Cop de força de la majoria progressista del Tribunal Constitucional. Aquest matí, l’alta magistratura ha decidit tombar el recurs del Partit Popular contra la llei de l’avortament de l’época del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de l’any 2010. Una decisió, però que no amaga la divisió ideològica del tribunal. El ponent de la sentència, Enrique Arnaldo, que es deliberava en el plenari d’avui s’ha quedat més sol que la una sense el suport del que s’anomena el “col·legi dels magistrats” que han apostat per desestimar el recurs dels populars.
Davant la negativa del magistrat Arnaldo de redactar una nova resolució en aquest cas desestimatòria, atenent els criteris de la majoria dels seus companys de toga, el president del Tribunal Constitucional l’ha apartat. Així que, segons ha informat el mateix tribunal, Cándido Conde-Pumpido ha nomenat la recent vicepresidenta, Immaculada Montalbán per que escrigui una nova resolució que desestimi el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP.
Un article, la clau
Segons detallen fonts del Tribunal, la clau de volta de tot plegat ha estat l’article 17 de la llei Orgànica 2/2010 de 3 de març de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Un article que establia que la manera d’informar a la dona a través d’un sobre tancat no deixa clar el seu consentiment. Ara bé, la resta de la llei quedava idèntica. Ara bé, els set magistrats progressistes volien un aval al text legislatiu sense embuts ni traves, d’aquí el canvi de ponent a la recerca d’una confirmació de la llei que feia gairebé 13 anys que esperava la resolució del recurs.
En total, el recurs que va ser coordinat per l’exministre de Defensa Federico Trillo, impugnava un total de 8 articles. Entre aquests preceptes s’hi comptava el que establia la possibilitat d’avortar les 14 primeres setmanes d’embaràs per decisió de la mare. Una impugnació que argumentaven amb la doctrina del mateix Tribunal Constitucional que demanava ponderar els drets del que ha de néixer (nasciturus) i els de la mare. El PP entenia que el fetus quedava absolutament desprotegit. Els populars també impugnaven l’avortament entre les menors i majors de 16 anys sense el consentiment dels pares; els límits a l’objecció de consciència del personal sanitari i l’ensenyament reglat de salut sexual des d’una perspectiva de gènere.
Més informació en breu
