La situació del català preocupa, i molt, les altes esferes de la política de Catalunya. Per escenificar-ho el Govern de la Generalitat farà un consell executiu extraordinari aquest dimarts per abordar la situació i mirar de fer “propostes concretes”. Així ho va anunciar la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, el passat dimarts, quan va explicar que durant el matí es faria la reunió de caràcter ordinari i a la tarda se celebraria una reunió extraordinària de l’executiu per abordar la situació de la llengua.
La reunió excepcional serà fora del Palau de la Generalitat, a l‘Institut d’Estudis Catalans, lloc simbòlic per abordar la situació d’una llengua que cada com està més delicada de salut. El Govern analitzarà les accions realitzades fins ara per fomentar i protegir la llengua i treballarà les polítiques que impulsaran en aquest àmbit. Durant la roda de premsa del dimarts passat, Plaja va reivindicar la feina feta per l’executiu durant aquesta legislatura en aquest àmbit.
Una legislatura convulsa sobre el català
Precisament, no ha estat sent una legislatura tranquil·la per a la situació del català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre fa uns mesos una sentència que obligava tots els centres escolars a implementar un mínim d’un 25% de castellà. Com a reacció a aquesta sentència, per intentar esquivar-ne l’execució i protegir la immersió lingüística que ha estat un fet característic de Catalunya des de la Transició, el Govern va aconseguir aprovar una nova llei amb un ampli consens del PSC, ERC, Junts i els comuns, que la van aprovar mentre la CUP se’n desmarcava assegurant que era massa tova i que retallava la immersió, ja que donava pas al castellà com a “llengua d’aprenentatge” d’ús curricular.
Més enllà de la llei aprovada pel Parlament, l’executiu va decidir també emetre un decret llei per respondre a la sentència. Tot i això, les dues normes són estudiades pel Tribunal Constitucional, ja que el TSJC va admetre que amb la nova legislació bo es podia executar la sentència però, alhora, va plantejar-li una qüestió d’inconstitucionalitat. A més, tot i l’intent del Govern de la Generalitat per esquivar la sentència del 25% el degoteig d’escoles que es veuen obligades pel TSJC a aplicar el 25% continua. El conseller d’Educació, Josep González Cambray, qui havia assegurat que amb la nova llei no s’aplicaria la sentència en cap escola, va explicar que com a mínim 26 centres escolars l’apliquen.
El català, en risc
Mentre la immersió penja d’un fil, l’ús social del català va disminuint. Segons un estudi de Plataforma per la Llengua del 2021, només el 14% dels estudiants de secundària i el 35% dels alumnes de primària parlen català entre ells al pati. A més, segons el Síndic de Greuges, el català és la llengua d’ús un 60,6% de la jornada escolar i el castellà un 32,9%, mentre que l’anglès es queda en un 6,4%. Així mateix, en els últims 16 anys s’han perdut 500.000 parlants catalans.
Aquestes dades alarmants ha provocat que els polítics, a ulls de tothom, es posin les piles. Més enllà del consell executiu extraordinari d’aquest dimarts, el ple del Parlament del passat dijous també va aprovar una moció que instava a celebrar un ple monogràfic sobre el català un cop s’hagin establert les bases del Pacte Nacional per la Llengua i en un termini màxim de tres mesos. A més, la cambra catalana també instava el Govern a garantir el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en català als centres “en què sentències o resolucions judicials l’hagin posat en risc”.
Junts pressiona l’executiu, tot i el consens entre partits
La primera moció, proposada per Junts per Catalunya i aprovada pel PSC, ERC, la CUP i els comuns, provoca un clima de consens entre les files més vinculades al tradicional catalanisme. De fet, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, feia un discurs en aquesta direcció el passat dimarts al faristol del Parlament, tot demanant una cimera. El partit de Borràs i Turull voldrà fer pressió al Govern en aquesta línia, mentre l’executiu ha respost amb un consell extraordinari. De fet, durant el debat de política general del passat setembre i abans que els junters abandonessin l’executiu, Junts per Catalunya va portar tot un seguit de propostes de resolució al Parlament, que van ser aprovades, sobre el català i que tenia planificat aplicar a les conselleries que aleshores controlava.
7
1
