Mercedes Milá ha arribat a ser una de les presentadores estrella de la televisió durant molts anys, fins al punt que encara ara és impossible parlar de Gran Hermano sense pensar en ella. Aquesta última setmana, l’hem vist a tot arreu perquè està promocionant el programa que presentarà a TVE. Podria estar jubilada, però treballar li ve de gust perquè li fa sentir-se “millor” i “de bon humor“.
En una entrevista amb Carlota Corredera, ha reconegut que ha fet molts diners sobretot perquè va coincidir que treballava en un dels millors moments per a la petita pantalla. El que pocs s’esperaven? Que traiés a la llum la quantitat exagerada de diners que ha guanyat en l’època daurada: “Al final de GH, jo he estat guanyant 60.000 € per programa. Li estava donant molts diners al canal, molt més del que jo generava“.
Mercedes Milá no és d’aquelles que pensa que el periodisme d’abans era millor, sobretot perquè ella encara recorda moments molt forts de quan treballava en plena dictadura: “Aquells que hem viscut els mals moments de la professió, quan Franco vivia, no podem dir que visquem ara un mal moment“. “Jo recordo el dia que em van esborrar la paraula avortament quan presentava Informe Semanal a TVE. Allò sí que era dur, era espantós”, ha tret a la llum.
I no ha dubtat a assenyalar altres periodistes amb noms i cognoms, professionals que sí que s’omplen la boca lamentant el que està passant ara a la premsa: “Hi ha molts periodistes boníssims, però el que domina és el que diu Àngels Barceló o Alsina. La professió et diu tot el dia que el periodisme és un desastre, doncs jo no ho veig així”.
Què ha explicat Mercedes Milá sobre la seva vida personal?
En una altra entrevista, ara a la revista Lecturas, Mercedes Milá ha ofert unes respostes més personals sobretot perquè ha volgut insistir que està contenta perquè ara està molt millor després d’haver viscut una depressió forta: “Dono gràcies perquè ara estic molt bé“.
La presentadora barcelonina també ha parlat de la seva vida personal, com el moment en què recorda que al pare no li feia gràcia que treballés a televisió perquè no “suportava” res que tingués a veure amb aquest mitjà. No eren d’aquests que es ficaven en la teva vida, però, cosa que va demostrar-se quan ella els va dir que s’havia enamorat d’un noi de Santander i que havia decidit que no es casarien encara que ells volien que ho fes.
“Els vaig dir que no ho veia necessari, però que viuríem junts. Ells em van dir que preferien que em casés i que tinguéssim una família, però que era la meva vida“, explica. La parella van estar junts durant 20 anys, en els quals sempre el van tractar com un més: “No van ficar-se en què havia de fer o què no i això és d’agrair”.
