El president a l’exili i eurodiputat, Carles Puigdemont, ha remarcat que el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol “no l’ha resolt l’autonomisme ni el constitucionalisme” i ha posat un referèndum acordat en el centre d’aquest “acord històric” que ha ofert negociar al PSOE i Sumar per facilitar la investidura del secretari general dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez. “I que ningú no s’enganyi, tampoc amb l’amnistia no ho resoldrà de fons”, ha advertit en referència a les “condicions prèvies” que reclama per a asseure’s a negociar.
Puigdemont ha remarcat en la conferència d’aquest dimarts a Brussel·les que el que és determinant per assolir un acord és “el reconeixement nacional de Catalunya” i el seu dret a l’autodeterminació perquè els catalans tenen dret a “fer realitat de forma democràtica” la decisió que ja va prendre en el referèndum de l’1 de novembre del 2017. En aquest sentit, l’expresident de l’exili ha assenyalat que “el que és determinant és el reconeixement nacional de Catalunya” i que només un “referèndum acordat amb l’estat espanyol podria substituir el mandat del referèndum de l’1 d’octubre“.
No hi ha impediments constitucionals
L’expresident de la Generalitat ha dit que “no existeixen” impediments constitucionals per organitzar i celebrar un referèndum acordat, “només cal recordar l’article 92 de la Constitució”, ha reblat. Carles Puigdemont creu que les formacions espanyoles tenen “manca de voluntat política” per assumir” aquest “gran pacte” que reclama perquè, segons ell, “si es vol, es pot“. “I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència com és aquesta”, ha sentenciat.
Criminalització de l’1-O
Carles Puigdemont ha denunciat que la “criminalització” del referèndum de l’1 d’octubre per part de l’estat espanyol, però ha recordat que el Primer d’Octubre va arribar “com a resposta legítima del poble de Catalunya a totes les negatives de resoldre les demandes anteriors que els seus representants democràtics i legítims han anat elevant als poders de l’estat: l’estatut, la transferència de competències per organitzar un referèndum consultiu, la consulta popular del 9N de 2014, el pacte fiscal i el referèndum acordat”.