El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Europa entrarà en una crisi alarmant si Rússia tanca l’aixeta del gas

El Banc Central Europeu (BCE) alertava a principis de juliol de què si Rússia decidia finalment tallar l’aixeta del gas, Europa es veuria immersa en una recessió econòmica sense precedents. De fet, les paraules exactes del seu director d’economia, Óscar Arce, van ser que, de ser així, Europa entraria en “un escenari quasi apocalíptic”. Els que se’n veurien més perjudicats en un primer moment serien països com Alemanya, Austria o Itàlia, que tenen una enorme dependència d’aquest, però es tractaria d’una crisi que ràpidament “s’expandiria a la resta”, segons explica Josep Lladós, professor de la UOC i col·legiat del Col.legi d’Economistes de Catalunya.

“Si finalment Rússia acaba tallant l’aixeta hi haurà responsabilitats polítiques per alguns dels països que més en depenen, que ràpidament es veuran obligats a fer sacrificis. Alemanya, a diferència d’Espanya, viu del gas rus, per la qual cosa haurà de pagar més si això acaba succeint. Va ser Angela Merkel qui, en el seu moment, va decidir dependre’n fins aquest nivell”, indica a ELMON.CAT Julen Bollain, doctor en estudis sobre desenvolupament i professor de la Universitat de Mondragón. 

Dies enrere, el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, tornava a alertar de la necessitat d’estar preparats per un escenari de més talls de subministrament per part de Putin. “Hem d’estar preparats, és possible que es produeixi aquesta tempesta”. Però les amenaces del president rus no són l’únic motiu que pot posar Europa entre les cordes. Aquesta crisi que alguns albiren té causes que venen de molt més lluny. “Abans de què esclatés la pandèmia ja hi havia indicadors macroeconòmics que feien pensar en una crisi imminent. La crisi de la COVID no ha fet res més que accelerar-la”, explica Bollain. 

Un conductor posant gasolina al seu vehicle
Un conductor posant gasolina al seu vehicle

L’increment de preus de les matèries primeres, el cost dels transports, l’energia i els carburants s’ha acabat traslladant al ciutadà, que ha anat perdent poder adquisitiu de manera exponencial. “És més urgent que mai un gran pacte de rendes. Si no augmenten els salaris a curt termini tindrem un problema greu”, apunta el professor de la UOC. La pujada dels salaris no ha superat el 2,4% durant la primera meitat del 2022. La cistella de la compra, segons l’estadística del Ministeri de Treball i Economia Social, ha sofert un increment mitjà del 8,45%. És a dir: els preus estan pujant a un ritme tres vegades superior al dels sous. I tot això enmig d’un deute públic espanyol que en aquests moments supera el 117% del PIB i que fa cada cop més difícil desplegar grans polítiques fiscals i monetàries. 

Bill Gates també va ser una de les primeres figures mediàtiques que, públicament, es va atrevir a vaticinar ja a principis de maig l’arribada d’una crisi imminent. Ho va fer en una entrevista a la cadena de televisió estatunidenca CNN, on va anunciar “una pujada dels tipus d’interès que acabi provocant una desacceleració econòmica”. Tant és així que, a mitjans d’aquesta setmana, el BCE va sorprendre amb una pujada històrica dels tipus d’interès de 50 punts bàsics per combatre la inflació. “Els Estats Units van anunciar una pujada dels tipus d’interès recentment perquè tenen un tipus d’inflació que és fruit de la demanda. A Europa, el cas és diferent. Correm el risc de què si els tipus d’interès segueixen a l’alça, les economies encara s’endeutin més del que ho estan i entrem en una recessió difícil de resoldre”, comenta Lladó.

Les conseqüències ja s’han fet notar. Durant la setmana passada es va assolir la paritat dòlar-euro (un dòlar va arribar el passat 11 de juliol a tenir el mateix valor que un euro per primer cop en 20 anys), i això ha provocat una pujada dels preus encara major. “L’euro s’ha depreciat, i això provoca que els productes -molts dels quals ara es paguen en dòlars per l’enfortiment de la moneda- ens costin encara més. El resultat és unes tensions inflacionistes més accentuades del que teníem fins ara”, recalca Lladó.

Segons Bollain, Europa podria superar l’escull d’un hipotètic allargament de la guerra d’Ucraïna, però el tall de subministrament de gas seria irreversible. “Es calcula que el producte interior brut cauria un 1,5% en aquest segon trimestre de 2022”. És per això que l’expert considera que, si aquesta situació s’acabés produint, la Unió Europea buscaria probablement una solució dialogada al conflicte. “La societat europea sofriria molt, evidentment, però l’Estat espanyol no viuria una crisi pitjor que la de 2008”. La darrera reunió de ministres dels 27 països membres de la UE va concloure amb l’aplicació de polítiques fiscal més aviat prudents i la fugida de grans estímuls monetaris per poder sortir com més aviat millor d’aquesta inflació que per ara sembla molt difícil de contenir.

