El Mundial de futbol de Qatar ha estat controvertit des del primer moment, però per a algunes seleccions ha sigut històric. La gran triomfadora ha estat l’Argentina de Leo Messi, que per fi ha aconseguit aixecar el títol de campió mundial, però la selecció que més ha sorprès i que ha assolit una altra fita històrica és la del Marroc. Guanyar Bèlgica, Espanya i Portugal ha donat gran visibilitat als marroquins que viuen a Catalunya i que han celebrat les victòries de la seva selecció d’una forma totalment exemplar, sense incidents. La cara més visible del seny dels aficionats marroquins catalans és Youssef Joudi, que es va fer viral per un vídeo en un català perfecte on donava un gran exemple de la integració de les persones originàries del Magrib a Catalunya.
Joudi creu que l’èxit dels jugadors de la selecció que han nascut al continent europeu però que mantenen el seu sentiment cap al Marroc contribueix a la integració dels marroquins a Europa i a Catalunya. “Molta part de la societat catalana s’ha identificat amb aquesta selecció gràcies als veïns marroquins del barri”, explica Joudi, que creu que en aquest cas l’esport ha aconseguit unir la població enlloc de dividir-la. “El Mundial ens ha unit no només en l’aspecte esportiu sinó en el social, ha estat un aparador per al Marroc”, celebra. Per continuar amb aquesta visibilitat que el mundial ha donat a la comunitat marroquina a Catalunya, Joudi s’esforça per transmetre “l’altra cara del Marroc” i enderrocar els prejudicis i l’estigma d’una part de la societat. “Vull mostrar que ens estimem Catalunya i que també volem la independència”, explica.
El racisme dels mitjans espanyols
Després de la victòria contra Bèlgica es van produir alguns incidents en les celebracions dels marroquins a Brussel·les. Joudi lamenta que aquests “brètols” donessin eines als mitjans espanyols per promoure una sensació d’inseguretat. “A Catalunya es va notar menys, però en general som una nacionalitat molt criticada, se’ns titlla de delinqüents. Van dir que la liaríem en les celebracions i que no ens estimem aquest país”, diu indignat. Sosté que si no s’estimessin el país no tindrien cap inconvenient en marxar cap a un altre lloc. “Si vam emigrar del Marroc cap a Catalunya, no ens costaria res tornar a marxar cap a un altre país si no ens l’estiméssim”, insisteix.
Joudi lamenta que el racisme estigui estés arreu d’Europa i en especial als llocs on la ultradreta té força, com demostren hashtags com #lenyaalmoro, que es va fer viral durant el partit contra Espanya. “Hem de saber conviure amb això i conscienciar la societat que pot ser que el metge que t’atengui demà sigui marroquí i que no s’ha de ser racista”, explica aquest jove, que recorda que ara hi ha dues generacions de marroquins a Catalunya, però en uns anys ja n’hi haurà quatre com a França. “Ni tu ets blanc ni jo negre, al final som tots grisos”, conclou.
A més, recorda que són “les conseqüències” dels seus avis i per això han hagut d’emigrar cap a Europa. “Som els fills dels perjudicats, Àfrica és una terra pròspera, amb gent intel·ligent, però ens han tret els recursos i aquest és el resultat”, afegeix.
Enganys a l’àmbit laboral
La Khadija va arribar a Catalunya ara fa poc menys de quatre anys. Abans, havia estat vivint tretze anys a Ceuta, però va decidir venir cap a Catalunya per buscar una feina millor. El que es va trobar va ser un cap que l’enganyava i li robava diners pensant que no se n’assabentava. “Per ser marroquina creia que no me n’adonava”, denuncia. “Vaig sentir que no em tractaven com una persona i em van fer sentir molt malament, fins i tot vaig emmalaltir”, explica aquesta dona de cinquanta anys.
Aquesta dona marroquina, que encara no domina del tot l’idioma, viu sola a Barcelona i s’esforça per relacionar-se amb catalans. “No vull ajuntar-me només amb marroquins”, explica. Tot i així, ha celebrat els gols de la seva selecció amb gent del Marroc i s’alegra que el futbol hagi donat força i alegria al seu país per tirar endavant en un context complicat com l’actual.
“El Sàhara és marroquí, sinó seguiria sent una colònia espanyola”
Una altra de les grans polèmiques que va haver-hi després de la victòria del Marroc contra Espanya va néixer després que els jugadors marroquins pugessin un vídeo cantant una cançó sobre la pertinença del Sàhara al seu país. Joudi defensa que, en efecte, el Sàhara és marroquí perquè “si el Marroc no hagués anat a recuperar el Sàhara seguiria sent una colònia espanyola”. “No hem de comprar el que venen els mitjans ni comparar el conflicte al Sàhara amb la situació de Palestina”, demana.
En aquest sentit, assegura que sempre donaran suport a Palestina -com es va veure també en les celebracions del Mundial, on molts duien aquesta bandera- perquè és “un país àrab oprimit per Israel”. De fet, va més enllà i ho titlla de ser “un apartheid en ple segle XXI”. “Diem free Palestina com podríem dir free Ucraïna o free Catalunya. Ens podríem recordar de tots, però donem veu a Palestina perquè el poder d’Israel fa que no se senti la seva veu”, explica.
11 
12 
