Comença aquest dimecres un nou judici a la llibertat del pensament, als drets polítics dels ciutadans independentistes, a les llibertats d’opinió i expressió. Es tracta del judici contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Seuran al banc dels acusats Torrent, l’exvicepresident de la cambra Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós, de Junts, i Adriana Delgado, d’ERC. Quatre independentistes, tant d’ERC com de Junts, processats per desobediència greu arran de les acusacions coordinades del ministeri fiscal i la formació ultradretana Vox. El motiu permetre el debat de dues resolucions sobre el dret a l’autodeterminació i la monarquia.
Serà ja el cinquè judici a responsables institucionals de la cambra. De moment, s’han assegut al banc dels acusats, i han estat condemnats, l’expresidenta Carme Forcadell, al Tribunal Suprem; els membres de Junts pel Sí amb ella de presidenta, davant el TSJC; el comú Joan Josep Nuet –al Suprem– i el cupaire Pau Juvillà –al TSJC. Ara bé, al judici no s’hi arriba de la mateixa manera, ni de bon tros. Si una paraula descriu la instrucció i l’obertura del judici oral que comença ara és “entrebanc”. Recusacions acceptades, amb intervenció fins i tot del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; detenció de Costa, querelles per no donar curs a recursos habeas corpus o, fins i tot, una surrealista maniobra de designar un advocat d’ofici ad cautelam per a Costa han estat només alguns dels ingredients. El darrer episodi ha sigut un escrit de Costa reclamant que el ministeri fiscal investigui la praxi del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, obligat a apartar-se del cas per manca d’imparcialitat.
Inhabilitacions i multes
L’acusació principal és de la fiscalia, amb el suport de Vox. De fet, sinó hagués estat per la pressió de l’advocat dels ultradretans, Juan Cremades, de ben segur que Costa no hauria estat detingut a les portes de casa seva quan es dirigia a treballar per ser presentat davant la jutgessa instructora, aleshores Maria Eugènia Alegret. Per cert, una decisió que ara investiga -curiosament- el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, el mateix que va instruir la causa contra els presos polítics. És una de les moltes derivades d’una instrucció llarga i amb un caire molt polític.
Així, el ministeri públic demana una condemna per desobediència greu al president Torrent, el vicepresident Josep Costa i l’exsecretari primer. La pena, un any i 8 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. Pel que fa la secretària tercera, Adriana Delgado, la fiscalia vol una condemna de 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. L’acusació pública sosté que van cometre un delicte de desobediència greu per permetre el debat i votació de dues propostes de resolució de reprovació a la corona espanyola i sobre el reconeixement del dret a l’autodeterminació.
Les recusacions, un judici paral·lel
Els quatre acusats presenten defenses diferents però complementàries. És a dir, cadascuna fa especial esment als drets que s’haurien vist vulnerats. De fet, hi ha una mena de coordinació entre Andreu Van den Eynde, lletrat de Torrent; Jordi Pina, lletrat de Campdepadrós; Olga Arderiu, de Delgado, i Costa, que exerceix l’autodefensa. Tots demanen la lliure absolució al·legant el dret a la llibertat d’expressió, les funcions bàsiques d’un parlament i els drets polítics associats a la immunitat parlamentària.
Però més enllà de la defensa fàctica, amb un caràcter plenament polític, el judici ha agafat un caire de desafiament. D’entrada, han entrat en joc les recusacions de manera directa, important i fonamental. Cal recordar que els mateixos companys de toga van fer apartar tot un tòtem de la judicatura espanyola, el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. La sala d’apel·lacions va entendre que estava contaminat per ser imparcial en haver abandonat un acte al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona quan l’aleshores president de la cambra catalana, Roger Torrent, criticava l’existència de presos polítics. De retruc, va rebre un altre magistrat, Carles Ramos, que també va ser apartat.
Això va provocar no només que costés molt trobar altres jutges per completar el tribunal, sinó que es recusés la forma de triar-los i es presentessin dos recursos més al Consell General del Poder Judicial per aturar la nova composició. Finalment, dijous passat el president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va sortir al rescat i va tancar el debat. O això creia, perquè Costa -que ha fet de taba que pica el cavall- ha presentat un nou escrit demanant l’execució forçosa de la recusació de Barrientos. A més, ha demanat al ministeri fiscal que investigui si Barrientos podria haver incorregut en algun delicte.
Un judici de tres dies
El judici s’encetarà aquest dimecres amb els qüestions prèvies i amb la sorpresa de la defensa de Costa. Un fet que ha tingut titular a part. El TSJC, preveient que Costa no assistiria al judici, va maniobrar nomenant un advocat d’ofici per si de cas. Un fet que va sollevar gran part dels col·legiats de Barcelona, que ho veien una mesura il·legal. Finalment, el TSJC va recular. El tribunal el presidirà Carlos Mir, que també en serà el ponent, i Marta Pesqueira, -especialista en dret civil i una jutgessa que va posar en problemes al Barça per les retransmissions de futbol de Mediapro- i Francisco Segura, expresident de l’Audiència de Lleida. Són els dos únics magistrats que no estaven contaminats per poder participar en el tribunal, tot i que ara, amb el darrer recurs de Costa també es podrien invalidar perquè la proposta té l’origen en un magistrat que ja ha estat apartat com és Barrientos.
Els fiscals José Joaquin Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol Ribera són els encarregats de convèncer el tribunal de la culpabilitat dels quatre acusats, amb el suport de l’advocat de Vox. Per això incorporen com a prova les testificals de diputats com Joan Garcia, de Ciutadans, l’històric David Pérez, del PSC, i lletrats i exsecretaris general del Parlament com ara Xavier Muro, Joan Ridao, Antoni Bayona o Elisabet Riambau. El darrer dia serà per als interrogatoris als acusats i els informes finals.
Doctrina Forcadell
De fet, el guió ja està escrit, seguint l’estela del judici a la Mesa de Forcadell, que encara està pendent del recurs de cassació davant el Suprem. De fet, la interlocutòria d’obertura del judici oral deixava clar que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Tot i admetre, la instructora Alegret, que la Mesa no ha de verificar que totes les iniciatives parlamentàries siguin constitucionals, sí que ho pot fer amb les que són clarament inconstitucionals, més encara quan són sobre qüestions que el TC ja ha tractat. Al capdavall, el TSJC ha aplicat la doctrina Forcadell. És a dir, fan servir la definició i el marc que estableixen en el cas de l’expresidenta del Parlament el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional sobre la inviolabilitat parlamentària: de fet, sobre els mecanismes per limitar aquesta inviolabilitat.
De nou, el debat girarà a l’entorn de la inviolabilitat parlamentària i els seus límits. Fins ara el parer de la justícia espanyola, és que la llibertat dels diputats s’ha d’interpretar tenint present que el Parlament de Catalunya és un “òrgan que forma part de la Generalitat (art. 2.2 de l’EAC)” i com a tal “està obligat a exercir els seus poders d’acord amb allò establert a l’Estatut i a la Constitució”. En segon terme, determina que la “inviolabilitat dels diputats” ha de tenir “sempre” una “interpretació restrictiva per no alterar el principi d’igualtat davant la llei”. Així, “únicament” es pot referir a les “opinions i vots que emetin com a parlamentaris en l’exercici legítim de les seves funcions” com un “caràcter instrumental” per garantir la llibertat de les tasques parlamentàries. Les defenses no ho veuen igual i aporten la interpretació de la doctrina europea. El judici, tècnic, és sobretot polític. De fet, fins ara tot ha estat polític.
6 
