El debat d’actualitat que s’ha celebrat aquest dimecres al Parlament Europeu sobre l’ús de Pegasus en alguns estats de la UE ha provocat un xoc entre independentistes i eurodiputats espanyols del PP, PSOE i Cs. La discussió que ha tingut lloc avui va ser aprovada al març per parlar dels casos de Polònia i Hongria, però Espanya ha estat en gran part la protagonista d’avui per l’esclat del Catalangate. Les referències sobre l’escàndol d’espionatge massiu a independentistes ha estat una constant i també l’estira-i-arronsa entre la versió catalana i l’espanyola. Més de mig centenar d’eurodiputats han intervingut en una discussió que ha posat de manifest l’interès que genera el cas català i la preocupació sobre els reptes de seguretat que planteja l’ús del programa espia Pegasus a la UE.
En una intervenció d’un minut a l’inici del debat, l’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha informat sobre l’existència de l’informe de The Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, amb la confirmació dels cas de 65 persones espiades a Catalunya, “la majoria polítics, advocats i periodistes, en el que ja és el major cas d’espionatge fins ara, el Catalangate”.
Puigdemont ha denunciat que Pegasus està sent “usat sense control per règims autoritaris i democràcies que espien a periodistes, advocats, polítics i ciutadans corrents, un fet greu contra el conveni europeu dels drets humans”. El president a l’exili ha advertit que “els drets fonamentals estan en perill i Europa no pot mirar cap a una altra banda perquè Pegasus i democràcia no són compatibles”.
Comín i Ponsatí carreguen les tintes contra l’estat espanyol pel cas Pegasus
El també eurodiputat de Junts, Toni Comín, ha intervingut en el debat més endavant per advertir que si Espanya “no pot identificar els delinqüents” que han comès espionatge de forma il·legal, aleshores “no és un estat de dret fiable” i aleshores “es tracta de veure si en una democràcia es pot espiar”. Comín ha explicat que ell va ser espiat amb Pegasus abans de la gran manifestació de Perpinyà del 2020. “Si un jutge va autoritzar que se m’espiés va ser perquè pensava que la meva actuació podia ser un delicte; al mateix temps, estava negociant amb la policia francesa per garantir les condicions de seguretat de la manifestació”.
Amb aquest exemple, ha dit Comín, es demostra que “per França la manifestació era un exercici d’un dret, però per Espanya un possible delicte: aquesta és la diferència entre una democràcia i un estat que no ho és”. L’eurodiputat català també ha preguntat als eurodiputats del PP, PSOE i Cs per què accepten una comissió d’investigació a Europa i no a l’estat espanyol.
Completant la intervenció de Junts, Clara Ponsatí s’ha afegit a la denúncia reclamant a la Comissió Europea que actuï. De fet, Ponsatí ha acusat les institucions europees d’estar fent la vista grossa amb Espanya i ha advertit del perill que s’empari la persecució de les “minories”. “No demanem que resolguin [la Comissió Europea] el nostre problema o que empatitzin amb els nostres desitjos, però compleixin el seu deure de defensar els nostres drets davant d’un estat autoritari”.
Minuts abans, el comissari europeu de Pressupost i Administració, Johannes Hahn, havia dit que la Comissió Europea “espera que les autoritats nacionals examinin amb profunditat les acusacions i restaurin la confiança” i ha manifestat que es condemna l’espionatge il·legal per tractar-se d’una pràctica lesiva contra els drets fonamentals que Europa defensa. Per la seva part, Clément Beaune (presidència francesa del Consell d’Europa) ha intervingut en la part final per afirmar que “són els estats membres els que han d’incoar investigacions, sota responsabilitat del seus tribunals, per establir les il·legalitats perpetrades”.
ERC senyala el CNI com a probable autor de l’espionatge amb Pegasus
L’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha dit que “les democràcies quan no es cuiden, degeneren” i ha apuntat que “existeix una prima línia vermella entre les democràcies sòlides que garanteixen drets i llibertats sempre i algunes de vegades els vulneren”. Per l’eurodiputat republicà, “sempre que es creua la línia vermella, no s’actua i es mira cap a una altra costat, els governs que ho emparen se senten més impunes per continuar erosionant els pilars de la democràcia”.
El republicà ha denunciat que hi ha governs a la UE “a qui els agrada jugar a espies, però encara pitjor, els agrada practicar l’espionatge polític”. Solé també ha advertit que hi ha al mateix temps “alguns fanàtics de la raó d’estat, demòcrates circumstancials, que s’atreveixen fins i tot a justificar” l’espionatge. L’eurodiputat s’ha referit als 65 independentistes espiats i ha afirmat que els responsables “molt probablement siguin els serveis secrets espanyols”.
Per la seva banda, la també eurodiputada d’ERC Diana Riba ha denunciat que si el govern espanyol és l’autor de l’espionatge seria “un fet molt greu”, però “en el cas que no, la situació encara seria més greu perquè això voldria dir que hi ha sectors reaccionaris amb dinàmiques predemocràtiques i una agenda política pròpia”. Riba ha explicat que “la major resistència davant des les dinàmiques autoritàries a Espanya som el moviment independentista i per això se’ns empresona, arruïna econòmicament i ara se’ns espia”. La republicana ha fet una crida a les institucions europees: “Estiguin al costat dels que lluiten per la democràcia i drets fonamentals, tant a Polònia, Hongria com Espanya”.
