Els resultats de la consulta dels sindicats USTEC, CGT i Intersindical ha avalat l’aposta de les organitzacions, que després de les aturades del març avisaven que arriba un tercer trimestre mogut. Sis de cada deu docents que hi han participat han demanat “fórmules que intensifiquin el conflicte” i que vagin “més enllà” del plantejament de les vagues passades, segons han detallat totes tres formacions en un comunicat conjunt. Prop de 30.000 mestres –el 90% dels enquestats– s’han compromès a seguir “amb força” la vaga, segons els primers resultats –encara no complets– detallats pels sindicats, que es reuniran aquest dimecres per concretar la proposta.
La consulta arriba després de dues trobades fallides amb del departament; una primera conjunta, encara amb el conseller de la presidència, Albert Dalmau, al capdavant de les negociacions, i una segona de la USTEC amb Esther Niubó, reincorporada a Educació després de superar un càncer. En totes dues reunions, el Govern ha demanat als sindicats crítics retornar a la mesa sectorial, l’espai de trobada ordinari, i ha limitat les converses “al desplegament de l’acord”. Es pot parlar de l’execució, però en cap cas d’una nova oferta salarial. Els sindicats concreten ara que “una majoria clara” de docents els ha donat “un mandat clar” a favor “de noves jornades de vaga”.
Els col·lectius no descarten la vaga indefinida, si bé hi ha altres opcions sobre la taula, com una aposta limitada al maig que superi la setmana d’aturades del març. En aquest sentit, les dades de la consulta són recents i els referents sindicals, encara pendents d’analitzar-les amb detall, s’han privat de fer possibles projeccions. “Era un resultat esperable, perquè així s’estava parlant a les assemblees, però no tots els sindicats eren partidaris d’escalar el conflicte”, reflexiona Mart Martorell, de la Intersindical, en conversa amb El Món. Des de la USTEC, Iolanda Segura també admet que s’esperaven que el col·lectiu apostés per continuar el conflicte, però es mostra sorpresa amb la participació. “En la consulta prèvia a les aturades del març van participar 6.000 persones, ara més de 31.000”, recorda.
La consulta, promoguda per tres dels quatre sindicats crítics amb l’acord, no ha comptat amb el suport de Professors de Secundària (Asepc), l’organització referent dels centres públics de secundària. El sindicat ha posat en dubte la necessitat de preguntar el conjunt de la comunitat educativa, al·legant que aquest pas pot aflorar disparitat d’opinions. “El nostre objectiu és tenir màxim impacte amb mínim cost possible”, argumentaven la setmana passada. L’Aspec aposta per mantenir viu el conflicte amb un model similar al del març, si bé manté el compromís per la protesta unitària i dona per fet que s’arribarà a un acord entre organitzacions.
El retorn de Niubó no canvia res
La consulta coincideix amb el retorn la consellera d’Educació, Esther Niubó, al capdavant del departament, després de dos mesos de baixa per un càncer. Però el canvi de lideratges no ha mogut el tauler de joc. Niubó insisteix que l’acord amb UGT i CCOO –que tenen només un 23% de representació entre els coents de l’escola pública– és “el millor possible” i rebaixa les converses a l’ordre del dia de la mesa sectorial. Els sindicats majoritaris han tornat a rebutjar l’oferiment. “Mentre el Departament continua enrocat, sí que ens ha convocat a una mesa ordinària per tractar qüestions de funcionament ordinari, com si no hagués passat res. Considerem aquest fet de nou un menyspreu cap a tots els docents i cap a les més de 100.000 persones que el dia 20 de març van mostrar al carrer el seu rebuig a l’acord arribat amb CCOO i UGT i que van demanar reobrir la negociació amb la majoria de la representació sindical”, han detallat.
“L’intent de tancar en fals aquest conflicte laboral ha fracassat”, mantenen les quatre formacions que alimenten la vaga. “Exigim al Govern que escolti la veu del col·lectiu docent i s’obri un nou marc de negociació amb les organitzacions que no hem secundat el pacte”, han reiterat aquesta setmana, exigint tenir per avançat una nova proposta salarial del departament per seure a negociar.
Les pròximes protestes centren un catàleg d’accions que s’ha intensificat les darreres setmanes. També guanya força l’opció d’abolir les colònies el curs vinent o una dimissió massiva dels directors, contrariats per la reducció de les places perfilades –llocs de treball que requereixen uns requisits de capacitació específics i que escullen les mateixes direccions– que fixa l’acord signat amb la UGT i CCOO. Les assemblees de docents –independents dels sindicats– també han plantejat altres accions que impliquen directament els infants, com un dia setmanal vestint de dol o deixar de fer graduacions i festes fora de l’horari escolar.
Primer increment salarial al maig
Mentrestant, el departament i els sindicats UGT i CCOO han confirmat que el col·lectiu rebrà al maig una paga extra d’uns 800 euros, coincidint molt probablement amb noves jornades de protesta. Es tracta d’un increment del 8,5% del complement específic, que paga íntegrament la Generalitat. L’any vinent, aquest augment serà del 9% i els dos anys següents del 6,25%. De cara al 2029, els docents cobraran un 30% més d’aquest extra autonòmic, cosa que equival a uns 3.000 euros anuals.
“Calia actualitzar i revisar aquest concepte retributiu i adaptar-lo a les noves circumstàncies del col·lectiu docent català”, ha apuntat Lorena Martínez, de la UGT. D’altra banda, els sindicats que promouen les protestes, que veuen l’increment “insuficient”, defensen que podria “haver estat superior” si aquests dos sindicats no haguessin tancat un acord pel seu compte.
Les pròximes jornades de vaga completaran una triple protesta que va començar amb una aturada unitària el febrer i ha continuat amb una jornada d’aturades territorialitzades al març. El trencament sindical que va provocar l’acord del Govern amb la UGT i CCOO, just entre les dues últimes vagues, no ha frenat l’onada de protestes. De fet, la manifestació del març va superar els registres de l’anterior, segons les dades tant dels sindicats com de la Guàrdia Urbana. El Departament va fixar el seguiment de la darrera aturada en un 44% de participació, tres punts més que el passat 11 de febrer. Els sindicats eleven la xifra a un 85%.
