La sortida de Junts del Govern de la Generalitat ja deixava entreveure cap on aniria el que quedava de legislatura. Amb les ferides obertes entre ERC i junters, era de preveure que el PSC podia arribar a un acord amb els republicans per als pressupostos del 2023, malgrat que els d’Aragonès es fessin pregar inicialment abans d’entrar realment en la negociació. El pacte del pressupost entre Govern i PSC materialitza el que va començar amb la sortida de Junts de l’executiu: el final de la majoria del 52%, que de tota manera havia trontollat des del principi i ja s’havia esquerdat amb la CUP quedant-se al marge dels comptes del 2022. Però la unitat independentista fracassada tampoc se substitueix pel tripartit que hi veu Junts, ja que el PSC vol defensar la seva agenda i ja ha advertit que el pacte de pressupostos “no és de legislatura” i que continuarà fent oposició. L’executiu de Pere Aragonès, amb ERC en solitari, queda, per tant, en terreny inestable.
Sense culminar la independència
El pacte entre PSC i ERC distancia encara més republicans i junters, mentre que la CUP ja es va autodescartar pràcticament la primera setmana de negociacions per al pressupost. Malgrat això, els anticapitalistes van ser els que van ajudar a posar la primera pedra d’aquesta legislatura pactant amb ERC poc després de les eleccions del 14-F. Amb la trencadissa independentista queda lluny el missatge de Pere Aragonès en el debat de la seva investidura: “Presento la meva candidatura per fer possible la culminació de la independència de Catalunya, fer inevitable l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació, governant per a tota la ciutadania”. Gairebé dos anys després, ERC –sense Junts al Govern– aprovava en una executiva extraordinària aquest dimarts al migdia el pacte del pressupost amb el PSC, mentre que els socialistes feien el mateix al vespre. Tot en la més absoluta discreció, sense cap filtració fins que aquest dimecres al matí, a primera hora, s’ha anunciat l’acord.
Tot i que el PSC hagi tret pit de l’acord, ja han avisat que això no garanteix a ERC una estabilitat parlamentària. Els republicans han hagut de cedir davant dels tres macroprojectes –Hard Rock, B-40 i l’aeroport– i han hagut de seguir la música del PSC durant gairebé tota la negociació, fet que evidencia la debilitat dels republicans. Tot i l’avís dels socialistes de cara a l’activitat parlamentària del que queda de legislatura, hi ha un gran optimisme en el si del Govern, fins al punt que hi ha consellers que asseguren que els han donat dos anys més de vida a Palau.
El PSC se surt amb la seva
El PSC ha obligat els republicans a igualar les forces en la negociació del pressupost i a cedir en un dels projectes que els d’Oriol Junqueras havien rebutjat insistentment al Vallès Occidental i a l’Oriental. La B-40 ha estat el punt d’inflexió que ha fet caure totes les peces del dominó. Amb la cessió dels republicans, els socialistes esperen assegurar-se uns bons resultats electorals en les municipals en aquestes dues comarques, escenifiquen la debilitat del Govern i desgasten la figura del president Aragonès de cara a futures negociacions.
Tanmateix, els socialistes contradiuen les paraules del president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, qui assegurava que el pacte és “un retorn al tripartit”. “És un acord de pressupostos, no un acord d’investidura”, avisava el primer secretari del PSC, Salvador Illa, en un missatge als republicans de cara a un futur més immediat. Tot i això, el mapa queda redibuixat amb els socialistes com a socis prioritaris d’Aragonès, encara que ERC i els seus 33 diputats, els mateixos que té el PSC, haurà de suar cada pacte que vulgui fer.
El retorn del PSC
En tot cas, es tracta del retorn del PSC a una posició dominant l’equació parlamentària. Malgrat que això ja s’hagués produït amb l’acord del català a principis de l’any passat, sí que és el primer gran acord parlamentari des de l’inici del Procés que no inclou una de les dues grans forces independentistes, fet que escenifica el punt gairebé de no retorn en la ruptura entre Junts i Esquerra.
Per arribar a aquí, les negociacions han durat tres mesos, amb un continu estira-i-arronsa de totes les parts i amb el Govern assegurant cada dos per tres que l’acord era “qüestió d’hores“.
Ara queda el dubte de què farà Junts per Catalunya als plens. El grup parlamentari encara ha d’estudiar el pressupost al detall i es debat entre l’abstenció i el vot en contra. El Govern continua fent saber que espera el seu vot favorable –cosa descartada per Junts– amb l’argument que han inclòs als comptes “bona part” de les mesures acordades amb els de Jordi Turull, amb qui també han estat negociant gairebé fins al final.
Retorn al passat?
En aquesta línia, els junters han acusat els republicans de tornar al “tripartit” i al 2004, quan el PSC de Pasqual Maragall va pactar amb ERC i ICV per desbancar CiU després de 23 anys de pujolisme a la Generalitat. El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha recordat aquest dimecres al Parlament que en l’acord d’investidura s’hi explicitava que a mig mandat començava “la fase d’embat amb l’Estat”. “El que ha començat és una fase de pacte amb l’Estat, s’ha preferit fer gestos amb el PSC i els comuns, amb autonomistes, que no pas amb Junts”, carregava Batet contra els republicans.
Ara, la política catalana té la mirada posada en les municipals. Amb un PSC que sembla que ha recuperat el seu vot històric, Junts pretén fer el mateix amb els fitxatges d’alcaldes de l’antiga Convergència, com l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, o l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa. Si Junts treu un bon resultat a les eleccions municipals i aconsegueix les alcaldies de Barcelona i Girona, donarà una pista de cap on es dirigirà el partit en un futur no gaire llunyà. L’objectiu de Junts i PSC és clar en un futur pròxim: desgastar ERC i Aragonès durant aquesta legislatura per tornar a la Generalitat.
15 
2 