La tornada de l’estiu, la gran incògnita

La pregunta és: podrem mantenir l’elevat ritme de creixement d’aquesta temporada d’estiu a partir del setembre? Segons Lladó, la resposta depèn dels nivells d’inversió. “Experimentarem una recuperació dels alts ritmes de creixement que acumulàvem fins ara si la inversió és prou forta. Les possibles solucions per evitar una situació de recessió venen acompanyades d’una inversió pública que acompanyi la inversió privada”. És a dir, un desplegament eficaç dels fons Next Generation, que segons les patronals no estan arribant a les petites i mitjanes empreses tal com s’esperava. 

Un dels fets més preocupants és el fort endeutament de les economies arran del fort increment de la despesa pública provocada per la crisi de la COVID. “No és moment de dubtar. Les economies tenen un deute elevat, els tipus d’interès van a l’alça i cada cop hi ha menys marge per solucionar-ho. Si seguim per camí tornarem a una situació de limitació de la despesa pública”, conclou Lladó. 

Més notícies
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant la roda de premsa a Luxemburg on reclama separar el preu del gas de l'electricitat / ACN

Espanya plantejarà incrementar l’exportació de gas per no reduir el consum

Notícia: Espanya plantejarà incrementar l’exportació de gas per no reduir el consum
Comparteix
La Comissió Europea volia reduir el consum de gas un 15% i Espanya ho ha rebutjat
Notícia: Espanya plantejarà incrementar l’exportació de gas per no reduir el consum - Mobile
Pablo Echenique / ACN

Podem celebra el ‘no’ de Ribera a les retallades de gas que proposa Europa

Notícia: Podem celebra el ‘no’ de Ribera a les retallades de gas que proposa Europa
Comparteix
El partit proposa al PSOE la tipificació del delicte de 'repercussió artificial de preus'
Notícia: Podem celebra el ‘no’ de Ribera a les retallades de gas que proposa Europa - Mobile
Oficines de la companyia estatal russa Gazprom / DPA

Rússia torna a activar el gasoducte més important del centre d’Europa

Notícia: Rússia torna a activar el gasoducte més important del centre d’Europa
Comparteix
Hi havia preocupació entre les autoritats alemanyes per la possibilitat de Putin de tancar l'aixeta
Notícia: Rússia torna a activar el gasoducte més important del centre d’Europa - Mobile
La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant una roda de premsa per anunciar el límit al preu del gas / ACN

Espanya rebutja el pla europeu per reduir un 15% el consum de gas

Notícia: Espanya rebutja el pla europeu per reduir un 15% el consum de gas
Comparteix
Asseguren que suposaria un "creixement zero" per a Espanya, França i Portugal
Notícia: Espanya rebutja el pla europeu per reduir un 15% el consum de gas - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Estem en les pitjors mans a juliol 23, 2022 | 17:54
    Estem en les pitjors mans juliol 23, 2022 | 17:54
    Mentre tant el cretí de Sánchez opta per posar-se en contra Algeria per acontentar el Marroc. Gran estadista!
  2. Icona del comentari de: Clara a juliol 23, 2022 | 18:50
    Clara juliol 23, 2022 | 18:50
    Demano que aquest escrit es repeteixi a finals de setembre, si no ha canviat res, i pugui reobrir comentaris i tertúlies. La gent no ha pres consciència del seu gravíssim contingut. Una dictadura encoberta! Ole tu!
  3. Icona del comentari de: Anònim a juliol 23, 2022 | 21:22
    Anònim juliol 23, 2022 | 21:22
    Uns estrategues de collons els de la UE, depenem absolutament dels russos i ens dediquen a fer la punyeta a Rússia i a encabronar-los amb sancions
  4. Icona del comentari de: Teix a juliol 24, 2022 | 08:46
    Teix juliol 24, 2022 | 08:46
    No vull la guerra. Però tampoc vull entrar en repartir-la entre bons i dolents ni prendre partit pels els uns o pels els altres: que es reparteixin les culpes. Gairebé tots els mitjans espanyol s’han decantat per Ucraïna; qui ha seguit la situació política i social interna d’aquell país des de la seva constitució no ho pot tenir tant clar, Aquesta guerra la pateixen els qui hi lluiten i els qui es troben allí, sobre tot, però també la Unió Europea. Només se’n beneficien (i de quina manera!) els Estats Units. La qual cosa vol dir que es farà llarga. El meu convenciment és que Europa no té polítics amb suficient categoria; no hi van ser per procurar altres medis per evitar el conflicte. No em refereixo als esforços a corre-cuita de Macron sinó en preveure que el conflicte s’originà en la pròpia independència (legítima) de la Ucraïna en què no es complien les estipulacions i es fomentaven les desavinences entre els qui en formaven part i que possiblement acabaria com ha acabat. Si la UE es va mostrar maldestra de bon començament, la seva ineptitud política ha empitjorat dia a dia. No han sabut plantejar-se vies per aconseguir la pau (cosa impossible quan es pren posició a favor i en contra) i s’ha entossudit en dictar sancions que reboten, cada cop més, sobre la pròpia teulada...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa