La negociació del pressupost de la Generalitat per al 2023, que el Govern d’ERC manté amb el PSC i Junts alhora, ha ensopegat aquesta setmana amb un nou entrebanc difícil de resoldre: la discussió sobre si aquest any s’han d’obrir noves delegacions a l’exterior o no. Encara que es vesteixi de debat pressupostari -s’hi haurien de destinar recursos–, es tracta d’una peça molt sensible des del punt de vista nacional per als tres partits implicats. El PSC vol apuntar-se el mèrit d’impedir que continuï l’expansió de la xarxa de les anomenades ambaixades que tant molesten a Madrid. Junts tiba per la banda oposada i gesticula sobre la importància d’evitar cap renúncia en aquest terreny, cosa que posa ERC, com a partit independentista, contra les cordes. D’entrada, ni el PSC ni Junts poden cedir en aquest punt, cosa que faria impossible que tots dos formin part de l’acord, com voldrien els republicans. I, si accepta les condicions del PSC, la factura a pagar pel partit de Pere Aragonès des del punt de vista del relat –Junts ho subratllarà tant com pugués– podria ser alta.
El PSC ha demanat no obrir cap nova delegació exterior durant el 2023 i avaluar les que estan funcionant com un dels punts clau de la proposta d’acord enviada al Govern dimecres. Es tracta d’un punt de la carpeta de transparència i racionalització i bon Govern, que està dotada amb una inversió de 53 milions d’euros. L’objectiu dels socialistes és clar: evitar efectuar despeses pressupostàries amb l’obertura de noves oficines.
Mentre el PSC apuja el to i exigeix al Govern que accepti les seves propostes i, si no, no hi haurà pressupostos, el Govern s’ha enredat responent a aquesta qüestió. La portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, assegurava dimarts que el Govern no obriria noves delegacions a l’exterior el 2023, fet que implicaria cedir a la pressió dels socialistes. “Prioritzem consolidar la xarxa ja existent i acabar d’engegar les creades el 2022″, deia la portaveu en roda de premsa. De fet, no acaba de ser cap novetat, ja que la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ja va fer un discurs en aquesta línia quan va agafar les regnes del Departament assegurant que la prioritat era “enfortir la xarxa“ existent.
El Govern es contradiu
Tot i les paraules de Plaja, el Departament d’Acció Exterior va voler matisar-les després assegurant que no descarta obrir noves delegacions el 2023. Fonts del Govern explicaven aquest dimecres a l’ACN que les paraules de Plaja no exclouen la possibilitat d’efectuar noves obertures. Aquesta carpeta ha portat cua en diverses direccions, i és que fonts socialistes asseguraven que la seva demanda en els 147 punts de l’esmena del PSC no contradeia les previsions de l’executiu.
Més enllà d’això, la posició del Govern pot dificultar una entesa amb Junts per Catalunya, que ja ha deixat clar que una de les seves propostes principals és l’obertura de noves delegacions a l’exterior. Ho detalla en el cinquè eix del decàleg que va presentar al Govern a finals de novembre, que planteja com preparar la independència a través de l’acció de l’executiu. “Disposar de la capacitat i dels recursos per actuar amb veu pròpia al món, desenvolupant una visió de l’acció exterior des de l’òptica catalana que ens situï com a socis fiables i de prestigi, i alhora seguir treballant per trobar aliats internacionals que ens reconeguin com a un nou Estat el dia que esdevinguem independents”, diu el document.
Junts es posa les mans al cap
Fonts de Junts asseguren que la posició del Govern en aquesta carpeta “dificulta un acord”. L’exconsellera d’Acció Exterior amb Junts, Victòria Alsina, ja ha avisat que la possible frenada de delegacions a l’exterior del Govern es traduiria en una “renúncia als interessos nacionals de Catalunya”. Alsina tenia planejat obrir aquest 2023 noves delegacions: ja s’havia pressupostat l’obertura de les delegacions a la Xina, Israel, l’Índia i una quarta que cobrís Colòmbia, Perú i Equador. També tenia previst noves oficines vinculades a delegacions ja existents a Escòcia, el Quebec, el Marroc, el Canadà i Eslovènia. A banda de les quatre noves delegacions ja definides, segons Alsina, també s’havia previst pressupost per estudiar l’obertura de dues més durant aquest any.
La delegació d’Israel ja va enfrontar Junts i ERC quan eren socis de govern
A més, el 2022 ha estat un any en el qual hi ha hagut polèmica en aquesta conselleria. Alsina tenia previst l’obertura d’una delegació de la Generalitat a Israel, ja que Catalunya “ha d’actuar com un Estat”. Tot i això, es va trobar amb la posició del Parlament de considerar l’estat d’Israel com un “règim d’apartheid” que actua contra Palestina, fet que va provocar les crítiques de la consellera amb els partits que ho van defensar, inclosos els que encara eren els seus socis d’ERC, a més del PSC, la CUP i els comuns. “Està fora de lloc i no reflecteix el conflicte”, assegurava la consellera.
Amb la sortida de Junts del Govern i Meritxell Serret agafant les regnes de la conselleria, l’obertura de la delegació a Israel es va paralitzar, ja que ERC té una posició crítica amb l’Estat d’Israel. És evident que la posició de Serret topa amb la de Victòria Alsina. Fa un any el Govern va anunciar un pla per expandir la xarxa de delegacions durant el 2022 i se’n van posar en marxa sis. De fet, el Govern ha tingut per primer cop presència a l’Àsia i ha reforçat les delegacions de l’Àfrica, passant de les 14 a les 20 oficines.
5 
2 