Condemnat com a “cooperador necessari en un delicte de tràfic de drogues que implica una substància que causa un greu perjudici a la salut, sense circumstàncies atenuants o agreujants que afectin la responsabilitat penal, a una pena de 7 anys i 6 mesos de presó i una multa de 28.000.000 euros”. Aquesta és la pena que la secció primera de l’Audiència de Lleida ha imposat al mosso d’esquadra que va fer de talp per a la Guàrdia Civil i la Fiscalia amb relació a referèndum del Primer d’Octubre i que va ser testimoni protegit en la instrucció judicial contra el Procés. El mosso, a més, va saltar a la fama entre els seus companys d’uniforme quan es va revelar que assistia als mítings de Vox.
En una sucosa sentència de 29 pàgines del passat 26 de març, els magistrats conclouen que era un dels principals protagonistes de la trama acusada d’importar 620 quilos de cocaïna amagats en un rotor a través del port de Barcelona. La resolució emfatitza que el mosso va aportar 85.000 euros per finançar l’enviament de la droga des de Panamà i va col·laborar en el lloguer de la nau del polígon industrial El Segre de Lleida, on es va emmagatzemar el rotor.
Val a dir, que els altres quatre processats van reconèixer els fets, abans del judici, i van acceptar penes d’entre 2 i 6 anys de presó en un pacte amb el ministeri fiscal. El mateix mosso té ara pendent un altre judici, aquesta vegada per blanqueig de capitals, un cas pel qual va ser detingut el 26 de març de 2024 en una operació dirigida per la Divisió d’Afers Interns del cos de la policia de la Generalitat.
“Una estelada al despatx”
El mosso ara condemnat va ser el “testimoni protegit clau 1-O”, incorporat a la investigació del jutjat d’instrucció 4 de Lleida, que va instruir la causa contra els Mossos pels fets del referèndum. Un testimoni que el fiscal Miguel Ángel Carballo va utilitzar per a l’acusació contra la cúpula del Departament d’Interior pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017, i en les diferents causes que es van obrir contra membres del cos després del 27 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Aleshores, el mosso estava destinat a l’Àrea de Recursos Operatius de la regió de Ponent, les ARRO, unitats d’ordre públic.
El dia 11 d’octubre va posar negre sobre blanc tot el que havia vist i tota la informació que li demanaven tant la Guàrdia Civil com el ministeri fiscal. La seva declaració va obrir les diligències 1341/2017 del jutjat número 4 de Lleida contra diversos comandaments regionals i locals del cos per sedició, desobediència i falsificació de documents, entre altres delictes, i van servir per completar el relat contra els Mossos en les diverses causes obertes arreu contra el Procés. En concret, una densa i extensa declaració sobre com es va programar l’operatiu dels Mossos per al referèndum, quina va ser l’estratègia i com es va portar a terme la retirada de les urnes i el control i identificació dels integrants de les meses electorals. Fins i tot els fa una master class sobre Worknet, la xarxa de treball policial, i els indicava on es trobaven físicament els ordinadors on poden trobar els arxius amb tota la informació.
L’agent també va especificar a fiscalia, Guàrdia Civil i jutge la suposada orientació ideològica dels comandaments. Per exemple, d’un inspector, que identificava amb nom i cognoms i que tenia una important unitat regional a càrrec, informava que tenia “una estelada al despatx”. D’un altre inspector, al qual donava preeminència per davant de la resta de comandaments, emfatitzava que era “activista de l’ANC” i que sortia “a totes les concentracions”. Fins i tot precisava que “va gestionar la manifestació de l’Onze de Setembre”. “Està directament relacionat amb l’ANC”, destacava i delatava la seva identitat i altres dades. La seva declaració va obrir causes judicials que, al final van acabar en no res. De fet, a darrera hora la fiscalia va prescindir del seu testimoni presencial en els judici del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional.
Una condecoració polèmica
La polèmica amb aquest mosso no va acabar aquí. El 2020, la Prefectura dels Mossos va acordar concedir la medalla al mèrit policial a gairebé tots els membres de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra que havien intervingut durant els esdeveniments i protestes contra la sentència del Procés. En el llistat de guardonats, però, no hi apareixia l’agent, que havia delatat els seus companys d’uniforme per complicitat amb el Procés. Ell, però, va interposar recurs davant la direcció general de la Policia i finalment se li va concedir, l’any 2021. Una distinció que va obrir la caixa dels trons dins el cos quan van veure que el conseller de torn, Joan Ignasi Elena, li havia de posar la medalla per imperatiu legal, concedida pel seu predecessor, Miquel Sàmper, ara conseller del Govern de Salvador Illa. De fet, Elena li va posar la medalla per l’ordre d’arribada a la mesa de lliurament de les condecoracions.
La medalla es justificava per l’actuació de l’ARRO de l’octubre del 2019 a Lleida arran de les protestes per la sentència contra els líders del Primer d’Octubre. Una furgoneta de les unitats antiavalots dels Mossos va ser atacada pels manifestants a la capital de Ponent. A dins hi havia sis agents. Interior, amb la idea que calia condecorar tots els policies que havien participat en els operatius per contenir les protestes per la sentència del Procés, els va premiar. Es va atorgar la condecoració tots els agents que eren en aquella furgoneta excepte un: justament el talp que havia passat informació a la Guàrdia Civil. Però va ser per casualitat, per una “errada tipogràfica en el redactat de l’ordre”.
La resta de l’equip, els cinc membres de la dotació, van rebre la condecoració el 2020. El mosso talp ara condemnat va presentar un çrecurs, una queixa formal, el 16 de novembre del 2020, just quatre dies després que el major Josep Lluís Trapero tornés com a cap del cos. De fet, va presentar el recurs 72 hores després de la reincorporació del major. El gener del 2021, el cos de Mossos d’Esquadra va decidir reconèixer l’errada i acceptar-li el dret a obtenir la seva condecoració, com la resta de companys de dotació de la furgoneta.
Un altre judici
La condemna imposada el mes passat, que encara es pot recórrer per part del mosso -els altres condemnats van conformar la pena amb el ministeri fiscal- pot fer que entri a la presó perquè la pena supera els dos anys de presó. Però, a més, el mosso va ser arrestat el març de 2024 en una operació conjunta de la unitat d’Afers Interns i Vigilància Duanera de la Guàrdia Civil per un delicte de blanqueig. Una investigació que va començar per les sospites aixecades arran del ritme de vida elevat que duia, amb importants despeses econòmiques. La investigació se centrava en irregularitats en subhastes i afers immobiliaris.
Dos dies després de la seva detenció, el jutge instructor d’aquest nou cas el va deixar en llibertat provisional, però li va retirar el passaport, li va imposar la prohibició de sortir del país i li va comunicar l’obligació de personar-se periòdicament als jutjats. Per la seva banda, la direcció general de la Policia va decidir, a través d’Afers Interns, suspendre’l de sou i feina. Ara aquest mosso que havia sigut un talp contra els seus comoanys resta a l’expectativa del resultat administratiu de la primera sentència mentre espera judici pel segon processament, en aquest cas, per blanqueig i falsedat documental.
