El dia de la marmota és la data en què grangers dels Estats Units i el Canadà fan servir un mètode folklòric per, suposadament, predir el final de l’hivern. Segons la creença, si en sortir del cau la marmota no veu la seva ombra perquè és un dia ennuvolat, deixarà el cau, cosa que significa que l’hivern acabarà aviat. Per contra, si la marmota veu la seva ombra perquè és un dia assolellat i torna de nou al cau, significa que l’hivern durarà sis setmanes més. És el que a Catalunya es resol amb un simple “si la Candelera plora…”. Però la tradició americana ha triomfat fins a convertir-se en la metàfora del que es va repetint sempre igual mentre s’espera el final de l’hivern. Doncs bé, sembla que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, s’hagin entossudit a tenir el dia de la marmota i tornar al cau una vegada i una altra, ja que els pressupostos no arriben i les negociacions es prorroguen setmana darrera setmana. Malgrat la insistència del Govern d’ERC –en declaracions públiques i comentaris en privat– que l’acord és imminent.
Trobada cara a cara Illa-Aragonès
Després de setmanes i setmanes, Aragonès i Illa han decidit que han de resoldre la situació en persona, en una trobada a alt nivell. El primer secretari del PSC va començar la jornada d’ahir, divendres, assegurant a primera hora que parlaria amb Aragonès per respondre a la seva proposta de buscar dia i hora per trobar-se. I, segons la portaveu del PSC, Alícia Romero, així ha estat. Romero, en la roda de premsa del que els socialistes anomenen “govern alternatiu”, va explicar que Aragonès i Illa s’havien instat a veure’s cara a cara sense especificar l’hora, el lloc, ni el dia, malgrat que s’espera que sigui aquest cap de setmana. Tot i això, tant Romero com Illa han enviat un missatge clar a Esquerra Republicana, en línia del que han dit els socialistes repetidament durant les últimes setmanes. “Si no accepten la nostra proposta d’acord, no hi haurà pressupostos”.
Contestant als socialistes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ahir mateix al vespre va demanar “responsabilitat” al PSC i va assegurar que encaraven la “recta final” de la negociació. “Són hores importants perquè amb la voluntat d’acord tinguem pressupostos”, va dir el president. En aquesta línia també s’havia expressat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que havia alertat el PSC del perill de mantenir “posicions maximalistes” respecte als pressupostos del 2023. “El tot o res en una negociació no funciona”, havia dit en una entrevista a TV3, per després dir que “una negociació és arribar a un acord i que tothom ha de cedir“. Per a Vilagrà, “seria irresponsable bloquejar o tombar la possibilitat d’aprovar uns pressupostos per no posar-se d’acord en una o dues propostes”. I és que, segons la consellera de la Presidència, hi ha acord en “moltíssims temes”. En aquest context, Vilagrà demana que “tothom hi posi de la seva banda”.
Macroprojectes i propostes que topen amb els republicans
El PSC ha construït durant les setmanes de negociacions un relat basat a repetir l’avís que ERC no pot imposar els seus pressupostos perquè té només 33 diputats, els mateixos que els socialistes. “No volem uns pressupostos d’adhesió, volem uns comptes d’igual a igual“, han anat repetint Salvador Illa i Alícia Romero. De fet, han estat taxatius i han volgut posar el focus en els tres macroprojectes que han centrat el debat: el Hard Rock, el Quart Cinturó i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Són projectes que consideren innegociables, ja que el Parlament de Catalunya els ha donat suport repetidament al llarg dels últims dos anys, a través de mocions i propostes de resolució aprovades, malgrat que des d’ERC s’hi hagin oposat.
