El nou Govern de Pere Aragonès ja ha començat a marcar perfil en projectes claus que Junts defensava i que havien provocat tensions i fins i tot xocs en l’executiu de coalició. Tot i ser el Govern amb menys suports de la història moderna de la Generalitat de Catalunya, amb només 33 diputats obertament a favor, els consellers ja han iniciat un discurs molt diferent en algunes matèries respecte dels seus antecessors. A tall d’exemple, el nou conseller de Territori, Juli Fernández, ja ha rebutjat l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat sota les condicions d’AENA, un projecte que veia amb bons ulls el seu antecessor, Jordi Puigneró. De fet, eren constants les cròniques parlamentàries que remarcaven les discrepàncies entre socis de Govern sobre els grans projectes del país. Sobretot, es va veure en el debat de política general del 2021, quan ERC i Junts votaven diferent diverses propostes de resolució.
Un altre dels temes sensibles que hi havia en el govern coalició trencat fa tres setmanes era el Quart Cinturó. Igual que amb l’ampliació del l’aeroport del Prat, els republicans fa mesos que rebutgen aquest projecte, mentre que Junts el veia amb bons ulls. I el departament d’Acció Climàtica, de Teresa Jordà, ha emès un informe contra el polèmic complex Hard Rock, que fins ara la presència de Junts a l’executiu mantenia en peu, encara que fent funambulisme.
També s’ha pogut veure el nou relat en el projecte de la delegació de la Generalitat a Israel. Mentre que l’exconsellera d’Acció Exterior Victòria Alsina apostava fermament per tirar-la endavant i no feia cas de la resolució parlamentària en què es titllava d’Israel de règim “d’apartheid”, votada per ERC, l’actual consellera, Meritxell Serret, ha paralitzat l’obertura d’aquesta delegació, seguint la línia d’Esquerra Republicana.
Projectes en ‘stand by’ i necessitat de llançar-ne d’altres
Davant la negativa a aquest tipus de projectes, el politòleg i professor lector de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra Marc Sanjaume explica que els grans projectes han quedat en “stand by“ i considera que per marcar perfil el Govern ha de seguir la línia d’abandonar l’ampliació de l’aeroport i aquest tipus de macroprojectes. Tot i això, opina que del nou executiu “cal saber cap on va ara” i assegura que Aragonès hauria de presentar “tres o quatre grans projectes per marcar perfil i presentar una alternativa”. “Li interessa a ERC, ja que si després de les municipals es convoquen eleccions al Parlament li interessa que es visibilitzi alguna cosa més que tenir Joaquim Nadal i Gemma Ubasart al Govern”, assegura el professor. Vaticina que el nou executiu canviarà l’agenda de polítiques públiques, tot i que creu que hi haurà conselleries com la de Drets Socials o la de Salut que “seran més continuistes”.
D’altra banda, Sanjaume també destaca el nomenament de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. “Hi ha un tema de connexió amb Jaume Asens i la bona relació amb els món dels comuns, per tal d’influir en l’agenda de la desjudicialització del Procés a la taula de diàleg”, opina el politòleg, que afirma que Asens ha estat una persona clau en el que s’ha anomenat agenda antirepressiva, malgrat que de moment no s’ha passat de debatre com s’ha de modificar l’article sobre la sedició al Codi Penal. Per això, assegura Sanjaume, a ERC li va bé tenir la consellera de Justícia propera als comuns.
Un altre element en el qual s’ha fixat Sanjaume és que el PSC i Junts tenen una visió molt similar de país pel que fa a infraestructures i grans projectes. L’ampliació de l’aeroport del Prat, el quart cinturó, el Hard Rock… En la majoria de qüestions que van relacionades en aquest sentit han votat de la mà. Fet que, segons el politòleg, pot ser un problema per als republicans, ja que necessitaran suports per tirar endavant els projectes.
El “Govern OPA”
El també professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon qualifica l’actual executiu de “Govern OPA”, ja que ha anat a fitxar perfils procedents del PSC, comuns –Nadal i Ubasart– la CUP –Mireia Boya– i l’ala progressista de l’antiga Convergència –Carles Campuzano. Tot i això, Rodon explica que els governs en minoria acostumen a durar menys però les polítiques públiques que fan acostumen a tenir suports. “Com que estan en minoria, ho hauran de negociar tot. Hi ha molts governs en minoria que aconsegueixen que les polítiques públiques siguin acceptades per una gran part de la població, ja que els que tenen majoria només fan polítiques per a ells mateixos”, assegura el professor de Ciències Polítiques.
Per això, creu que els republicans hauran de tenir “més mà esquerra”. “Dependrà de si tothom és capaç de moure’s”, afirma. Tot i això, adverteix que probablement els pactes no els podrà buscar amb Junts i ha posat d’exemple la llei d’Estadísitica, elaborada per Jaume Giró quan era conseller d’Economia i a la qual Junts es va abstenir perquè no tirés endavant.
D’altra banda, Rodon assegura que el món no es divideix entre el sí i el no, i que es poden trobar “camins del mig” en les negociacions. També explica que quan un partit és en un Govern de coalició acostuma a cedir en les conselleries que no són seves.
El discurs “anti PSC” dels republicans “és una qüestió inicial”
Un altre professor de Ciències Polítiques, en aquest cas de la Universitat Oberta de Catalunya, Marc Guinjoan, considera que els republicans han de marcar perfil de cara a les eleccions municipals del 28 de maig i també destaca que Junts “sembla” que no estigui predisposat a donar suport a ERC en matèria sectorial. Davant d’aquest escenari, Guinjoan no veu altre remei que els republicans pactin amb el PSC i s’obrin a negociar amb partits no sobiranistes. “D’inici marca perfil, però s’haurà de veure com pacten amb els altres partits puntuals”, assegura el politòleg, que també creu que es poden alinear amb la CUP.
Guinjoan adverteix als republicans que és “previsible” que s’emportin uns quants “fiascos i reprovacions” i creu que la legislatura serà “dura”. Tot i això, recorda que l’executiu és qui té la via executòria, tot i que el Parlament s’hi posi de perfil. “El Govern ha de decidir quines són les seves prioritats i té discrecionalitat”, afirma Guinjoan.
Un dels elements als quals Guinjoan creu que pot guanyar ERC és en les polítiques públiques, i destaca les renovables, tot i que fins ara “Catalunya està a la cua en aquest aspecte”. “El Govern s’ha de distanciar del que fins ara havia fet amb Junts”, opina el professor de la UOC, tot i que recorda la limitació que tenen els republicans a causa dels 33 diputats al Parlament. A més, igual que Rodon, considera que Junts està més alineat amb el PSC pel que fa a matèries sectorials. “Ha de marcar perfil, però no es pot oblidar que només tenen 33 diputats. Haurà de reforçar el perfil que està marcant, però aquí crec que hi tindrà a veure la relació amb el govern de l’Estat”, opina.
Davant les insistències de Junqueras de marcar distàncies amb els socialistes, Guinjoan creu que és un fet emocional dels antics líders dels republicans. “Hi té a veure la part emocional”, opina, tot i que destaca que no creu que sigui una opinió del president Aragonès ni del Govern. “Crec que no volen una imatge que a les primeres de canvi de sortir del Govern amb Junts vagin de la mà del PSC. A la llarga això no té recorregut. L’anti-PSC crec que és una qüestió inicial”, opina el politòleg.
5 
13 