El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament universitari, que estableix, entre altres aspectes, “un ús més ampli del castellà” en el sistema educatiu català, tal i com va reconèixer ahir el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). La nova llei, que arriba després d’un procés de negociacions polèmic, ha sortit endavant amb el suport del PSC, ERC, JxCat i Comuns i els vots en contra de Vox, Cs, PP i la CUP.

L’aprovació de la llei ha estat solemne i per això abans de la votació i després del debat ha intervingut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els presidents de la resta de grups parlamentaris. Aragonès ha dit que amb la llei “situem el català com a eix vertebrador del model lingüístic de l’escola catalana davant d’amenaces que hem tingut els darrers anys”. A més, ha afegit el president, “al costat del català hem de seguir treballant per un model educatiu de qualitat que garanteixi un bé que ha d’estar per sobre de les posicions polítiques, que és la cohesió social del país”. El líder del PSC, Salvador Illa, s’ha compromès a treballar “per eixamplar el suport a altres formacions” i ha reclamat que la llei no sigui “un punt d’arribada, sinó un punt de sortida” per més acords.

ERC convida la CUP a sumar-se al consens

La diputada d’ERC Mònica Palacín ha advertit que “contra totes les dilacions, fermesa; contra el filibusterisme, paciència i camí traçat per seguir en la defensa del bé comú”. La republicana ha celebrat que la llei s’aprovi per àmplia majoria i superi “el boicot que ha dilatat el calendari més del que voldríem”. “Avui, malgrat tot, tindrem llei i avui, després de dies de negociacions, ens hem de felicitar de l’esforç de tants, val la pena”, ha subratllat. Palacín ha assegurat que la defensa del model d’escola catalana “no va de partits, sinó de país”. Des d’ERC s’ha estès la mà a la CUP perquè se sumi al consens. “Convidem la CUP a sumar-s’hi, el decret llei pot ser una oportunitat per tornar-nos a trobar”, ha remarcat Palacín.

Un moment del debat al Parlament sobre la llei del català / EP

Per la seva banda, el diputat de JxCat Francesc Ten s’ha encarregat de defensar les mesures legislatives per fer front a la sentència del 25%. Ten ha dit que el text serveix per “afrontar l’ultimàtum” de la justícia, però també ha volgut posar en valor el decret del Govern. Els dos textos són eines “per preservar el model d’escola catalana davant d’ingerències de la justícia espanyola”. Ten ha dit que, a més, dona resposta a les “línies vermelles” que havia fixat JxCat.

Els juntaires celebren que amb la llei “el català continua sent llengua vehicular per llei, també continua sent llengua d’acollida i es garanteix la immersió lingüística”. Ten també ha considerat que els textos permeten que els equips directius estiguin protegits “davant l’amenaça de la justícia espanyola” i ha destacat que l’aprenentatge de llengües oficials es fixarà per “criteris pedagògics i en cap cas sota percentatges”.

El PSC creu que la llei ho té tot per satisfer també al PP

La diputada del PSC Esther Niubó, participant en l’elaboració de la llei, ha defensat la norma destacat el dictamen del CGE que reconeix que regula “un ús més ampli del castellà respecte previsions de les lleis anteriors”. També ha subratllat que “la novetat” és que la llei “recull explícitament l’ús curricular i educatiu” del castellà, “llengua d’aprenentatge si s’escau”. La socialista ha remarcat que “en cap cas busca confrontar el tribunal, sinó ajustar-se a una realitat”. Niubó ha lamentat, però el decret del Govern, i li ha retret que bandegi els percentatges i paràmetres numèrics quan, de fet, els projectes educatius s’organitzen amb hores, “que són paràmetres numèrics”. El PSC també ha lamentat que del decret hagi desaparegut “l’ús curricular del castellà”.

Els socialistes també s’han dirigit al PP i han qüestionat que als populars no els agradi la nova llei, que millora la situació del castellà a Catalunya. Niubó ha relacionat la posició del PP en aquest tema a la pressió de l’extrema dreta, que “condiciona” l’agenda dels populars.

Per la seva banda, la diputada dels Comuns Jèssica González ha defensat la llei perquè “demostra que la immersió lingüística compta amb consens pedagògic, social i també polític”. González ha dit que també s’envia “un missatge clar: no hi ha sentència arbitrària que desmunti el model que ens ha funcionat i funcionarà a les generacions d’avui i demà”. La diputada dels Comuns també ha demanat aparcar la confrontació i ha advertit que s’ha de deixar de moure “la barca” que ha permès arribara l’acord.