Els socialistes insinuen que Pegasus es ven al mercat negre
Els dos europarlamentaris del PSOE, Juan Fernando López Aguilar i Ibán García del Blanco, han intervingut en el debat posant en dubte la informació de l’empresa NSO Group, productora de Pegasus. “Ho hem d’investigar, no anticipem conclusions”, ha dit García del Blanco. Aquest europarlamentari també ha demanat que no es capitalitzi l’assumpte “per assumptes locals” i ha reclamat “ser pacients” fins que la comissió d’investigació europea conclogui la feina.
Per la seva banda, López Aguilar ha demanat que les investigacions serveixin per legislar i reforçar els drets fonamentals dels europeus, així com “un reforç de la confidencialitat de les comunicacions”. Aquest eurodiputat també ha deixat anar la hipòtesi que Pegasus estigui en mans d’altres ens més enllà dels estats i ha advertit que el programa és “incompatible amb l’estat de dret europeu i els drets humans, per invasiu i incontrolable”.
Dolors Montserrat justifica espiar independentistes amb permís judicial
Just després de Puigdemont li ha arribat el torn a l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat. La també política catalana ha aprofitat l’ocasió per carregar contra els independentistes. “A Espanya alguns independentistes van donar un cop contra la democràcia europea i espanyola: uns van ser condemnats per sedició i malversació i altres són fugats de la justícia, com qui m’ha precedit”, ha començat l’eurodiputada popular. Montserrat ha dit que no accepta “ni una sola lliçó de legalitat” per part de Puigdemont.
L’eurodiputada conservadora ha dit que amb el cas d’espionatge l’independentisme “ha trobar una oportunitat per la victimització” i ha afirmat que es tracta “d’una altra ofensiva contra l’Estat”. “El mínim que cal esperar dels serveis d’intel·ligència és que sempre sota l’empara judicial investiguin aquells que prometen repetir delictes perquè si l’Estat és atacat, l’Estat s’ha de defensar”, ha reblat Montserrat.
La popular també ha posat en dubte l’informe de The Citizen Lab pel fet que un dels seus investigadors, Elias Campo, està sent investigat pel Tsunami Democràtic, “promoure la violència als carrers de Barcelona i l’assalt a l’aeroport”. Montserrat ha lligat l’independentisme a l’interès per “desestabilitzar democràcies” i acusa els independentistes de “basar-ho tot en victimisme fraudulent”. La popular també ha criticat que es comparteixi informació secreta amb independentistes: “No es pot posar el llop a vigilar les ovelles”.
Zoido compara Pegasus amb la medicina nuclear: “Pot eliminar càncers”
En el debat també hi ha intervingut Juan Ignacio Zoido, exministre de l’Interior del PP durant l’1-O i que ara és eurodiputat. Zoido ha dit que Pegasus i el ciberespionatge pot ser bo i que tot depèn “de l’ús que se’n faci” i ho ha comparat amb la tecnologia nuclear, que pot causar “la major destrucció que mai ha concebut la humanitat, però també pot servir per eliminar càncers: el mateix passa amb Pegasus”.
L’exministre popular ha dit que quan l’ús de les eines de ciberespionatge s’aparta de la legalitat “es viola l’estat de dret” i això “mereix la màxima repulsa”. Però acte seguit ha afegit que això no té “res a veure” amb les denúncies dels independentistes. “Espanya té màxim compromís amb l’estat de dret i l’ús es fa amb supervisió judicial, estem sobradament orgullosos de la nostra democràcia i del treball de le nostres forces de seguretat i serveis d’intel·ligència”.
Zoido ha justificat també l’espionatge a independentistes: “A ningú pot sorprendre que s’hagin fet escoltes a persones que han estat condemnades per sedició i que han dit que ho tornarien a fer o que la independència val vides humanes”. L’exministre espanyol ha assegurat que els independentistes pretenen “muntar el sue teatre mediàtic i propagandístic i que Europa s’oblidi dels seus atacs a l’estat de dret quan el suport a la independència ha caigut a mínims històrics, un fet que pretenen ocultar amb els seus teatres, però ja no enganyen ningú”.
Cs veu Putin darrere de Pegasus i l’independentisme
Finalment, l’eurodiputat de Cs Jordi Cañas ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra l’independentisme, a qui ha acusat d’haver intentat fer “un cop d’estat”. “Els separatistes són experts en propaganda i mentida, en defensar els seus drets mentre violen els dels altres; acusen sense proves abusant del Parlament Europeu no per saber la veritat sinó per propagar la mentida”, ha afegit. L’eurodiputat taronja ha acusat l’independentisme i el cas Pegasus de ser “el cavall de Troia de Putin a Europa per rendir l’estat de dret democràtic fent servir aquest parlament”.
1 
2 