“Cal la creació d’un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits polítics espanyols no estan en condicions de donar-nos. La total falta de confiança entre les parts fa que aquest mecanisme sigui imprescindible, i que hagi d’operar des de l’inici de les negociacions. La nostra experiència ens impedeix tenir cap confiança en la paraula que ens donin; seria una irresponsabilitat emprendre una negociació de futur que no compti amb aquest mecanisme”. Són les paraules que Carles Puigdemont va pronunciar durant la seva conferència a Brussel·les, i una de les “condicions prèvies” que va fixar per al PSOE i Sumar de cara a les negociacions per facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.
La demanda d’un mediador, o relator, ha estat recurrent per part de l’independentisme davant eventuals negociacions i sempre ha estat rebutjada per l’estat espanyol, que vol limitar el conflicte amb Catalunya a un assumpte intern i, en aquest cas, encareix una negociació entre els partits per a la investidura. Experts consultats per El Món creuen que la figura hauria de recaure en una persona “neutral” d’abast internacional i rebutgen que l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pugui fer aquest paper perquè seria un representant socialista més a la taula.
Els analistes exposen que no està “gens clar” que el PSOE “estigui d’acord a incloure un mediador”, però també assenyalen que els socialistes “estaven en contra de l’amnistia i veurem què acaba passant, també s’havien mostrat en contra dels indults i van indultar, s’oposaven a la reforma del Codi Penal, i el van reformar”. El catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas remarca que “aquí ningú se’n fia de ningú, la confiança està sota mínims i aquesta figura és important”. Per contra, el professor de Ciències Polítiques de la UOC Marc Guinjoan descarta “bastant” que es pugui acabar utilitzant el concepte de ‘mediador’, però opina que “es pot arribar a un altre tipus de figura que incomodi menys el govern espanyol”.
Matas creu que aquesta figura que reclama Puigdemont ha de tenir un “paper actiu” més enllà de ser un “simple notari” que aixeca “acta i certifica” el que es diu i es negocia. Segons ell, ha d'”anar trobant solucions de consens, esmorteir les diferències o conflictes que hi pugui haver en la negociació, llimar les diferències entre els uns i els altres”. Guinjoan creu que Carles Puigdemont més aviat es va referir a trobar una persona que “certifiqui si els acords s’estan complint i faci una mica de fiscalització”. “No vaig entendre que fos propositiu en el sentit de proposar polítiques públiques”, puntualitza.
El catedràtic de la UB comparteix que el mediador ha de fer “la feina de certificació i d’aval”, però defensa que se li atorgui “un pes addicional” perquè estem davant d’”un conflicte molt profund, que s’arrossega des de fa molt temps, un conflicte enquistat i un conflicte en el qual hi ha hagut una repressió molta dura”. En aquest sentit, afegeix que les visions “són tan distants i tan inamovibles” que aquesta persona podria situar-se “per sobre dels partits” i anar “mediant, interlocutant, proposant acord i solucions”. Tanmateix, Guinjoan veu “complicat que tot això pugui passar a curt termini”, però apunta que tot depèn de la capacitat negociadora.
Negociació complexa
Jordi Matas afegeix que el PSOE no pot pretendre afrontar aquesta negociació d’una forma “estàndard” perquè s’està en un marc de “conflicte polític” i “repressió”, i en aquesta situació “no pots jugar a anar de farol” i jugar amb el temps”. A més, considera que si s’han pres l’agost de vacances, tenen un problema. S’hauria d’haver començat a parlar el 24 de juliol perquè és una negociació extraordinària en un context insòlit”. En canvi, el professor de Ciències Polítiques de la UOC assenyala que la negociació s’emmarcarà més en “termes de polítiques autonomistes que no pas sobiranistes” perquè “si no, no arribaran a negociar”. En aquest aspecte, Guinjoan assenyala algunes fites importants com el finançament, Rodalies o la llengua més enllà del seu ús al Congrés o l’oficialitat a Europa.
Quatre possibles candidats
Els experts coincideixen a assenyalar que, si es designa un mediador, ha de ser una persona “neutral” i no pot ser una “persona de part” com José Luis Rodríguez Zapatero, militant del PSOE, perquè seria com si Junts per Catalunya proposés l’expresident Artur Mas. “Evidentment, ha de conèixer el cas, però ha de ser una figura que no estigui connotada ideològicament”, defensa Matas, i afegeix que “hauria de tenir un reconeixement internacional i si pot tenir una certa experiència millor”. “Si és una persona que hagi mediat en conflictes polítics estaria força bé”, ressalta.
Tots dos coincideixen que el Centre Carter, amb qui Puigdemont es va reunir l’abril del 2017, o la Fundació Henri Dunant, que va ajudar en les converses entre el govern espanyol i ETA, l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, que el mateix Puigdemont va proposar en el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (La Campana), o l’expresident del Parlament Europeu Martin Schulz serien candidats “fantàstics” perquè tenen “prestigi internacional”. “Seria una figura clau per trobar una sortida conflicte polític”, remarca l’expert de la UB, i subratlla que l’escollit “ha de tenir un aval i repercussió internacional”.
Però Marc Guinjoan rebaixa les expectatives perquè “no estem en la tessitura que Espanya vulgui acceptar això, perquè seria donar una connotació internacional al conflicte que Espanya sempre ha rebutjat”. “Des del punt de vista independentista seria el més desitjable, però em sembla difícil que això sembli factible”, conclou.
Els precedents de la figura del mediador
Aquest no és el primer cop que l’independentisme, i Carles Puigdemont en concret, demanen la figura d’un mediador. El 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum, Carles Puigdemont va alertar el govern del PP que “el moment aconsellava una mediació”, i va advertir: “La mediació ha de ser internacional perquè sigui eficaç”. Però 25 dies més tard els populars van aprovar al Senat, amb el suport del PSOE, la intervenció de la Generalitat i l’aplicació del 155.
D’altra banda, el mediador també va ser la figura que va encallar l’arrencada de la primera taula de diàleg, perquè el PSOE no l’ha acceptat mai, quan Quim Torra ocupava la presidència de la Generalitat. L’aleshores vicesecretària general i portaveu parlamentària del PSOE, Adriana Lastra, va parlar de “fases passades” i va afegir que volien un diàleg “transparent, i que els mediadors siguin els 47 milions d’espanyols”.
El PSOE la rebutja, però Sumar tampoc la veu amb bons ulls i l’exdiputat dels comuns i l’escollit per Sumar per negociar amb Junts, Jaume Asens, veu “difícilment assumible” incorporar un relator internacional a les converses perquè ho considera “més propi de conflictes armats i processos de pau” i això “no deixa de ser una negociació entre partits”. Però ambdós experts avisen que l'”aritmètica és la que és” i el PSOE, així com la formació de Yolanda Díaz, necessiten els vots dels set diputats de Junts per Catalunya per investir Pedro Sánchez. “Si negocies molt enllà es pot trencar la corda i aleshores l’aritmètica que has guanyat en aquestes eleccions difícilment la tornaràs a repetir. Has d’anar amb compte, es pot tensar, però fins a un cert punt”, avisa Guinjoan.
