El Govern ha aprovat aquest dilluns, en una reunió extraordinària del seu consell executiu, el decret [DOC] que ha de servir per afrontar l’execució forçosa de la sentència del 25% de castellà que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), demà farà 15 dies. El 31 de maig es compleix el termini perquè el Departament d’Educació apliqui a tots els centres del país allò que el tribunal espanyol ha sentenciat. La situació d’incertesa fins ara està causant “neguit” entre directors i docents de centres. El Govern ja ha admès que no hi ha garanties que aquest decret, que entraria en vigor demà, serveixi per satisfer la petició judicial, ja que rebutja de forma explícita les quotes.
El decret, que posteriorment haurà de validar el Parlament, s’ha aprovat abans que estigui beneïda formalment pel Parlament la nova llei d’usos del català en l’ensenyament no universitari, aturada en aquests moments a l’espera del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Els partits de la dreta, Vox, Cs i PP van decidir la setmana passada sol·licitar el dictamen d’aquest organisme al·legant que el contingut del text registrat pels partits que l’han pactat, PSC, ERC, JxCat i Comuns, va en contra de la Constitució i l’Estatut.
Fixar criteris “sense marge de dubte ni error” per fer els projectes lingüístics
L’aprovació del decret l’ha anunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit que el decret s’aprova “per comptar de forma immediata amb el marc normatiu necessari per poder preparar com és necessari el proper curs escolar”. Plaja ha insistit que aquesta era la “finalitat” del decret, a pocs dies de finalitzar el curs. La norma s’ha fet, segons Plaja, “per fixar sense marge de dubte ni error, els criteris i a tenir en compte en els projectes lingüístics de cada centres”. Aquests criteris, ha afegit la portaveu, “recullen que no es poden aplicar paràmetres numèrics ni tampoc percentatges ni en l’ensenyament ni en l’ús de les llengües, l’aprenentatge no es pot fer mai per percentatges”.
El Govern està acabant de redactar les instruccions que Educació enviarà als centres, però “són molt clares i amb poc marge de dubte”, però encara no s’han fet públiques. D’acord amb el decret, els centres han de redactar els projectes lingüístics tenint en compte les particularitats de cada centre. Aquests projectes els ha de validar posteriorment Educació en el termini de 30 dies. La portaveu del Govern ha dit que la responsabilitat legal sobre l’aplicació recaurà sempre en el Departament d’Educació i el seu titular, el conseller Josep Gonzàlez-Cambray.
Junts reivindica el decret com a “via de confrontació”
En la seva roda de premsa de cada dilluns, el portaveu de JxCat, Josep Rius, ha tret pit per l’aprovació del decret perquè, segons ha dit, “és la via que va proposar Junts per frenar la imposició”. Rius, que ha comparegut poc abans que la portaveu del Govern per anunciar el decret, ha explicat que la norma és “la via de la confrontació contra decisions judicials injustes”. “Si Junts o hagués estat al Govern avui no s’aprovaria aquest decret”, ha reblat. Segons Rius la norma protegeix directors i docents perquè els projectes lingüístics de cada centre els aprovarà Educació.
Els altres partits que han pactat la llei encara no han definit la seva posició sobre el decret aprovat. Els Comuns volen esperar a veure el text del decret per veure si li donen suport quan arribi a la cambra per tal de ser validat. El PSC, que també desconeix el tex, ha considerat que el decret és una “improvisació” del Govern que esquivar la sentència.
Els entrebancs de la dreta per frenar l’aprovació de la nova llei
Dijous passat a la tarda Vox, Cs i PP van registrar la seva petició de dictamen sobre la nova llei al Parlament i la Mesa del Parlament es va reunir per admetre la sol·licitud i remetre-la directament al CGE. Aquella mateixa tarda es va designar com a ponent el conseller Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional, que va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).
L’opinió del CGE importa poc a alguns dels partits que ha demanat el dictamen. Així ho ha admès el portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, informa l’agència ACN. La petició respon a la voluntat de “posar traves a la presa de pèl” que per ells suposa la nova llei del català. En una entrevista a ‘Ràdio 4 i La 2’, Garriga ha afirma que és un òrgan que “no serveix per a res” però ha argumentat que l’utilitzen per “aturar” la manera de fer “trampa” amb les lleis.
5 
3 