Revolta interna al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Una brega intensa arran de la designa d’un advocat d’ofici imposat per a l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, per al judici contra els membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent. La decisió avançada per El Món del degà de l’ICAB, Jesús Maria Sánchez, de nomenar, a petició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i sense permís ni demanda de Costa, l’advocat Toni Fitó com a defensor “ad cautelam” de l’exvicepresident ha revoltat col·legiats de tots colors i tendències, i fins i tot ha creat discrepàncies dins de la mateixa Junta.
Molts col·legiats interpreten que la decisió del degà de nomenar un lletrat d’ofici quan Costa exerceix l’autodefensa vulnera totes les regles i codis deontològics de la llei d’assistència jurídica gratuïta i el dret a una legítima defensa. A més, creuen que el Col·legi s’ha “deixat instrumentalitzar de nou pel poder judicial”. Un corrent intern a l’ICAB fins i tot ha impulsat un manifest per mostrar el seu rebuig al nomenament que està firmat per fins i tot exdegans com Jaume-Alonso Cuevillas o Josep Masó de Mataró.
Per la seva banda, fonts oficials del Col·legi argumenten a El Món que “no es poden oposar a fer una designa”, perquè és com una mena de servei concertat de l’administració. “Si un tribunal ens demana una designa, l’hem de fer, una altra cosa és que després s’hi renunciï o s’al·legui que hi ha un altre lletrat”, detallen. Per la seva banda, Costa ha demanat empara al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, on està col·legiat.
“Manca de diligència de l’ICAB”
Fitó, designat pel programa informàtic de maner aleatòria, no té gens clar el seu paper i fonts del seu entorn apunten que presentarà un recurs a la designa, tot argüint que Costa ja exerceix ell mateix la seva defensa, tal com s’ha vist en les darreres diligències, des que va renunciar a l’assistència lletrada de Gonzalo Boye. D’aquí que presenti un recurs a la Junta del Col·legi per tal que revoqui aquesta designa.
Paral·lelament, un grup de col·legiats ha impulsat un manifest intern per recollir suports per a Fitó, qui consideren “víctima de la situació”. El comunicat és molt dur amb el deganat i carrega contra el que considera “la manca de diligència de l’ICAB en la vetlla i empara del dret de defensa d’un company que ha decidit autodefensar-se en la seva pròpia causa“. Així mateix, els advocats “lamenten que una institució del dret tan important com l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona hagi renunciat a la defensa dels seus professionals per complir primer amb un requeriment judicial injust i injustificable“. “La defensa dels col·legiats i dels seus drets està per sobre de lleialtats institucionals mal enteses i no fer-ho posa en qüestió l’eficàcia i la fermesa d’una institució jurídica de referència“, conclouen.
“Contra la columna vertebral de la professió”
El manifest afirma que la decisió de l’ICAB “no només està vulnerant el dret de defensa de l’acusat” –que es defensa ell mateix– “sinó que genera en l’advocat designat d’ofici la necessitat de demanar-li la vènia al seu propi client, en tant que si no ho fa infringiria el Codi Deontològic de la professió”. “D’aquesta manera, l’advocat designat d’ofici es veu forçat, contra la seva voluntat, a demanar al mateix acusat que no exerceixi el seu dret a l’autodefensa“, interpreten.
“La ingerència del TSJC en la llibertat de l’advocat Josep Costa i Rossell d’escollir la seva pròpia defensa hauria d’haver estat rebutjada per l’ICAB”, alerten els companys de toga de l’exvicepresident del Parlament i de Fitó. “Ben al contrari”, continuen, “li hauria hagut d’atorgar l’empara que tot Col·legi professional de dret ha de donar als seus col·legiats, quan aquest ha escollit exercir el dret d’autodefensa”. “Amb aquesta decisió l’ICAB no només contribueix al fet que es produeixi un atemptat contra el dret de defensa, sinó que permet que s’instrumentalitzi el nostre col·lectiu i, en particular, el dels advocats d’ofici, exclusivament per comoditat del tribunal; deixa que ens convertim en titelles de la justícia”, remarca l’escrit.
En aquest marc, raonen que la decisió de designar a Costa un advocat d’ofici “ad cautelam” –per si de cas no es presenta a la vista oral– sense que l’acusat ho hagi demanat és “una mesura processal que vulnera un dret tan essencial i constitucional com el dret de defensa”. “És una transgressió jurídica a la qual, sembla, el Col·legi de l’Advocacia no dona valor però que és la columna vertebral de la professió”, emfatitza el document que reclama anul·lar la designa.
“No podem valorar la petició”
L’ICAB per la seva banda defensa la legalitat i la correcció de la decisió. El Col·legi recorda que tant l’ICAB com els 14 col·legis que hi ha a Catalunya són corporacions de dret públic i tenen l’obligació de garantir a la ciutadania el dret de defensa. “No podem entrar a la valorar els motius de la petició d’un advocat, quan arriba un ofici del jutge, hem de designar”, insisteixen.
De fet, expliquen que hi ha tres vies per tenir un advocat d’ofici. La primera és la via directa. És a dir, la del ciutadà que es dirigeix directament al col·legi a través del servei d’orientació jurídica. Un segon camí és un mandat judicial a través d’un ofici amb què es demana un advocat d’ofici. I ,en tercer lloc, la via policial, per exemple, en casos de violència de gènere, per defensar la víctima.
“En aquest cas és la segona via, hem rebut un ofici i s’ha complert, no podem entrar a valorar o analitzar o interpretar el manament”, indiquen. “Hem de designar per mandat legal, tenim delegada aquesta funció pública, s’ha de fer, no ens hi podem negar”, al·leguen. De fet, expliquen que és com un servei públic concertat. “Un exemple molt comú és en les alcoholèmies”, detallen, “quan al client se li ha passat l’estat d’embriaguesaa, recorda que té un familiar advocat i renuncia al lletrat d’ofici”. D’aquí que treguin ferro a la designa tenint present que és una obligació legal determinada com entitat de servei públic.
13
1
