Marc Giró no n’ha tingut prou i ha tornat a embolicar la troca quan ha parlat sobre l’ús del català des del seu programa de RAC1. Després de tota la polèmica que van generar les declaracions de Brigitte Vasallo a Vostè primer -que ha derivat en la presentació recent d’una denúncia adrministrativa per part d’Acció Cassandra-, aquest dimecres, el presentador ha ficat el dit a la ferida una altra vegada. Ho ha fet en el mateix escenari i amb la sorna que el caracteritza, quan ha animat els seus col·laboradors a parlar d’aquest tema: “Esteu en el lloc perfecte per parlar de llengua catalana, aquest és un tema que em xifla i ara feia dies que no en parlàvem”.
Estaven comentant la visita del Papa Lleó XIV a Barcelona i tota la polèmica que ha generat que parli -o que no ho faci- en català. El primer a voler dir la seva ha estat Pol Guasch, en un fragment clarament irònic en què justificava per què considera que el Papa no hauria de fer servir la nostra llengua. El resum? Que troba que no té sentit que se l’obligui a fer-ho quan ens trobem en una ciutat que menysprea el català en el seu dia a dia: “No hem de demanar ni exigir que el santíssim Papa parli català. I us preguntareu com ha de beneir la torre de Jesucrist en castellà, ja que sona una mica a heretgia”.
“Si és la figura de Jesús a la terra, doncs hauria de fer el que ell consideri perquè per alguna cosa és Papa. A més a més, si no exigim que parlin català els metges, si no demanem poder parlar català a Correus o demanar un cafè en català en aquesta ciutat… doncs, aleshores, per què hem de demanar a un Papa que parli català?“, ha afegit. El col·laborador creu que no correspon demanar-li al Papa que parli català si ens trobem en una ciutat on “no podem viure en català”: “Si el nostre pa de cada dia al Vivari no està beneït en català, doncs no cal que ho estigui tampoc la Torre de Jesucrist”.
Què ha dit Marc Giró sobre el tema del català?
Marc Giró ha respost a aquest discurs, és clar. Ell està d’acord amb què el Papa no hauria de parlar català en la visita a Barcelona, ja que trobaria millor que parli “en llatí“: “Ha d’haver-hi una reactivació d’una llengua culta com el llatí, així els nostres companys traductors es guanyarien la vida d’una manera digna i crec que és una idea boníssima. Ni català ni castellà, en llatí i tornar a l’origen”. La conversa completa es pot sentir a la pàgina web del programa, a partir del minut 16:45.
El presentador assegura que està “a favor de parlar català a Catalunya” i insisteix que recomana que es parli “sempre” en català. Ara bé, aquí l’ha fet grossa: “El que passa és que no ens passa res si ens responen en castellà“. I com ho justifica. Tot dient que ens trobem en un “procés” de “trobada de noves fórmules”: “Vull que la gent parli en català i ajudaré en tot el que pugui a què els altres ens estimin en català, però a mi no em passa res si vaig a Correus, al Vivari o a qualsevol lloc i em responen en castellà perquè com que tinc una mica d’imaginació, doncs m’imagino quina és la circumstància d’aquella persona”.
I és que diu que, sempre que li responen en castellà, comença a preguntar-se per què ho fa aquella persona: “Potser és una persona que fa 40 anys que viu aquí i no vol parlar català, doncs el respectaré. Ara bé, jo continuaré parlant-li en català. Si ell no ho vol fer, doncs ja s’ho farà… però em sembla una pena perquè haurà passat per aquest món sense llegir Mercè Rodoreda o Tirant lo Blanch en català”. Una altra opció, que sigui una persona que acabi d’arribar a Catalunya: “S’ha de tenir paciència, que a vegades els veus col·lapsats mentre tothom els hi fa la comanda en català. Al cap d’un parell de mesos, els veus que ja saben servir perfectament en català”.
I, en aquesta intervenció, ha aprofitat per enviar un dard a aquells que defensen el català amb contundència: “Ara hi ha la moda aquesta de dir que només parlaràs català, que s’ha acabat el bròquil i que anirem a les armes o que es fotin. Doncs miri, no, hi ha molts catalans que no ho farem“. La clatellada ha estat sonora cap al Toni Soler arran d’una contraportada que ha fet: “Aquí apunta que, possiblement, el que no pot ser és que la defensa del català acabi sent una eina en mans xenòfobes. A bones hores. Això és el que sempre hem defensat aquí, Toni, benvinguda”.
