A què es dedicava exactament Abdelbaky Es Satti just abans dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils? És la pregunta que s’ha generat quan sobre la campana d’acabament de la comissió d’investigació del Congrés. Després de mesos d’una insistència esgotadora per part de la portaveu de Junts a la comissió, Pilar Calvo, ha arribat l’informe de vida laboral complert (Vilatra) de l’imam de Ripoll. És a dir, el document oficial de la Tresoreria General de la Seguretat Social que indica el temps cotitzat de cada ciutadà.
Curiosament, un document que s’ha lliurat als diputats vint i quatre hores després que la comissió acabés la seva feina i agenda de treball i s’obrís el termini oficial per presentar les conclusions definitives el pròxim 9 de juny. De fet, a la Junta de Portaveus d’aquesta setmana, Junts es va plantar per exigir, a mode d’ultimàtum, el Vilatra d’Abdelbaky. De fet, ja va haver un primer lliurament de l’informe de vidal laboral, però no era complert, ni de bon tros amb la primera tongada de documents desclassificats. D’aquí la persistència de la diputada Calvo en reclamar els darrers anys de la vida laboral i la cotització de l’imam.
La sorpresa ha estat el resultat d’aquest informe, que porta el segell de confidencial, que contradiu versions exposades durant el sumari i d’alguns dels compareixents a la comissió. En concret, segons la Tresoreria General de la Seguretat Social, Abdelbaky Es Satty no treballa des del 23 de setembre de 2016, és a dir, des pràcticament un any abans dels atemptats. Una dada que contrasta amb el salari que els responsable de la Mesquista deien que li abonaven, uns 800 euros, i que desperta suspicàcies sobre com ingressava diners que, per exemple, enviava a la seva família al Marroc. També destaca que mai va cotitzar per la primera mesquita de Ripoll on va treballar, gestionada per l’associació cultural islàmica El Fath.
8 anys, tres mesos i 12 dies
L’informe de vida laboral mai es va incorporar a cap informe d’intel·ligència de la Comissaria General dels Mossos d’Esquadra. El document indica que havia cotitzat 8 anys, tres mesos i 12 dies des de l’any 2.000, data d’inici del Vilatra. Després de sortir de la presó, l’abril de 2014, havia cotitzat al centre penitenciari fins el 28 de març. No tornarà a estar en situació d’alta fins l’u de febrer de 2015, quan entra a treballar per Ioan Bosca, que és una hípica a la carretera de Camprodon a Llanars, al Ripollès. Es Satty hi treballa oficialment 108 dies en quatre contractacions diferenciades. “Era un contracte fake“, assegura Calvo que es va preocupar de contactar amb l’empresari i que només buscava regularitzar la seva situació i evitar una expulsió. “Ningú no ho va controlar!”, afegeix Calvo.
El darrer dia de cotització és el 30 de juliol de 2015, i dos dies després percep ja la prestació per desocupació que percebrà fins el 30 de maig de 2016. Comptabilitza 11 dies pel contracte temporal que enceta el 9 de maig de 2015 a la Comunitat Islàmica Annour, on s’hi estarà fins el 23 de setembre d’aquell any. Des de l’endemà fins el 5 d’octubre tindrà vancaces retribuïdes i no gaudides. L’imam però, segons els compareixents a la comissió, va continuar oferint el seus serveis a la mesquita, a un suposat sou de vuit-cents euros. Cal tenir present que durant un temps Abdelbaky Es Satty també hauria rebut una remuneració per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
De què vivia?
En tot cas, l’imam no estava en situació d’alta, ni assimilada a l’alta. No percebia cap ingrés o subsidi ni estava donat d’alta enlloc. Des de gairebé un any abans dels atemptats, l’imam no treballava però, en canvi, continuava vivint a Ripoll, exercia les seves activitats i, fins i tot, enviava diners al Marroc, a la família que segons els agents del CNP que hi van anar feia “anys que no en sabien res”. El mateix propietari del pis del carrer Sant Pere on vivia reconeixia aleshores que mai va deixar de percebre el lloguer. L’imam mantenia la furgoneta i es desplaçava e manera continuada.
Un any sense cotitzar, després d’haver estat col·laborador del CNI i que els serveis d’intel·ligència el treiessin del radar, segons han admès els compareixents. El descontrol sobre l’imam encara enterboleix més la seva figura. Amb un detall encara pitjor, un cop mort, la seguretat social anys després encara el considerava viu i li reclamava la renovació de la documentació per continuar residint i treballant a Espanya. “La pregunta és de què va viure durant gairebé un any”, es formula Calvo. En aquest context, indica que el cas justifica una de les peticions més reiterades per part de Junts i és assumir les competències en immigració. “Com pot ser que algú que hagi estat a la presó quatre anys, tingui contactes amb el jihadisme, col·labori amb el CNI i estigui un any sense cotitzar i fent d’imam en una mesquita?”, exclama la diputada que ja apunta aquests forats negres com a part fonamental de les conclusions que presentarà a la comissió.
