformitat en el fet que la Mesa hagués d’admetre a tràmit totes les iniciatives parlamentàries. Cuevillas considerava que en el cas d’una resolució de caràcter simbòlic que pogués tenir efectes repressions no pagava la pena arriscar-se. Una consideració que topa frontalment amb l’estratègia de confrontació de Junts i s’acosta a la d’ERC. I el relleu de Cuevillas també va ser polèmic. Els Comuns van intentar rebentar les negociacions oferint un candidat alternatiu a Aurora Madaula, amb la intenció que ERC els donés suport i trenqués els acords entre independentistes. Durant unes dies, hi va haver molta tensió entre ERC, Junts i la CUP per aquesta qüestió, però finalment els dos socis van fer públic el seu suport a la candidata juntera.

L’estat major de la negociació, a Lledoners

Després de les dues investidures fallides i d’unes setmanes en què les negociacions semblaven molt refredades, Pere Aragonès va prendre les regnes per mirar de desencallar. En paral·lel, els equips negociadors seguirien treballant en comissions sectorials, però el pes específic de la negociació aniria a partir d’aleshores a càrrec de l’estat major dels dos partits. I va ser aleshores quan es va produir la primera reunió a la presó de Lledoners, amb dues figures clau de la negociació que estan entre reixes, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. En aquella primera trobada, ERC va presentar una primera proposta d’estructura de govern, però no hi va haver fruits importants. Tampoc en una segona reunió a la presó fa dues setmanes.

Però a mesura que s’acostava el deadline, el 26 de maig, tant ERC com Junts asseguraven que l’acord és molt a prop i que només quedaven serrells, com ara l’estructura de govern, el rol del Consell per la República i l’estratègia a seguir en paral·lel al diàleg amb Madrid. Sànchez assegurava el 7 de maig que “només quedaven serrells”. I menys de 24 hores després, ERC va anunciar que vol intentar un govern en minoria. L’acord semblava implosionar. Però, finalment, la CUP va convocar una reunió a tres bandes i es va arribar a un acord de mínims, tot i l’agror que es destil·lava entre ambdues formacions.

Però la casualitat temporal va fer que la mateixa setmana hi hagués ple al Parlament. Contactes discrets, missatges i la convicció generalitzada que no es podia anar a eleccions van precipitar els esdeveniments. En la seva intervenció al plenari dijous a la tarda, Aragonès no va pronunciar en cap moment el concepte “govern en solitari” i Junts apuntava que un dels desllorigadors seria fer una “estratègia en paral·lel entre Govern i exili per tal que convergeixin”. La pressió va ser màxima, fins al punt, que Sànchez va demanar les 48 hores de permís per intentar tancar d’un sol cop, i només amb Pere Aragonès l’acord. Dues llargues reunions dissabte i diumenge -al Lluçanès i al Maresme- van fer la feina. Tots dos sols i una tercera persona que s’encarregava de la intendència. “Sense pressió, sense nervis, i només amb una passejada al voltant del Soler de n’Hug i vam fer la feina”, apunten fonts de la negociació. “Ara, però, ve la feina, bastir Govern, governar i teixir complicitats”, recorden les mateixes fonts. “En Pere i en Jordi ja es coneixen bé, i tenen ganes de manar i fer”, conclouen.

Comentaris

    Ferran 18/05/2021 10:30 am
    Politica Made In España , feta a Cataluña.
    No em representen 18/05/2021 10:13 am
    Merda de pacte amb els BotiflERC.
    CEBA 18/05/2021 9:37 am
    Tot plegat un cuento xino. Per la propera independencia aneu a buscar pedres al riu.
    Ex-independentista 18/05/2021 7:53 am
    Doncs no. No estic satisfet; primer el pacte amb els del 155, després el suport al govern de Madrid , més tard l'ignominiós espectacle al Parlament el 27 de genes de l'any passat i, com a remat, aquesta injustificable demora en assolir un govern independentista, m'han fet perdre la confiança en els nostres representants. No aniré en contra seu però tampoc els recolzaré. No es pot lluitar per alló en el que no es creu i jo he deixat de creure en la independència del meu pais. Em sap greu..
    fideli 18/05/2021 6:52 am
    per ser una merda de diputació española no cal tanta història.
    La cosa va calenta 18/05/2021 12:43 am
    A la primera botiflerada, eleccións.
    Vendetta 18/05/2021 12:11 am
    De la preso aKets bitxos botiflers no tenen ke surti vius traidors y covards
    Vendetta 17/05/2021 11:52 pm
    No censureu cabrons ke sembleu cacanyols aixo es el pacte de la vergonya y traicio malparits botiflers
    Ferran 17/05/2021 11:11 pm
    Un acord ....ja ja ja !!
    Vendetta 17/05/2021 10:59 pm
    Acord de vergonya botiflera
    Juan 17/05/2021 10:51 pm
    Pero aún así no tienen mayoria, necesitan a los cuperos.

Nou comentari