El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha fixat les “condicions prèvies” al PSOE i Sumar per negociar “acord històric” que inclogui un referèndum acordat per a la investidura en una conferència celebrada aquest dimarts, l’endemà de reunir-se amb Yolanda Díaz, a la Sala France de l’Hotel Thon EU. de Brussel·les i ha exigit als dos partits que el Congrés aprovi la llei d’amnistia, o qualsevol altra fórmula que permeti la mesura de gràcia per als encausats pel Procés, abans de facilitar que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sigui elegit president espanyol. És a dir, Junts per Catalunya vol repetir la fórmula que va fer servir per pactar la Mesa del Congrés i cobrar per avançat una de les seves condicions per arribar a un acord d’investidura. La mesura es podria aprovar amb la mateixa majoria -PSOE (121), Sumar (31), ERC (7), Junts (7), Bildu (6), PNB (5) i BNG (1)- que va permetre designar l’expresidenta balear, Francina Armengol, com a nova presidenta del Congrés.
Puigdemont ha fixat la llei d’amnistia per fer efectiu “l’abandonament complet i permanent de la via judicial contra l’independentisme” com una de les condicions prèvies i ha remarcat que està “a l’abast del Congrés”. Segons ell, la mesura de gràcia ha d’incloure “l’ampli espectre de la repressió iniciada des d’abans de la consulta del 9-N del 2014” i ha deixat clar que “s’ha de fer per reparar una injustícia, no pas per oblidar ni posar un punt final a res ni per igualar les víctimes d’aquestes injustícies als seus victimaris”. A més, ha assenyalat que aquesta mesura està a l’abast del govern espanyol, a través de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. L’eurodiputat de Junts ha reclamat, a més, la creació d’un organisme de verificació des de l’inici de les negociacions.
Tanmateix, l’expresident de la Generalitat ha avisat que ara per ara no es donen les condicions per negociar i ha demanat que el procés per a una eventual negociació sigui “seriós, honest i ambiciós”. “Si no ho fan, no tindria cap sentit embarcar-nos en una negociació posterior. Perquè tractant-se de la política espanyola, totes les precaucions són poques”, ha subratllat.
La mateixa fórmula que l’oficialitat del català a la UE per pactar la Mesa
Aquesta tàctica de Junts per Catalunya no és nova. La formació de Laura Borràs i Jordi Turull va reclamar al govern espanyol que iniciés el tràmit davant Brussel·les com a condició per votar Armengol com a nova presidenta del Congrés. De fet, no va garantir el sí als socialistes espanyols fins que no va rebre la carta que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va enviar el 17 d’agost a secretaria general del Consell de la Unió Europea, Thérèse Blanchet, per tal que aquest tema s’inclogui en l’ordre del dia del Consell General que tindrà lloc el 19 de setembre per la seva aprovació.
Junts va remarcar en el comunicat que va difondre aquell dia que “els acords s’han de complir i s’han de fer efectius per avançat“. “Junts per Catalunya no dona ni donarà mai els seus vots a canvi de res ni amb l’objectiu d’estabilitzar l’estat. L’objectiu de Junts és la independència de Catalunya i tots els acords que subscriu serveixen per avançar en aquesta direcció”, va subratllar.
Accelerar els tràmits
La hipotètica llei d’amnistia no cal que es tramiti com a projecte de llei del govern espanyol i es pot presentar com a proposició de llei dels grups parlamentaris. Aquesta pràctica permetria evitar demanar informes als òrgans consultius de l’Estat espanyol i escurçar els terminis d’aprovació de la mesura de gràcia.
La diferència entre una iniciativa i l’altra no és menor, ja que un projecte de llei de l’executiu espanyol ha de passar pels tràmits de consulta pública prèvia i d’audiència i d’informació pública durant la fase d’elaboració del seu avantprojecte. A més, requereix una memòria econòmica i dictàmens d’òrgans consultius com el Consell General del Poder Judicial, el Consell Fiscal i, si s’escau, fins i tot el Consell d’Estat. Després de tot aquest procediment, ha de ser aprovat definitivament pel Consell de Ministres i, finalment, enviat al Congrés per iniciar-ne la tramitació parlamentària.
La proposició de llei és, per contra, una drecera i permetria estalviar-se tots els tràmits que s’han de fer si es tramita com a projecte de llei. En aquest cas, una proposició de llei d’amnistia iniciaria el seu camí directament al Congrés, amb la votació de la presa en consideració de la iniciativa. Aquest procediment és molt més ràpid i, fins i tot, hi ha l’opció de tramitar-lo pel procediment d’urgència, quan els terminis s’escurcen a la meitat i s’estalvia la compareixença d’experts en seu parlamentària.
Una drecera recurrent en la passada legislatura
La proposició de llei es va convertir en la fórmula preferida de Pedro Sánchez per emprendre en la passada legislatura algunes de les seves decisions més polèmiques. Fins i tot per reformar normes amb rang de llei orgànica, que afecten drets i llibertats fonamentals i que, per tant, requeririen un especial escrúpol i garanties en els tràmits.
L’última vegada que el PSOE la va emprar va ser per reformar la llei del ‘només sí que és sí’, amb el vot en contra d’Unides Podem i de la mateixa Yolanda Díaz. I el suport del PP, que va ser el que va decantar la balança. Aquesta drecera també es va fer servir per eliminar el delicte de sedició del Codi Penal i rebaixar el de malversació, mitjançant una proposició de llei que van presentar de manera conjunta al novembre els grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem i que es va aprovar en 42 dies.
7 
30 
