Si el PSOE vol aprofitar la seva “remuntada” per intentar tornar a governar hauria de passar per alguna mena de suport de Junts per a una eventual investidura de Pedro Sánchez. El PP ha guanyat al conjunt de l’Estat espanyol i l’independentisme ha caigut de 23 diputats a 14 al Congrés. Però el PSC ha arrasat a Catalunya i aquesta és sempre una de les claus dels bons resultats del PSOE. En aquest cas, bons perquè els socialistes han obtingut 122 escons, dos més que el novembre del 2019 i han quedat per sobre del que vaticinaven les enquestes, inclòs el sondeig a peu d’urna de la jornada electoral.
Tal com queda l’aritmètica parlamentària, el PP és el guanyador, però ni amb Vox i UPN arriba la majoria absoluta: es queden a 170 diputats, clarament per sota dels 176 de la majoria. En aquest context, Sánchez té assegurats els vots del PSOE i Sumar i podria negociar el sí del PNB i el BNG –que ja li van donar en l’última investidura– i, potser, afegir-hi ERC i Bildu, que van permetre la investidura amb la seva abstenció. Però encara li faltarien quatre diputats. Aquí és on podria entrar Junts, que en té set: en una segona votació, n’hi hauria prou amb la seva abstenció per investir Sánchez. Això implica, per tant, que el partit de Carles Puigdemont, l’enemic número u de l’unionisme, tindrà la clau per decidir si negocia amb el PSOE –si és que els socialistes volen intentar aquesta via– o bé força que hi hagi una repetició de les eleccions.
De fet, ERC, que ha assumit els mals resultats d’aquest 23 de juliol, en què ha perdut 6 dels 13 diputats que tenia al Congrés, i ja ha invocat una eventual unitat estratègica amb Junts per pactar “el preu” que se li ha de posar al PSOE. Sempre pensant a aturar la dreta del PP i Vox “Catalunya o Vox”, ha dit el cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián. Però Junts, de moment, no ha emès cap senyal que pugui fer pensar que pensa plantejar-se fer aquest pas. Ans al contrari. La seva cap de llista, Míriam Nogueras, que ha perdut només un diputat mentre ERC en perdia 6 i la CUP els dos que tenia, ha sigut l’única representant de l’independentisme que ha sortit somrient aquest diumenge a la nit, al final de l’escrutini. No ha fet el sorpasso a ERC, però hi ha empatat en escons. Encara que l’empat sigui triple, perquè també hi ha Sumar amb el mateix nombre de diputats per Catalunya. Encara que la plataforma de Yolanda Díaz hagi quedat per davant en vots. I encara que ERC també hagi superat Junts en vots, cosa que ha destacat Rufián, aferrant-se al fet de ser la força més votada del sobiranisme.
Amb aquestes dades a les mans, Nogueras ha sortit a reafirmar el seu missatge de la campanya electoral, durant la qual ha insistit que el seu partit ni investirà cap president espanyol que no reconegui el dret a l’autodeterminació de Catalunya. “Nosaltres no farem president Pedro Sánchez a cambio de nada“, ha dit, pronunciant en castellà la segona part de la frase. “La nostra prioritat és Catalunya, no la governabilitat d’Espanya. Perquè tenim memòria i Pedro Sánchez té molts deures amb Catalunya. Una abraçada a Xavier Trias, a qui el PSOE va impedir ser alcalde pactant amb la dreta”, ha subratllat. I després ha pronunciat el nom clau: “Una forta abraçada al president legítim, Carles Puigdemont”.
Aquest comentari de Nogueras no ha sigut una mostra d’afecte, sinó un missatge polític. De la mateixa manera que el president a l’exili va apostar per la candidatura de la diputada enfront de l’anunci de l’exconseller Jaume Giró de presentar-se a les primàries. L’eix Puigdemont-Turull-Nogueras ha vertebrat la campanya i tot indica que continuarà decidint sobre el que ha de fer el partit, encara que hi hagi discrepàncies internes.
Santiago Abascal ja adverteix dels perills del ‘puigdemontismo’
De fet, fins i tot el líder de Vox, Santiago Abascal, ha verbalitzat que ara tot depèn de Puigdemont. Per ser exactes, ha parlat de “puigdemonismo“, com a advertiment del perill que veu en l’horitzó. Per al líder ultra, la raó dels seus mals resultats –ha perdut 19 dels 52 diputats que va aconseguir el 10-N del 2019– són “les enquestes clarament manipulades” que s’han difós durant la campanya, que han “desmobilitzat” el que ell anomena “l’alternativa”, que és com es refereix al seu partit d’extrema dreta. En el seu discurs, molt agressiu amb el PP, ha acusat la formació d’Alberto Rodríguez Feijóo de “blanquejar el PSOE” –per no haver votat a favor de les seves mocions de censura– i de “demonitzar l’alternativa” i “desmobilitzar” i esquivar debats, en referència a l’absència del líder del PP en el de dijous a TVE.
Per descomptat, ni Pedro Sánchez ni Feijóo han esmentat en absolut ni Junts ni cap altre partit en els seus parlaments. Però mentre Sánchez feia un discurs més ideològic i centrat a presentar com una victòria el fet d’haver millorat els resultats que li atorgaven les enquestes, Feijóo s’ha dedicat a reclamar el seu dret a intentar formar govern. “La nostra obligació és que no s’obri un període d’incertesa. El meu deure com a guanyador de les eleccions és obrir el diàleg per governar d’acord amb els resultats electorals. Els espanyols han volgut que el PP obtingui la victòria. Per tant, em faig càrrec d’obrir el diàleg, i demano que ningú tingui la temptació de tornar a bloquejar Espanya”, ha sentenciat com a advertiment.
16 
2 