Fiscalia es rebel·la i recorre una de les recusacions guanyades per Josep Costa

Nova tongada d’entrebancs en el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Segons ha pogut saber El Món, el ministeri fiscal ha recorregut ara la resolució mitjançant una nul·litat d’actuacions que estimava la recusació del magistrat Carlos Ramos, sol·licitada per l’exvicepresident de la cambra Josep Costa. Alhora, l’acusat Costa ha registrat una nova recusació, en aquest cas contra el lletrat de l’Administració de Justícia de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia.

Dos nous recursos que es plantegen just una setmana abans d’iniciar-se un judici per desobediència que s’ha convertit en un multiprocediment, ple de derivades, recusacions, recursos, querelles i fins i tot, alguna reculada del Tribunal respecte les maniobres per intentar evitar que Costa no es presentès el dia del judici, designant-li un advocat d’ofici que finalment, els mateixos magistrats van desistir.

Nul·litat d’actuacions

Així, la fiscal Neus Pujal ha presentat un escrit de 15 folis, al que ha tingut accés El Món, amb què raona que la recusació decidida sobre el magistrat Ramos és nul·la. L’argument del ministeri públic és doble. Per una banda, entèn que la decisió vulnera l’article 77 de la Llei Orgànica del Poder Judicial en el benentès que la Sala no tenia competències per decidir apartar el magistrat. Segons la fiscal, la competència la tenia el ple del Tribunal.

Per altra banda, entèn que a través dels escrits de recusació presentats, i la decisió d’apartar Ramos vulnera de ple dret el principi d’inmobilitats dels jutges i magistrats. Un fet que anul·laria la decisió de la sala. Fins i tot, apunta que s’haurien vulnerat les normes més “essencials de procediment”. En conclusió demana que es recol·loqui el magistrat Ramos en el tribunal que ha de jutjar Torrent, Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Aquest escrit s’ha entrat gairebé al hora que Costa hagi presentat una recusació contra el secretari judicial que ha signat les diligències i les provisions del cas. Curiosament és el mateix secretari que ha donat deu dies a les parts per tal que exposin els seus arguments i posicionaments, és a dir, un termini més enllà que la data de celebració del judici. D’aquesta manera queda en el llimb la suspensió del judici.