La CUP denuncia la nova llei i rebutja sumar-se al “consens”

La CUP ha mostrat el seu desacord amb la llei perquè “obre la porta a l’ús del castellà més enllà de l’aprenentatge de l’idioma”, ha dit el diputat Carles Riera. Els cupaires també han denunciat que la llei el que fa és “adequar la normativa catalana a la tesi principal del TSJC”, que no són els percentatges sinó l’ús vehicular del castellà. Amb la llei, ha dit Riera, el que fa és “traslladar el conflicte a les escoles”. Així mateix, els cupaires han rebutjat sumar-se al consens: “No es preocupin per ampliar el consens parlamentari amb la CUP, pel que s’han de preocupar és per pactar amb la comunitat educativa, que la tenen abandonada”.

Cs denuncia que la llei busca “el monolingüisme català forçós”

Carlos Carrizosa ha considerat durant el debat parlamentari que la llei és obra del “separatisme més radical i hispanòfob” i suposa “l’últim engany d’una crònica d’enganys, teixida pel separatisme”. Cs denuncia el “monolingüisme català forçós” perquès és “una traïció als pactes constitucionals”. Segons Carrizosa, en els darrers 40 anys s’ha anat excloent el castellà del sistema educatiu, relegant-la a la categoria de “assignatura estrangera” i ha denunciat que “l’hostilitat” que han patit “els pares que aixecaven al mà per queixar-se”. 

“Així hem arribat 40 anys després, amb una immersió que volen fossilitzada i gravada en marbre com si elmón no canviés”, ha dit Carrizosa. El líder de Cs ha dit que la llei culmina “dècades d’enganys” amb “una llei tramposa que vol continuar excloent el català i burlar les sentències de la justícia”. El partit taronja ha presentat una esmena a la totalitat, amb una norma alternativa que, segons Carrizosa, “és el primer intent seriós en 40 anys d’esmenar la traïció al pacte constitucional”.

Carrizosa he fet retrets al PSC i els Comuns perquè considera que l’acord a què han arribat amb ERC i Junts només es justifica pel seu interès en mantenir el poder a la Moncloa. Als arguments de Carrizosa també s’hi ha afegit el portaveu de l’extrema dreta. El diputat de Vox Joan Garriga també ha qualificat la nova llei de “tramposa” i que està pensada per no complir la sentència del 25%, un percentatge que consideren “ridícul”.

El líder del PP, Alejandro Fernández, ha associat la llei a “una obsessió malaltissa” en “convertir en intocable i sagrada una immersió lingüística que és una anomalia a tot el món”. Fernández ha afirmat que la immersió “no s’aplica en cap lloc del món on conflueixen dues o més llengües oficials”. Fernández ha remarcat que la “immersió pura és il·legal” en molts països que resolen la qüestió “amb dues línies educatives, com passa al País Basc i a la resta d’Europa, allò que vostès li diuen segregació”.

