Cristina de Borbó ha nascut en una de les famílies més riques d’Espanya i, evidentment, no sap què és això de no arribar a final de mes. Amb un dret de naixement que fa bullir la sang de molts, la infanta espanyola ha gaudit d’una autèntica vidassa sense haver de preocupar-se per res. Ara bé, la periodista catalana Pilar Eyre s’ha assabentat que, en un moment molt fosc de la seva vida, sí que va experimentar uns problemes econòmics que van forçar-la a demanar diners al pare.
Les finances de la germana de Felip de Borbó van resultar greument afectades quan el seu marit va entrar a presó. Iñaki Urdangarin va haver de pagar pels negocis tèrbols que havia fet i aquest empresonament va perjudicar la dona també al compte corrent. Eyre ho explica en un vídeo al seu canal de Youtube amb tota mena de detall: “Cristina va enfrontar-se a un dels seus moments més difícils quan va assumir que les necessitats econòmiques no feien més que augmentar mentre el marit estava a presó”. Afortunada ella va aprofitar que Joan Carles ha fet una bona caixa i li hauria demanat ajuda: “Cristina va acabar demanant ajuda al seu pare perquè només ell podia alleugerir aquesta pressió”.
El pitjor moment en l’economia de Cristina de Borbó
La periodista assegura que Cristina va quedar “molt malament econòmicament” i no va dubtar a fer una trucada que va salvar-la. En aquesta conversa, li hauria dit que amb el seu sou de La Caixa -que no deu ser baix, precisament- no podia pagar els estudis als quatre fills, els advocats de l’Iñaki i les “moltíssimes despeses” que tenien a Ginebra.
I què va fer Joan Carles? Sembla que no li va donar un xeic, sinó que va trucar un bon amic per demanar-li que contractés Cristina en la fundació d’un banc en el que treballava: “Li va proporcionar una altra feina a través d’un amic amb el qui havia anat a l’escola”. Que el pare li aconseguís feina a la Fundació Aga Khan va suposar una injecció econòmica fortíssima que va permetre-li continuar amb l’altíssim nivell de vida que tenien, vivint en la millor zona de Ginebra i amb els nens al cor més car de la ciutat. Perquè adaptar-se a la seva situació i baixar el nivell de vida com faria qualsevol persona normal? No, no estava en els seus plans.
I la cosa és que el seu marit no va agrair-li gaire que se sacrifiqués, que continués amb ell en l’empresonament i que tingués dues feines alhora per mantenir la família mentre ell estava empresonat… tenint en compte que va acabar enganyant-la amb una companya de feina tan bon punt va sortir de la cel·la.
