Nou element de distorsió en la brega oberta al Tribunal Constitucional arran de l’arxiu durant les vacances d’agost de l’arxiu dels recursos d’empara presentats per l’exili. La defensa del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, dirigida per Gonzalo Boye, ha interposat un incident de recusació contra els dos magistrats que van decidir arxivar els seus recursos d’empara contra les ordres nacionals de detenció dictades pel Tribunal Suprem. Un arxiu tèrbol perquè es va aprovar per la sala de vacances, formada per tres magistrats, i aprofitant clarament la majoria conservadora. Una decisió que els companys de toga dels magistrats van qualificar “d’inusual“.
Una decisió que ja mostrava la divisió del tribunal, perquè dos magistrats, els conservadors Concepción Espejel i César Tolosa, van apostar per rebutjar els recursos i una tercera, la progressista Laura Díez, va posar el crit al cel perquè s’arxivaven. El ministeri fiscal va presentar un recurs duríssim contra la decisió que qualificava d’il·legítima, un recurs del ministeri públic que ara el ple del tribunal deliberarà i sentenciarà. Una situació tensa que ara incrementarà la batussa interna amb l’incident que l’exili ha presentat contra Espejel, -la magistrada amiga de Dolores de Cospedal i que volia engarjolar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero- i Tolosa. La resta de magistrats hauran d’avaluar si hi ha prou motius per avalar la seva recusació i que s’hagin d’apartar de totes les causes que puguin arribar al TC de l’exili. Una situació que encara recaragola més la divisió entre progressistes i conservadors.
“Manifesta inexistència de violació d’un dret fonamental”
Segons l’escrit de l’incident de recusació, al qual ha tingut accés El Món, la clau de volta de la recusació és la interlocutòria d’arxiu del passat 9 d’agost per una sala de vacances, pensada per a qüestions molt específiques. Els dos magistrats recusats asseguraven que hi havia una “manifesta inexistència de violació d’un dret fonamental tutelable en empara”. Un argument que constitueix, segons la defensa de l’exili, un “judici anticipat” i que “posa en qüestió la imparcialitat per decidir sobre aquests recursos i els que hi puguin arribar”. Un “judici anticipat” que topa amb la possibilitat que puguin resoldre sobre el mateix recurs i, per tant, caldria que s’apartessin per garantir un tribunal amb totes les garanties.
Per altra banda, consideren que el “judici anticipat s’ha emès amb vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, ja que no corresponia a la secció de vacances del Tribunal Constitucional resoldre sobre l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara”. Un argument que comparteix Pedro Crespo, fiscal del cas. I un fet que “posa de manifest l’interès directe de Concepción Espejel Jorquera i de César Tolosa en relació amb els recursos d’empara” i que rebaixa la seva “imparcialitat deguda”. Així mateix, l’escrit considera que Díez, la tercera magistrada, no cau en recusació perquè en el seu vot particular es va desvincular de la decisió. Espejel ja va ser recusada en un altre procés pel mateix president a l’exili i per la resta de presos polítics, però finalment es va rebutjar.
