La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit aquest dijous dictar la interlocutòria amb què processa els integrants de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, en l’anterior legislatura. Els imputa per un delicte de desobediència de l’article 410 del Codi Penal. Així, a més de Torrent, els vicepresidents Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, així com la secretària Adriana Delgado, es troben a un pas de ser jutjats per, simplement, haver tramitar dues resolucions parlamentàries a favor del dret a l’autodeterminació i contra la monarquia. Per justificar la decisió, els magistrats que dirigeix Jesús Maria Barrientos ja apliquen la doctrina Carme Forcadell. És a dir, fan servir la definició i el marc que estableixen en el cas de l’expresidenta del Parlament el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional sobre la inviolabilitat parlamentària: de fet, sobre els mecanismes per limitar aquesta inviolabilitat.
En concret, la interlocutòria comunicada avui destaca “la nota oficial donant compte de la desestimació del recurs d’empara de l’anterior Presidenta del Parlament”. La referència tècnica a la sentència comunicada fa una setmana i anunciada en fa tres. Una nota que, segons el TSJC “torna a descartar que actuacions d’aquesta naturalesa estiguin protegides per la prerrogativa de la inviolabilitat (art. 57.1 EAC). En aquest sentit indica la inviolabilitat s’ha d’interpretar, en base la condemna del Tribunal Suprem i la seva confirmació per part del Tribunal Constitucional, en el sentit “que no pot emparar actuacions de la cambra o dels seus òrgans que són expressió d’un simple poder de fet, al marge per complet del dret i de l’exercici de les funcions que constitucionalment i estatutàriament té encomanades”.
Així, segons el TSJC la inviolabilitat parlamentària s’ha d’interpretar tenint present que el Parlament de Catalunya és un “òrgan que forma part de la Generalitat (art. 2.2 de l’EAC)” i com a tal “està obligat a exercir els seus poders d’acord amb allò establert a l’Estatut i a la Constitució”. En segon terme, determina que la “inviolabilitat dels diputats” ha de tenir “sempre” una “interpretació restrictiva per no alterar el principi d’igualtat davant la llei”. Així “únicament”, es pot referir a les “opinions i vots que emetin com a parlamentaris en l’exercici legítim de les seves funcions” com un “caràcter instrumental” per garantir la llibertat de les tasques parlamentàries.
D’aquesta manera, i seguint, la mateixa doctrina, la inviolabilitat té connexió directa amb la llibertat d’expressió. Ara bé, “si pel principi de separació de poders, només el Tribunal Constitucional pot entrar a examinar la legalitat de l’activitat parlamentària, a través del recurs d’inconstitucionalitat, dels conflictes de competència i del recurs d’empara, malament rai es pot sostenir que els membres de la Mesa del Parlament, sota el mantell de l’autonomia parlamentària i del reglament de la Cambra, poden deixar en paper mullat les decisions adoptades per l’alt tribunal en l’àmbit de les seves competències a les quals només quedarien obligats, en aquesta interpretació, la resta dels ciutadans”.
En aquest sentit, remarca que la cambra catalana “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa“. “La inviolabilitat parlamentària no es pot concebre com a aixopluc a l’arbitrarietat sinó que els actes parlamentaris queden sotmesos en virtut del que disposa l’art . 9.1 de la CE als seus mandats”, sentencia el TSJC per cloure la instrucció per desobediència. La novetat és que ja pot aplicar la jurisprudència del cas Forcadell.
