El canvi de Govern de la Generalitat amb la sortida de Junts ha provocat diversos canvis en les conselleries que controlava el partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Les polítiques d’ERC no són les mateixes i xoquen amb els seus exsocis en projectes com el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport del Prat. La conselleria de Territori, encapçalada per Juli Fernández, és un dels escenaris del gir.
En les travesses per ser nou conseller de Territori no hi havia un nom gaire clar. Va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui el va escollir en els pocs dies que es va donar per triar els nous caps de cartera. Juli Fernández havia estat alcalde de Sabadell i era membre d’una de les ales del partit que es mostrava més crítica amb aquests tipus de projectes. Amb el seu nomenament, Aragonès donava un missatge clar: canviaren el tipus de polítiques que havien impulsat consellers de Territori com Josep Rull, Damià Calvet o Jordi Puigneró.
Juli Fernández com a para-xocs
Juli Fernández, fins ara, ha estat una barrera i un para-xocs dels republicans en els tres macroprojectes que reclamen Junts i el PSC, com són el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Tot i això, amb el que s’ha mostrat més contundent és amb el projecte del Quart Cinturó. El PSC i Junts insisteixen en aquest projecte d’autovia que, inicialment, havia de connectar Vilafranca del Penedès amb Sant Celoni, passant per Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Canovelles, Granollers, Les Franqueses, Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.
En aquests moments, només hi ha set quilòmetres en funcionament entre Abrera i Granollers, fet que suposa un 14% de l’obra prevista. A més, el mes d’abril passat l’Estat ja va descartar fer passar aquesta obra per l’Alt Penedès, i això porta a reconduir l’obra cap a únicament els vallesos. Per això la Generalitat i els partits polítics ja li han canviat de nom i ara l’anomenen Ronda Nord. En aquests moments, s’està parlant d’un traçat entre la rotonda de Can Roca de Terrassa (on acaba la B-40) fins a la ronda Oest de Sabadell, passant pels terrenys del club de golf El Prat. El traçat fins a Granollers, de moment, quedaria aparcat per manca de consens polític.
Tant l’Ajuntament de Sabadell, liderat pel PSC, com el de Terrassa, liderat per un partit municipalista, es mostren favorables a aquest projecte. En canvi, quan Juli Fernández era alcalde de Sabadell mostrava un discurs dur contra el projecte, fet pel qual ara no suposa cap sorpresa la seva posició com a conseller.
Mocions i interpel·lacions sobre la Ronda Nord en gairebé cada ple
Precisament, des que Junts ha abandonat el Govern, el partit de Turull i Borràs han insistit molt al Parlament perquè l’executiu tiri endavant les obres. A través d’interpel·lacions, preguntes en les sessions de control i mocions, els dos partits estan pressionant el govern de Pere Aragonès en aquest sentit, que perd una votació rere l’altra relacionada amb el projecte en tenir només 33 diputats. Un exemple és la moció d’aquest dijous presentada per Junts per Catalunya i que ha estat aprovada amb els vots socialistes. D’aquesta forma, ha quedat escrit que el Parlament demana que es faci efectiu el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord entre Sabadell i Terrassa.
Un altre exemple també en aquest sentit va ser una moció aprovada pel Parlament a principis de novembre, que instava a acordar amb el govern d’Espanya, en el termini de dos mesos, els mecanismes que permetin la redacció del projecte de la Ronda Nord entre Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa.
Alhora, és significatiu el xoc que hi va haver el passat dimecres al Parlament entre el conseller Fernández i el diputat socialista Jordi Terrades. El diputat socialista recordava que l’actual executiu està en “minoria” i posava el dit a la llaga en apuntar que els ajuntaments, entitats socials i econòmiques del territori estan a favor del projecte. De fet, Terrades instava el Govern a incorporar en els pressupostos del 2023 partides per tal de dissenyar el traçat i fer les obres. “Si no, serà un flagrant incompliment dels acords parlamentaris“, assegurava Terrades. De fet, això és una reclamació dels socialistes i de Junts des de fa setmanes: incorporar a les negociacions dels comptes aquest projecte. Tot i això, han topat amb la negativa dels republicans, que consideren que aquest debat és extrapressupostari. “Vostès tenen 33 diputats i actuen com si tinguessin majoria absoluta”, retreia Terrades al Govern, visiblement enfadat.
L’aposta d’ERC
Amb tot, el conseller de Territori nega que el Govern incompleixi els acords parlamentaris i considera que “una cosa són les majories polítiques i l’altra, els grans consensos”. El conseller, en canvi, vol connectar Castellar amb la C-58, així com millorar la connexió entre Sabadell i Terrassa per la N-150. És a dir, Fernàndez vol prioritzar la millora de les infraestructures actuals. En canvi, socialistes i Junts volen un nou traçat.
Més enllà d’això, Esquerra també aposta per un tren orbital com a alternativa que hauria de connectar Vilanova i la Geltrú fins als vallesos per acabar a Mataró. De fet, aquest dijous el ple va demanar a l’executiu de Pere Aragonès que insti el Ministeri de Transports a incloure en l’actualització del Pla de Rodalies 2020-2030 la línia orbital ferroviària que connectaria el Maresme amb el Vallès Oriental i l’Occidental i amb el Penedès, punt en què s’hi ha abstingut el PSC. Curiosament, el tren orbital era un projecte anterior a la crisi del 2008 i que no es va arribar a executar, tot i les demandes dels territoris.
4 
