Trapero i Barrientos, els últims supervivents de l’1-O

Els únics alts càrrecs policials i judicials a Catalunya relacionats amb el Primer d’Octubre que es mantenen són el major dels Mossos i el president del TSJC

Fa ja tres setmanes que el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va decidir reincorporar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, com a cap del cos. Si fa o no fa, la decisió va coincidir amb l’inici del judici dels atemptats del 17-A, que va situar el major en la palestra mediàtica, i curiosament a la mateixa seu de l’Audiència Nacional on fa sis mesos el jutjaven per rebel·lió per la seva feina durant el Primer d’Octubre. Precisament, la seva restitució com a màxim comandament uniformat de la policia catalana es va esdevenir després de la sentència absolutòria d’aquest procés, juntament amb els seus companys al banc dels acusats, la intendent Teresa Laplana, l’exsecretari d’Interior, Cèsar Puig, i l’exdirector general de la Policia, Pere Soler.

La tornada de Trapero ha implicat canvis en l’estructura de la policia catalana, però al seu voltant les coses també són molt diferents del 2017. Després de dos anys i mig de procés judicial i apartat de la primera línia, el panorama ha canviat per a la resta de protagonistes policials i judicials del Primer d’Octubre. De fet, els únics que es mantenen en el càrrec son el major, restituït, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, que, després d’intentar entrar a les ordres de Manuel Marchena a la sala penal del Tribunal Suprem, s’ha quedat on era. Els homòlegs de Trapero a la resta de policies espanyoles han canviat del tot i també hi ha hagut relleu a les fiscalies i a la magistratura del TSJC. 

Canvis al CNP

En el cas del Cos Nacional de Policia espanyol, el que aleshores n’era el cap de superior a Catalunya, Sebastián Trapote, va ser ascendit a comissari principal –màxim rang operatiu– i jubilat. En el seu lloc va ser nomenat José Antonio Togores, un comissari principal que ha servit des dels Tedax a la UIP i menys ostentós ideològicament que el seu antecessor. De fet, Trapote va saltar a la palestra digital en un vídeo fent un petó a la bandera espanyola del balcó de la Prefectura de Via Laietana quan passava la manifestació espanyolista del 8 d’octubre del 2017.

També ha canviat de destí dins el CNP el que va dirigir les tasques d’informació del cos espanyol durant el referèndum, amb actuacions espectaculars com la detenció de les furgonetes amb documentació confidencial dels Mossos a la incineradora de Sant Adrià del Besós.  És el cas del comissari Juan Manuel Quintela, cap de la brigada provincial de Barcelona d’Informació durant el Primer d’Octubre, que va ser ascendit a cap del CNP a Barcelona, en substitució d’Alfonso Navarro, traslladat a Múrcia. Quintela va ser un dels testimonis de càrrec del ministeri fiscal contra el major Trapero.

També a la Guàrdia Civil

En l’estructura de la Guàrdia Civil, el cap dels Mossos també tindrà nous interlocutors. El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya també ha variat. El general Ángel Gozalo, ascendit a general de divisió el 2015 per Jorge Fernández Díaz i sense canvi de destí, va continuar comandant l’institut armat a Catalunya. Però després del referèndum va ser ascendit a tinent general, el màxim rang del cos, i destinat a Madrid, al nucli dur de la direcció del cos. Una fita per a un guàrdia civil nascut a Catalunya. Ni Gozalo ni Trapote van declarar al judici contra Trapero, sí que ho van fer al Tribunal Suprem. El nou cap de la Guàrdia Civil a Catalunya és el general Pedro Garrido, que en el celebració de la patrona del cos del 2019 també va carregar amb ganes contra l’independentisme.

El número dos de la Guàrdia Civil durant el referèndum, el coronel Mariano Martínez, va ser ascendit i traslladat a la direcció de personal. Sense sortir de la Guàrdia Civil, un altres dels canvis més clamorosos és el del totpoderós home del ministeri de l’Interior a Catalunya i coordinador del pla contra el referèndum, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, caigut en desgràcia pel gabinet del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. El que fou el secretari tècnic del ministeri de l’Interior, càrrec des d’on gestionava fins i tot el fons reservats, fou nomenat responsable de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid –una decisió que va ser considerada com un càstig–  i després fulminat per Marlaska arran d’una investigació per la manifestació del 8-M i la seva relació amb la propagació de la Covid.

Judicatura i fiscalia, també

Per part de la magistratura i la fiscalia, els canvis no han estat trasllats. Dissortament, la mort ha obligat a fer relleus. En el cas de la fiscalia, qui va iniciar el procés contra el Govern, el fiscal general José Manuel Maza, va morir el novembre del 2017 a l’Argentina de manera sobtada. Vuit dies després de Maza, també va morir el que fou el fiscal en cap a Catalunya, José Maria Romero de Tejada. El nou fiscal superior va ser el seu número dos, Francesc Bañeres.

A la magistratura també hi ha hagut relleus. Un també d’aquests també va ser determinat per la mort. És el cas del magistrat Juan Antonio Ramírez Súner, que instruïa la causa del jutjat 13 contra el Procés, que va portar l’escorcoll a la seu d’Economia i el procés judicial a Trapero i als líders civils Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la presó. La magistrada Mercedes Armas que va dictar la resolució per impedir el referèndum, va deixar al juliol el reforç de la sala civil i penal del TSJC que feia des del 2016 i va tornar a la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona. En canvi, Jesús Maria Barrientos, president del TSJC, es manté malgrat haver intentat opositar al Suprem. Barrientos va ser un dels que més va posar en dubte l’actuació dels Mossos, fins al punt que els va retirar la tasca de protegir del Palau de Justícia de Barcelona, on hi ha la seu del TSJC. Poc després, però, va ordenar als Mossos a aplicar l’operatiu Toga, que hipotecava un gran nombre d’efectius dels Mossos per tal de vigilar de manera estàtica edificis judicials durant 24 hores.

Comentaris

    fideli 08/12/2020 11:55 am
    els judicis a l'independentisme no són judicis...són una altra cosa
    Ramon 08/12/2020 12:18 pm
    El 9N va desemmascarar-los, però ERC ja s'havia posat de cul a la consulta d'Arenys de Munt. I abans, ja també havia volgut deixar en no res el nou Estatut. No fos cas que incomodés els sociates i se'ls acabessin les menjadores del tripartit.
    odisea 08/12/2020 12:50 pm
    Para mi todo lo que hay no sirve,hay que empezar de nuevo tarea dificil,quien le pone el cascabel al gato.
    Burriol 08/12/2020 5:53 pm
    Els únics que queden del 1-0 son Trapero i Barrientos. 2 espanyolistes consagrats. Molt bé tot plegat. Som una colla de ineptes ploramiques que ens mereixem tot el que ens passa.

Nou comentari