El cas de l’atropellament d’un manifestant menor d’edat per part d’agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra en una maniobra de carrusel durant una de les protestes postsentència del Procés s’ha tornat a arxivar. El jutge d’instrucció considera ara, després que el Tribunal Constitucional l’obligués a reobrir el cas, que els fets “no tenen rellevància penal”. Així mateix, per argüir la seva resolució destaca que l’atropellament es va perpetrar en un “context de gran violència”. La defensa de la víctima, dirigida per Pere Grau, ha assegurat a El Món que recorrerà en apel·lació, a la vista de la valoració de la prova que ha fet l’instructor. Per la seva banda, el sindicat SAP-Fepol s’ha mostrat satisfet amb la resolució d’arxiu, tot i que no és ferma.
El cas ha tingut un llarg recorregut jurídic i ha estat força entrebancat. D’entrada, la víctima era menor quan va ser atropellada i la instrucció va patir diverses irregularitats formals i instructores. Però, malgrat la resistència judicial a investigar el cas, el sumari va arribar fins al Tribunal Constitucional que va obligar a reobrir el cas i va renyar la primera instància judicial per vulneració de drets fonamentals, en concret de la tutela judicial efectiva per no fer una mínima activitat instructora. Els fets van passar entre la nit del 16 i el 17 d’octubre durant les protestes per la sentència del Tribunal Suprem que condemnava a 99 anys de presó als líders civils i institucionals del Procés.
Sense rellevància penal
La resolució del jutge, a la que ha tingut accés El Món, considera que “no existeix culpa amb rellevància penal en la conducta dels agents investigats”. En concret, efectius de la unitat antiavalots Tròpic 3 de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) que van actuar aquella nit. Així considera que els agents van donar una “versió fàctica versemblant sobre la manera que van passar els fets” i assegura que la versió dels Mossos la corroboren les imatges i un informe aportat per la mateixa policia.
De fet, la defensa va aportar un altre peritatge, signat per un pèrit utilitzat pels mateixos òrgans judicials, que entenia l’atropellament com evitable. Ara bé, el jutge estima que l’informe no desvirtua el relat dels Mossos. De fet, aquest estudi de la defensa conclou que si la furgoneta antiavalots hagués anat més a poc a poc l’atropellament era del tot evitable. En canvi, el jutge li atorga plena validesa a un informe elaborat pels mateixos Mossos que interpretava que l’atropellament del menor no era evitable.
Un context de violència
El jutge, en la seva interlocutòria d’arxivament provisional, insisteix en el “context de gran violència per part dels manifestants” en què van actuar els agents. L’instructor subratlla el llançament d’objectes i la crema de contenidors que va justificar “l’acció de dispersió o dissuasió dels manifestants amb els vehicles”. És a dir, una maniobra coneguda com a “carrusel” molt qüestionada per entitats en defensa de drets humans i pel mateix Parlament de Catalunya. De fet, el departament d’Interior es va comprometre a eliminar dels operatius aquest tipus de tècnica per la seva perillositat. Així mateix, la resolució ressalta el “nivell d’agressivitat dels manifestants”.
En tot cas, el jutge interpreta que l’atropellament no era evitable i més en una acció de superar els contenidors cremats rere els que es trobava la víctima. D’aquesta manera, l’instructor valora el fet que els Mossos actuants, un cop es van adonar de l’atropellament, van baixar de les furgonetes i el van atendre. “No hi va haver possibilitat d’evitar l’atropellament”, sosté finalment el jutge.
Un cas entrebancat
El cas de l’Àlex, el menor víctima de l’atropellament, ha estat judicialment entrebancat. El malson va començar la nit del 16 d’octubre quan es trobava a l’avinguda Marqués de Montoliu de Tarragona on va ser atropellat. El noi va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII, on va ser ingressat a l’UCI per un traumatisme cranioencefàlic greu i fractures de diversa consideració. El 20 d’octubre rebia l’alta hospitalària amb seqüeles, però no se li va fer cap reconeixement forense.
Cinc mesos després, el 12 de març del 2020 el pare de l’Àlex va consultar al jutjat d’instrucció 1 de Tarragona, que investigava el cas, i es va adonar que no s’havia ordenat cap diligència. De fet, havia arxivat el cas. El 22 de juny, tres mesos més tard, es va personar l’Àlex i va demanar la pràctica de diverses diligències i proves com ara les testificals dels mossos actuants. El 9 de juliol del 2020, es va arxivar de nou. La defensa de l’Àlex va recórrer l’arxivament i el va portar al Tribunal Constitucional que va obligar a obrir de nou el cas i que ha acabat amb una nova resolució d’arxivament. Ara la defensa ja prepara el recurs d’apel·lació.
5 
6 