Amb només quatre dies després de la celebració de la vista oral, la secció novena de l’Audiència de Barcelona n’ha tingut prou per absoldre en Hansa, un xicot d’origen algerià i sense antecendents penals, i que roman en presó provisional, acusat d’agredir sexualment a una nena de 14 anys tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La defensa va anar a càrrec de la lletrada Olga Vinadé. La resolució encara es pot recórrer.
Segons les acusacions que no té antecedents penals, de nacionalitat algeriana i que rau en presó provisional des del 16 de juliol de 2024, entre maig i juny de 2024 va abusar d’una nena de 14 anys que es trobava en situació de vulnerabilitat i que, a més, era addicta a les drogues. El ministeri fiscal li reclamava 25 anys de presó i l’acusació de la Generalitat 14 anys. La resolució, comunicada aquest divendres té 29 pàgines i de la que n’ha estat ponent la magistrada la presidenta del tribunal, Neus Codina, fa una rotunda defensa del dret de pressumpció d’inocència per argumentar l’absolució. Tot i que va arribar un moment que la togada va expulsar de la sala a l’acusat pels seus escarafalls davant les conclusions de les acusacions que titllava de falses.
“Concurrència de factors”
No era una sentència fàcil, pel context, l’entorn i la facilitat que els límits i les garanties sortissin de mare. De fet, el relat de la prova preconstituïda de la víctima era esfereïdor. Una nena, la Noa, que amb 13 anys ja consumia crac i es prostituïa a canvi de drogues o de diners per comprar-la. La Noa relatava una existència tràgica però amb una naturalitat i espontaneïtat que encara feia més feredat a la sala. Tot i la duresa de la seva declaració gravada, el tribunal no considera acreditat que en Hansa l’agredís sexualment quan es dutxava en una mena de narcopis després d’haver estat drogada amb unes pastilles sedants per fer abaixar l’efecte del crac.
En aquest sentit, el tribunal fa cas a la treballadíssima defensa que va exposar amb claredat les incongruències del cas i les contradiccions de la instrucció. Així, la ponent, amb una paraula entenidora exposa que la “concurrència de factors” i les “contradiccions” entre el mateix testimoni de la noia, l’aparició de factors nous com dos testimonis desapareguts, i una “evolució vital complexa” no permeten “delimitar amb certesa els fets” ni desvirtuar el principi de presumpció d’inocència.