Més enllà dels tres macroprojectes, també han entrat en la negociació –en segon terme– les delegacions de la Generalitat a l’exterior, que han enredat al Govern. El PSC vol frenar l’obertura de les delegacions en el marc de la seva proposta d’acord. El Govern havia dit inicialment no tenia previst obrir-ne més, tot i que després s’ha fet enrere assegurant a Junts per Catalunya que seguiria amb la política d’obertura de delegacions que fins ara l’executi ha utilitzat. A més, els socialistes també volen que el Parlament assumeixi la dependència de la direcció del CEO, així com crear durant el primer trimestre del 2023 una comissió de seguiment de caràcter parlamentari que validi, amb caràcter previ, els ajuts i contractes que es destinen als mitjans de comunicació vinculats a difusió, publicitat institucional, projectes d’innovació, estructurals o via fons Next Generation. A més, els socialistes també volen modificar la dependència de l’Agència Catalana de Notícies del Departament de Presidència per tal que esdevingui una estructura depenent de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
El PSC i els tempos
Ara per ara, el PSC és qui porta els tempos de la negociació. Inicialment, el Govern feia cas omís al PSC, qui allargava la mà a Aragonès per negociar els comptes. L’executiu, aleshores, prioritzava un pacte amb Junts, la CUP i els comuns. Davant la negativa de la CUP a negociar i les dificultats amb Junts, el president es va obrir a parlar amb el PSC, que, aleshores, era qui tenia pressa. Un cop es van obrir converses, van començar els retrets mutus. Mentre els socialistes acusaven l’executiu de no facilitar-los informació, el Govern ja assegurava que les converses anaven “bé”. Un cop constatades les negociacions, el PSC va frenar el ritme de les converses i era el Govern qui tenia pressa. De fet, el Govern ja esperava aprovar els comptes en un Consell Executiu extraordinari durant el pont de principis de desembre.
L’acord no va arribar, mentre Junts anava ensenyant les seves propostes. Va ser aleshores quan el PSC va agafar la batuta de la negociació i això es va accentuar quan els de Salador Illa van oferir la seva proposta d’acord al Govern un 28 de desembre, fent un ‘o tot, o res’. Entremig, l’executiu va pactar amb els comuns i, aleshores, el Govern ja transmetia que l’acord es podria produir “en dies”. Un mes després, encara no hi ha acord. El relat de l’executiu sempre ha estat d’optimisme. De fet, fonts de l’executiu no descartaven un Consell Executiu aquest mateix divendres per aprovar-los, després d’una reunió de més de tres hores aquest dimecres. Mentrestant, els socialistes han passat dos dies a Cardona fent jornades de treball del govern alternatiu.
Xoc de relats amb la cimera a la vista
La versió de Palau segueix sent que només queden serrells i que la “qüestió de números” està pràcticament enllestida. “Ara, és qüestió de voluntat política“, deia el president de la Generalitat aquest dijous. Amb tot, l’executiu segueix insistint en el fet que els macroprojectes que reclamen els socialistes són “extrapressupostaris” i considera que se n’hauria de parlar en un altre moment, després d’aquestes negociacions. Fonts de Palau consideraven que la reunió havia anat “bé”, mentre que els socialistes asseguren que “depèn d’ells” i que la reunió va anar “en la línia de la resta”. En canvi, Romero ha estat taxativa en sentit contrari: “No hi ha cap mena d’acord, ni complet, ni parcial”, davant les filtracions de l’executiu assegurant que hi havia pactes en un 87% de les propostes socialistes.
En aquest context, la política entrarà en una setmana complexa per a l’independentisme. Amb la manifestació de les entitats independentistes contra la cimera hispano-francesa, a la qual assisteix ERC, no serà fàcil pactar els comptes amb el PSC, ja que podria suposar un cost per als republicans: Illa subratlla el fet que Aragonès assistirà a la cimera, en un paper “protocol·lari”, per la contradicció que implica que el president del seu partit, Oriol Junqueras, sigui en la protesta. En cas d’acord la setmana que ve, junters i cupaires podrien posar les seves mirades sobre els republicans durant la cimera, fet que escenificaria, de nou, la divisió de l’independentisme. Seria un nou gol del PSC i de Sánchez, que desviaria les mirades –que inicialment havien de ser contra Sánchez i Macron– contra els republicans.
Per la seva banda, Junts per Catalunya va reprendre les seves trobades amb l’executiu sobre el pressupost aquest mateix dimarts després de 18 dies sense reunions. Tot i això, s’hi va constatar les “clares diferències” entre uns i altres en diversos aspectes, com pot ser la fiscalitat. Ara per ara, no hi ha reunions programades entre junters i republicans, tot i que hi ha diversos acords sobre la taula, com pot ser una partida de 80 milions per al català. De fet, el Govern xifra en més d’una cinquantena els pactes amb Junts.
2 