Fernández ha assegurat que a Catalunya es pretén fer “una substitució lingüística” perquè el castellà quedi reduït a “l’ús privat”. El polític popular ha advertit que el català és una llengua “identificada amb un projecte polític concret i es fa antipàtica”. Pel líder del PP català, la llengua catalana pateix un procés de “llatinització” en el sentit que es pot convertir en llengua administrativa i dels espais de poder, però “incapaç” de penetrar en els usos més populars.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Tècnic a juny 08, 2022 | 11:35
    Tècnic juny 08, 2022 | 11:35
    Algu sap perqué es posen les mans d'aquesta manera tan ridicula per ferse una foto?, quins assessor mes antics i carques que tenen, no es donen compte que fan el ridìcul?.
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a juny 08, 2022 | 14:36
      Pere Llimonera i Citronell juny 08, 2022 | 14:36
      Si 'Tècnic', Si que fan el ridícul i són carques; i és que tot s'impostura al Nacional Catalanisme separata de pàtries inventades...
  2. Icona del comentari de: Català a juny 08, 2022 | 11:37
    Català juny 08, 2022 | 11:37
    Un motiu més per a que, quan hi hagi eleccions, quedar-me a casa.
  3. Icona del comentari de: JordiP a juny 08, 2022 | 12:19
    JordiP juny 08, 2022 | 12:19
    Sembla mentida quina incomprensió tenen els cupaires del que és la lluita política a Catalunya. Podran estar d'acord o no amb els possibles resultats de l'aplicació d'aquesta llei (ningú dom endevinadors), però no cal ser bruixot per veure quemsi els dretans castellanoïdes voten NO el que cal és votar SÍ. Votar amb l'altre extrem de l'arc parlamentari s'acaba pagant. Los extremeños se tocan.
  4. Icona del comentari de: JordiP a juny 08, 2022 | 12:32
    JordiP juny 08, 2022 | 12:32
    No tinc ni idea de com modificarà la situació l'efecte de l'aplicació d'aquesta llei a la pràctica. Les carrega el diable. Però sí que veig molt i molt clar que el resultat dependrà de tots nosaltres, els catalafòns i els castellanòfons autènticament bilingües com jo, sense anar més lluny. Fa cinquanta anys, els "nous catalans" eren conscients que la llengua era una palanca que podia ajudar els seus fills a accedir a l'ascensor social. Tanmateix, un cop ascendits, s'han percatat que el català no ha estat gaire important per al seu ascens: potser els catalans som massa educats i condescendents. I l'han descartat: els seus fills ara no senten la necessitat d'emprar-lo al carrer. Ni tant sols en el cas de parelles mixtes: l'entorn en que esmou cadascú influeix molt, i Viladecans o Sabadell no són Vic ni Olot, per exemple. O li posem ganes i procurem estendre el català a totes les nostres activitats (suaument, però amb força) o aviat serà una llengua morta com l'ansotà o el panocho.
  5. Icona del comentari de: Català a l'escola i arreu a juny 08, 2022 | 14:22
    Català a l'escola i arreu juny 08, 2022 | 14:22
    No us perdonarem mai la vostra traïció. La llengua és sagrada i l'escola catalana n'haurà de ser un puntal. Per vosaltres la única cosa sagrada és la trona i el sobre de final de mes. ERC encara potser veurà compensats els vots catalans que perdrà pels vots espanyolistes que guanyi. JUNTS n'hi això: només us votaran els que aspiren a la menjadora
  6. Icona del comentari de: Sue Realisme a juny 08, 2022 | 14:44
    Sue Realisme juny 08, 2022 | 14:44
    Gràcies senyors d'ERC -españia republicana de catalluna- per haver blindat la imnersió. Gràcies a la resta per permetrer-los les gestes.
  7. Icona del comentari de: Maria a juny 08, 2022 | 15:01
    Maria juny 08, 2022 | 15:01
    ER I Junts s'han venut als espanyols. És evident que si una llei agrada i és tolerat pels partits del 155 com el PSOE i Comuns i totes les organitzacions de defensa de la llengua hi estan en contra: no és una bona llei pel Catalá. Els partits del govern s'han cagat a les calces i han venut el català per tal de preservar les seves cadires. Per tenir un govern com aquests no cal votar-los mai més.
  8. Icona del comentari de: Que quedi clar a juny 08, 2022 | 16:18
    Que quedi clar juny 08, 2022 | 16:18
    Els que cremaven esglésies parlaven castellà. Els que avui ens torturen, ens foten bombes a casa i 155s, també. Sabem què esteu fent, colla de botiflers instal•lats a la Generalitat155, i també sabem el que farem els catalans amb vosaltres.
  9. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a juny 08, 2022 | 17:10
    Pere Llimonera i Citronell juny 08, 2022 | 17:10
    Para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. reyno bizarro de Ejpaña
  10. Icona del comentari de: Català a l'escola i a tot arreu a juny 08, 2022 | 20:03
    Català a l'escola i a tot arreu juny 08, 2022 | 20:03
    El col·laboracionisme de Vichy difícilment pot caure més baix conxorxant i aprovant una llei per acabar de castellanitzar l'escola catalana. D'ací endavant, els mestres i professors podran fer les classes en llengua colonial que els roti. Molts ja ho feien, totalment o en part, la diferència és que, si abans ho feien violant la llei catalana, aprofitant que ningú ho controlava, ara ho faran emparats per la nova llei.

Nou comentari

Comparteix