El Tribunal Constitucional ja fa temps que ha perdut la unanimitat en qüestions referents al Procés sobiranista. Però el plenari de l’alta magistratura previst per al proper 15 de novembre pot emfatitzar encara més aquesta divisió interna entre magistrats. El motiu és el primer debat sobre les recusacions presentades pel president i els consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, contra dos magistrats. En concret, són dos incidents de recusació –un de signat conjuntament per Puigdemont i Comín i l’altre de Clara Ponsatí– que tindran dos ponents diametralment oposats, cosa que amb tota seguretat evidenciarà, negre sobre blanc, les diferents postures dels magistrats sobre el Procés.
Les recusacions són contra els magistrats Antonio Narváez i Enrique Arnaldo, un per les seves declaracions contra l’independentisme i l’altre per la seva proximitat amb el PP. Ara bé, la recusació de Ponsatí tindrà com a ponent Ramon Sáez Valcárcel, un magistrat progressista que ha signat diversos vots particulars en les resolucions contràries al Procés dels seus companys. Pel que fa la recusació de Puigdemont i de Comín, la ponent serà Concepción Espejel, la magistrada de l’Audiència Nacional que va signar l’únic vot particular contra l’absolució del major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior de l’1-O. Una absolució que firmava, justament, Sáez Valcárcel. Espejel també va ser recusada per la majoria de presos polítics que han portat la seva causa al Constitucional.
Joc de recusacions
Aquests dos incidents poden constatar les diferències de pensament i d’interpretació constitucional sobre els postulats independentistes. Per una banda, Sáez Valcárcel és un magistrat que, quan formava part de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, va apuntar l’existència d’una causa general contra l’independentisme en els recursos sobre la presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Ja al TC, Valcárcel s’ha unit als dos magistrats que escriuen la majoria de vots particulars, Juan Antonio Xiol Rius i Maria Luisa Balaguer, i que fins i tot han criticat la duresa de la sentència del Procés.
Per altra banda, Espejel serà la ponent dels incidents de Puigdemont i de Comín. Espejel es va enfrontar a Valcátcel per la sentència contra la cúpula d’Interior. Les seves resolucions han estat molt dures amb l’independentisme. Quan era magistrada a l’Audiència Nacional va ser apartada de totes les causes relacionades amb la corrupció del PP perquè els seus mateixos companys li veien massa proximitat amb el partit de Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal. De fet, en l’àmbit judicial i polític era coneguda amb el sobrenom de Cospejel, per la seva bona relació amb l’aeslhores secretària general del PP. Espejel va ser recusada per tots els presos polítics però no se’n van sortir. La magistratura va rebutjar tots els incidents el desembre de 2021. Fins ara s’ha apartat en alguna resolució a Cándido Conde Pumpido, el més especialitzat en matèria penal, i Antonio Narváez, per les seves declaracions on qualifica de “cop d’Estat” el Procés.
Duel jurídic
Espejel i Sáez Valcárcel hauran d’exposar les seves posicions a la resta de magistrats del TC el proper 15 de novembre. Les posicions dels ponents poden fer saltar guspires en un cas sobre els límits de la incidència de les opinions dels magistrats sobre l’independentisme en els processos dels presos polítics o els exiliats. Un veritable duel jurídic on es podrà constatar la distància ideològica i interpretativa del triumvirat progressista contra la resta de membres del Tribunal Constitucional. La contraposició de les seves opinions poden generar dues resolucions absolutament discordants o, en el millor dels casos, heterogènies, que podrien curtcircuitar els procediments. Fins i tot, alguna font del Constitucional apunta que es podria arribar a canviar el lloc de ponent que ostenta Sáez Valcárcel, a la vista que la majoria apostaria per la visió contrària del seu parer. Com a mínim, la tensió està servida.
El plenari del proper dimarts tindrà com a protagonista indiscutible Catalunya. A més dels dos incidents de recusació, l’alta magistratura tindrà una primera deliberació de cara a la sentència en un recurs d’empara de Puigdemont i Comín contra la resolució de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem sobre la validesa del seu nomenament com a eurodiputats. Un recurs contra la Junta Electoral Central que els obligava a acatar la Constitució. El tribunal també farà una primera anàlisi del recurs presentat per Aigües Ter Llobregat contra la Generalitat de Catalunya i dos recursos d’empara de dos casos de violència domèstica, un Reus i un altre a Barcelona.
4 