L’exvicepresident del Parlament Josep Costa va desmuntant a poc a poc l’estructura del judici contra els membres independentistes de la Mesa de la cambra que presidia Roger Torrent. Ara, després d’haver obtingut les recusacions de Jesús Maria Barrientos i de Carlos Ramos, ha registrat un escrit amb què demana la nul·litat d’actuacions. És a dir, demana tancar el cas i, si volen insistir-hi, obrir una nova causa. L’argument, prou simple, és que van formar part de la sala que va admetre la querella que va iniciar el cas, juntament amb la magistrada Maria Eugènia Alegret, a qui també ha recusat.
Segons Costa, si “no gaudeixen d’imparcialitat objectiva per integrar la sala d’enjudiciament, difícilment podien gaudir d’aquesta mateixa imparcialitat per integrar la sala que en el seu moment va admetre la querella a tràmit”. És més, Costa recorda que les deliberacions de la sala són “secretes” i per tant, no es pot saber el nivell d’influència de cada magistrat, i així, per tant, es reforça la petició de recusació que es manté viva contra la tercera integrant, Maria Eugènia Alegret. En aquest marc, l’exvicepresident demana que l’incident de nul·litat es decideixi sense aquesta magistrada.
“Vulneració palmària del dret a un tribunal imparcial”
“L’argument de a rellevància de la interlocutòria d’admissió a tràmit de la querella”, raona Costa en el seu escrit, al qual ha tingut accés El Món, “és evident, com ho és el fet que l’estimació de la recusació ha de comportar, igualment, la nul·litat de totes les actuacions practicades i, especialment, de la interlocutòria d’admissió a tràmit de la querella, en la mesura que va ser adoptada amb vulneració palmària del dret a un tribunal imparcial”.
Costa defensa que el dret a un tribunal imparcial “no se circumscriu a la fase d’enjudiciament”. En aquest sentit, aporta la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que explica que la “garantia que representa el dret a un tribunal independent i imparcial també s’aplica al jutge d’instrucció”. “En aquest sentit”, al·lega Costa, “la fase d’admissió a tràmit de la querella és especialment rellevant, atès que, d’acord amb el que disposa l’article 313 de la llei d’enjudiciament criminal, el jutge o tribunal competent té l’obligació d’inadmetre la querella quan els fets en els quals es fonamenta no són constitutius de delicte, com és el cas”. Per això, a més que Costa demana excloure Barrientos i Ramos de la sala que ha de decidir sobre l’incident de nul·litat d’actuacions, també demana excloure’n la tercera magistrada “atès el dubte raonable sobre la seva imparcialitat objectiva”.
Un cas entrebancat
El cas s’ha embolicat com una troca. El TSJC va ordenar a principis de març l’obertura de judici oral contra Torrent i els tres membres de la Mesa per “desobediència greu” per dues mocions parlamentàries. A la primera resolució hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona responia a la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici de l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol.
En aquella època, Torrent era el president del Parlament, Costa m’era el vicepresident primer, Eusebi Campdepadrós, el secretari primer de la Mesa i Adriana Delgado, la secretària quarta. Una estratègia de recusacions ha aturat el calendari del judici i ha provocat un veritable joc de cadires entre magistrats. De fet, no hi ha substituts encara i les recusacions han arribat fins i tot al Consell General del Poder Judicial i al seu president, Carlos Lesmes.
3 
10 