El fiscal del judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha demanat penes per desobediència greu. Multes de fins a 30.000 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació per als quatre encausats és la seva petició. Però el representant del ministeri públic ha anat més enllà i ha titllat de “casta” els diputats catalans que reivindiquen la inviolabilitat parlamentària per defensar la tramitació d’iniciatives parlamentàries.
Les defenses no s’han arronsat i han reclamat la lliure absolució dels seus clients. L’advocat de Torrent, Andreu Van den Eynde, ha recordat al ministeri públic que no poden ser “casta” perquè els han votat els ciutadans. Per la seva banda, Jordi Pina, lletrat de l’exsecretari primer de la cambra Eusebi Campdepadrós, ha asseverat que l’única intenció del Tribunal Constitucional és ficar la “por” al cos dels seus clients, als quals s’aplica el “dret penal polític”. L’advocada d’Adriana Delgado, Olga Arderiu, ha insistit que una sentència condemnatòria faria saltar pels aires la separació de poders. Tots els acusats presents han fet ús del seu dret al torn de la darrera paraula, i el president del tribunal ha demanat paciència per saber la sentència. “És complicada”, ha assenyalat.
“La casta” que veu el fiscal en els polítics del Parlament
“Quan aquí s’al·lega o s’intenta exculpar la conducta invocant la inviolabilitat parlamentària, el que en realitat s’està propugnant no és inviolabilitat parlamentària, sinó el principi d’impunitat, és a dir, els acusats pretenen que estan per sobre del compliment de l’ordenament constitucional i de les resolucions dels tribunals com si fossin una mena de casta situada per sobre dels ciutadans“, ha sostingut el fiscal en el seu informe final.
Unes paraules que han fet saltar com una molla els advocats de la defensa. Van den Eynde ha disparat directament i li ha recordat al fiscal que no poden ser casta perquè “els han votat els ciutadans de Catalunya”. Pina ha al·legat que és un cas de manual de “dret penal polític”. A partir d’aquí, han assenyalat la desproporció d’obrir un procés penal i de les penes sol·licitades. “Es vol la mort política i civil amb inhabilitacions tan extenses que fins i tot prohibeixen donar classes a la universitat, anul·lant una opció política”, ha arguït. Pina ha volgut fer èmfasi en el fet que els tribunals volen generar por i intentar emetre un avís a navegants per a l’independentisme institucional.
El ‘Pepito Grillo’ de Costa i la raó
Tots els advocats han carregat contra l’atac del fiscal a la inviolabilitat al·legada. Fins i tot, ho han fet amb un punt d’ironia. Així, Van den Eynde ha aprofitat el fenomen Costa per fer el seu al·legat. “És pesat, és el Pepito Grillo d’aquest procés, és molt pesat però té tota la raó, tota!”, ha exclamat. Arderiu ha insistit que aquest procés esberla el principi de la separació de poders.
El fiscal també havia argumentat que no existeix “error de prohibició” en la decisió d’admetre les dues resolucions perquè sabien que existia una prohibició del Tribunal Constitucional. Un fet que han negat de manera rodona les defenses, que han apuntat que el cas acabarà davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, per vulneració del dret a la llibertat d’expressió i de la separació de poders. De fet, han recordat que ni els lletrats del Parlament van tenir dubtes de poder debatre dos textos sobre la monarquia i sobre l’autogovern.
Les opinions dels informes finals de les defenses han coincidit amb l’ús del torn de darrera paraula dels tres assistents al judici. Tots han mostrat la preocupació pel perill que suposa pel parlamentarisme un procés d’aquestes característiques. El president del tribunal i ponent, Carlos Mir, ha deixat el judici per vist per a sentència però ha advertit a les parts que la resolució “no sortirà en dos dies, perquè és complicada”.
19 
2 