Un grup de juristes de l’entorn de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), agrupats en el Col·lectiu Maspons i Anglasell, ha elaborat un manifest molt crític contra l’acord pel català perquè consideren que viola l’Estatut i opinen que el procediment que s’ha fet servir és poc democràtic. L’anàlisi, segons expliquen, s’ha fet a partir d’una proposta de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i ha comptat amb la participació de juristes de diversos àmbits, professors universitaris i fins i tot secretaris d’ajuntaments importants com el de Tarragona i el de Reus, explica en conversa amb EL MÓN un dels membres del col·lectiu, el jurista Ferran Armengol.
La proposta de modificació de la llei de política lingüística, que s’ha de debatre i aprovar el 9 de maig, conté “defectes molt greus”, en opinió d’Armengol. L’anàlisi dels juristes troba que efectivament l’acord és un exemple clar del que s’acostuma a anomenar com a “pacte de despatxos” perquè “ha seguit un procediment de lectura única i tràmit d’urgència”. D’aquesta manera el que es fa és “usurpar el debat del conjunt de la societat”, opina el jurista, per qui les presses fan pensar que els partits que donen suport a l’acord volen que “com menys se’n parli millor”.
Els juristes també pensen que no està justificada la modificació quan es tracta d’una llei que “ni el Tribunal Constitucional ni el PP havien tocat mai” perquè la Política Lingüística “era com un tòtem”. En canvi, ara, s’ha volgut fer el canvi “d’un dia per l’altre”. Pels juristes crítics, els partits de l’acord pel català estan actuant igual com ho van fer el PP i el PSOE per fer una modificació exprés de la Constitució espanyola. “Han fet el mateix”, remarca Armengol, en referència a ERC, JxCat, PSC i Comuns. Ara aquests partits tenen el procés aturat perquè volen obtenir un major consens entre entitats lingüístiques i educatives.
Però a banda del procediment, el col·lectiu de juristes posa el crit al cel perquè la modificació suposa posar “un mandat clar de l’Estatut”, que és el dret a rebre l’ensenyament en català, “en mans de mestres i de la comunitat educativa”. “Una cosa que l’Estatut diu que s’ha de fer —subratlla Armengol—, diuen que es decidirà en funció del projecte lingüístic que hi hagi en cada centre”. És per això que els juristes crítics creuen que es “deixa sols als pares que volen defensar l’escola en català” perquè es relativitza en extrem l’ús del català com a llengua vehicular i això obre la porta a que hi hagi més casos com el de Canet.
La sentència no demana modificar cap llei
El manifest també denuncia que la modificació no es pot fer en base a considerar que el castellà està en perill a Catalunya perquè les dades “demostren justament el contrari” i denuncien el “risc que es produeixi un fraccionament de la societat catalana”. Armengol també apunta que la modificació no esquiva la sentència del 25%. “La sentència en cap moment parla que s’hagi de modificar cap llei, simplement demana que el Departament d’Ensenyament adopti les mesures”, indica Armengol. D’altra banda, els juristes també posen en relleu que, per ells, aquesta modificació vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries —tractat ratificat per Espanya—, que estableix que les mesures a favor de les llengües minoritàries no suposen una discriminació cap als parlants de les llengües més esteses.
El col·lectiu Maspons i Anglasell és una entitat que pretén recuperar l’essència del dret que s’aplicava a Catalunya dos segles enrere i que va quedar estroncat amb la supressió de les institucions de Catalunya amb el decret de nova planta a partir de l’any 1714.
1 
1 
