Una remuntada meritòria i una caiguda sonada. Això és que el que s’ha viscut aquest cap de setmana a TV3, en què les audiències televisives de divendres i dissabte han portat dues sorpreses: Zenit no estava tan malament com semblava i la bombolla de l’èxit del Col·lapse de Jordi González s’ha punxat. Les dades oficials que donen els audímetres de l’empresa Kantar, que mesuren l’audiència de les emissions en el canal lineal –el tradicional, al marge de les plataformes–, s’han conegut aquest diumenge perquè ahir, que era festiu, no es van comunicar. El Món ha tingut accés avui, per tant, a les xifres de divendres i les de dissabte. I amb aquestes dades es poden contraposar la corba del programa presentat per Miki Núñez amb la de l’espai de Jordi González, de la productora La Manchester, de Ricard Ustrell.
Miki Núñez guanya el pols de les semifinals a ‘La voz’
Començant per divendres, les xifres indiquen que, després de dues setmanes desastroses de caiguda en picat del talent show presentat per Mki Núñez, Zenit ha tornat a ser líder del prime time de la nit amb una quota de pantalla del 9,4%, amb 129.000 espectadors de mitjana. No és per tirar coets, però almenys les semifinals del concurs de la cadena de televisió pública catalana han derrotat la seva competència directa, La voz, que també triava finalistes. Antena 3 no ha pogut passar del 5,9% de share amb aquesta entrega del seu concurs estrella, cosa que és una autèntica patacada. De fet, però, aquest espai mai aconsegueix liderar l’audiència a Catalunya.
La setmana passada, quan Zenit es va estavellar amb un trist 7% –després del ja baix 8,9 del divendres 21 de novembre–, la guanyadora de la nit va ser Telecinco amb De Viernes, seguida de Cuatro amb una pel·lícula. Antena 3, amb La voz, va quedar en tercera posició, amb només dues dècimes més que el talent show de TV3. El cas és que, sense recuperar la bona tònica de les primeres setmanes –el 14 de novembre havia aconseguit un 12,8% de quota i la setmana anterior havia brillat en l’estrena amb un 15,5%–, Zenit remunta amb les semifinals.
Sense la polèmica, a Jordi González li cau ‘Col·lapse’
La història de Col·lapse en els darreres setmanes és completament oposada a la de Zenit. Aquesta temporada, amb el veterà Jordi González com a presentador, havia començat molt bé, amb un 15,4% de share en el primer programa. Un cop passat l’efecte novetat havia anat baixant, però mantenint-se en bona posició, fins que el 15 de novembre va fer un pic d’audiència inèdit, empès per la polèmica d’un tuit de promoció, que anunciava que parlarien del judici del cas Pujol, que estava a punt de començar. La piulada equiparava la caiguda de l’expresident de la Generalitat arran de la confessió de la deixa amb la fugida de Joan Carles de Borbó pels seus embolics fiscals. Amb l’expectació generada a les xarxes –malgrat que el tuit que va encendre molts usuaris va ser retirat i substituït per un altre menys sagnant–, Col·lapse va fer una xifra de rècord: 18,5% de quota, amb 249.000 espectadors de mitjana.
La setmana següent, però, ja es va veure que havia estat una flor d’estiu. Tot i retenir el lideratge de dissabte a la nit per a TV3, Col·lapse va caure del 18,5% a un 11,7% el 22 de novembre i un 11,8% el 29. Aquest dissabte, però, ha arribat la trompada i Jordi González ha perdut el lideratge, amb un 9% pelat de quota de pantalla i només 116.000 espectadors de mitjana.
És especialment humiliat que l’hagi cedit a un espai sense suc ni bruc com La ruleta de la suerte, d’Antena 3, que s’ha endut un inexplicable 10,8% i 159.000 espectadors. De fet, tan estranya és aquesta dada com el fet que Telecinco s’hagi estavellat amb una pel·lícula que és una aposta segura quan s’acosta Nadal: Love Actually ha aconseguit l’atenció de només el 6,7% dels espectadors catalans que miraven la televisió ahir a la nit. Potser el fet que Filmin –amb molt predicament a Catalunya, on es va crear– tingui aquest títol britànic icònic en portada aquests dies el fa una tria fallida per a la televisió lineal: qui el vulgui veure, ja l’ha vist o el veurà a la plataforma de Jaume Ripoll. Mals temps per a la lírica, mala setmana per a Jordi González i una mica d’aire per a Miki Núñez.
