La retirada de JxCat en el pacte pel català que el mateix partit havia presentat el 24 de març al costat d’ERC, el PSC i Comuns ha deixat l’acord als llimbs, mentre continua el compte enrere dels 15 dies de termini que ha donat el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per complir amb l’execució forçosa de la sentència del 25%. La modificació de la Llei de Política Lingüística va ser presentada en aquell moment pels quatre grups parlamentaris com la millor solució per tal de poder fer front a la imposició de més castellà a les escoles. I va provocar una forta reacció contrària d’entitats, sindicats i la CUP, que ho van considerar la fi de la immersió lingüística i van convocar dues manifestacions.
Una jornada en un think tank socialista, la Fundació Ramon Campalans, amb la participació de l’exconsellera d’Ensenyament convergent Irene Rigau, havia estat el context en el qual s’hauria començat a gestar la possibilitat de fer aquesta modificació i fer-la amb l’acord del màxim nombre de forces parlamentàries. Aquella operació ha descarrilat gairebé per complet aquest dijous.
El 24 de març representants dels partits van registrar la proposta que, segons han explicat alguns dels seus promotors després, va ser treballada durant dos mesos entre tots. Això encara genera més dubtes sobre com va ser possible que durant tot aquest temps de negociacions no sorgís cap impediment per part de JxCat, que va rubricar l’acord per fer una modificació de la llei que obria la porta a fer servir el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament. Aquest punt ningú l’ha aclarit mai.
L’alternativa de JxCat es presentarà primer al Govern
El pacte de finals de març, després de l’anunci que ha fet JxCat aquest dijous, queda als llimbs, i encara resulta incert quin serà l’escenari que s’obrirà a partir de la setmana vinent. El partit de Carles Puigdemont no ha explicat quina alternativa pensa posar sobre la taula per tal de desencallar la situació. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha dit que la proposta serà compartida primerament en el marc del Govern, posteriorment amb els altres partits de l’acord inicial i finalment amb les entitats. Un escenari de desobediència no és plantejat per ningú obertament, si bé el Consell per la República ofereix suport jurídic a qui opti per aquesta opció. Per la seva banda, la CUP ha tornat a defensar la seva proposta de blindar el català com a única llengua vehicular en el sistema educatiu.
L’operació de JxCat en aquest pacte ha deixat enfurismats els altres partits de l’acord, sobretot el PSC i els comuns, que no s’han estalviat crítiques per una sortida del pacte que consideren “poc seriosa i irresponsable”. Tant els socialistes com els comuns creuen que la negativa de JxCat a romandre en el pacte no impedeix que l’acord tiri endavant. Aquest mateix dijous els comuns han anunciat que obririen converses amb ERC i el PSC per fer un ple extraordinari la setmana que ve i aprovar la modificació dins del termini de 15 dies que ha donat el TSJC.
ERC encara no tira la tovallola
Tot i que socialistes i comuns han posat pressió sobre ERC per tal que no trenqui l’acord, els republicans estan donant més marge a JxCat. La portaveu republicana al Parlament, Marta Vilalta, no ha estalviat crítiques a la posició de JxCat, però ha dit que tampoc pensen “tirar la tovallola”. Els republicans, malgrat tot, mantenen la seva aposta per modificar la llei de Política Lingüística i fer els ajustos al text que siguin necessaris per tal de tornar al consens.
Vilalta, com també han fet el PSC i comuns, han acusat JxCat d’actuar per interessos de partit i per “tacticisme”. El cert és que l’acord pel català va caure com un meteorit a JxCat enmig d’un procés de lluites intestines per controlar el partit, amb l’anunci de retirada del secretari general, Jordi Sànchez, i després del president Carles Puigdemont. JxCat ha remarcat avui que la decisió anunciada s’havia pres de forma “unànime”. Cal tenir en compte que Laura Borràs, que el 4 de juny es convertirà molt probablement la presidenta del partit, es va deixar veure un acte contra l’acord.
Si fins ara les demandes per respectar l’acord sortien d’ERC, PSC i comuns cap a JxCat, l’anunci de la retirada definitiva ha fet capgirar l’objectiu. Els republicans són ara objecte de les pressions perquè no surtin del pacte perquè així es pugui aprovar la modificació tenint en compte que les tres formacions disposen de la majoria suficient per tirar-lo endavant. El pas, però, resulta estratègicament perillós per als republicans perquè no hi ha garanties que la modificació aturi l’ofensiva judicial i ERC quedaria immortalitzada en una foto de tripartit que probablement vulgui evitar.
Satisfacció parcial en els sectors que s’oposen a la reforma
Tot i que l’escenari queda obert, des de la Plataforma per la Llengua, entitat impulsora del manifest de 200 personalitats contra la modificació de la llei, respiraven aquest dijous més tranquils en veure que s’allunya la possibilitat de tocar la norma. “Tenim l’esperança que les coses vagin a millor, però el partit no l’estem guanyant, l’estem perdent per 3 a 0, acabem de fer un gol, però si ho desestimen no serà una cosa definitiva, haurem de veure què fan”, reflexionava el president de l’entitat, Òscar Escuder, en conversa amb EL MÓN aquest dijous. Aquest activista creu que “la cosa no està fàcil” perquè “desobeir sentències judicials” no és un assumpte menor: “Hauran de buscar alguna manera de complir la sentència i reforçar el català”.
El fet, sota el seu punt de vista, és que s’haurà de buscar una fórmula que no impliqui tocar lleis fonamentals com la de Política Lingüística. “Retirar la proposta és important perquè no ens fem més mal de l’estrictament necessari i ens ha de quedar clar que el que hem de fer és reforçar el català”, ha subratllat Escuder. El president de Plataforma per la Llengua creu que en lloc de modificar la llei de Política Lingüística s’hauria d’haver apostat per modificar la llei d’Educació o intentar complir la sentència “per via de reglaments perquè si t’ho impugnen ja és una cosa més petita”.
En la mateixa línia que Escuder, el jurista Ferran Armengol, membre del col·lectiu Maspons Anglasell —que també va publicar un manifest contra l’acord—, creu que el que es pretenia fer amb la modificació de la llei es podia fer perfectament “per la via administrativa”. A parer d’aquest jurista, “la millor opció seria enviar una resolució del departament dient als mestres d’alguna manera que facin veure que ho compleixen i en realitat no ho compleixen”. Aquesta serà probablement la via que finalment tiri endavant el conseller Josep Lluís González-Cambray, tal i com a ha admès aquest mateix dijous. “Així resols el problema, perquè compliries la sentència i a partir d’aquí pots començar a discutir”, conclou el jurista en declaracions a EL MÓN.
4 
2 